DECLARACIÓ D'INDEPENDÈNCIA

DECLARACIÓ D'INDEPENDÈNCIA APROVADA EL 14 DE DESEMBRE DE 1961 PER L'ASSEMBLEA GENERAL DE LES NACIONS UNIDES:



TOTS ELS POBLES TENEN DRET D'AUTODETERMINACIÓ.
EN VIRTUT D'AQUEST DRET, ELLS DETERMINEN LLIUREMENT LLUR SITUACIÓ POLÍTICA I LLIUREMENT PROSSEGUEIXEN LLUR DESENVOLUPAMENT ECONÒMIC,
SOCIAL I CULTURAL.
UNA INSUFICIENT PREPARACIÓ POLÍTICA, ECONÒMICA, SOCIAL O D'EDUCACIÓ NO POT SERVIR MAI DE PRETEXT PER AJORNAR LA INDEPENDÈNCIA.

EP, COMPANYS !!!

HOLA, HOLA A TOTHOM, AMICS, AMIGUES, CONEGUTS I CONEGUDES, AMANTS ESTIMADES,
DESCONEGUTS I VIATGERS DE BLOCS...
ANIMEU-VOS I FEU COMENTARIS, ÉS SENZILL I M'APORTA MOLT.
I EN DEIXA PETJADA DE QUI ES PERD PER AQUEST BOSC.

diumenge, 8 de febrer de 2009

DONANT VOLTES A L'AMOR

...I m'han dit que l'amor no l'has de desitjar, que l'amor no l'hem de voler. Que l'amor es dóna i és viu amb la intensitat de veure feliç a qui el rep.
Però en el joc de donar i rebre, tots hi tenim dret a rebre a més del dret a donar. En una situació on el/la que dóna, només dóna i qui rep es limita a rebre, la situació s'enquista, el rebedor/a no ha comprés que és l'amor ben entès, i amb el temps el que dóna i no rep acaba buidant-se. Per què el combustible per fer amor no és un altre que l'amor. Com deia ma mare, i en sabia molt, l'amor amb amor es paga, ...i quanta raó tenia.

L'amor evidentment no és fruit de la sort, però al mateix temps tampoc deixa de ser-ho, la sort es busca, no et truca a la porta de casa, no cau del cel. I si així fos per pura casualitat, no hauríem de romandre passius/ves, l'hauríem acceptar i posar de la nostra part per aprofitar l'ocasió brindada.

I mentre tant, anar vivint, anar gaudint dels plaers de la vida, de tants com puguis i evidentment estimant, que sempre és bo estimar, i mai és un mal consell. Estimen a qui puguem i tant com puguem durant tant de temps com puguem. I en aquest espai de vida ser i ser conscient.
Un petó for everybody





3 comentaris:

BAMBOO ZEN ha dit...

Tens molta raó en les teves paraules company. El problema es que quan estimes de veritat, et tornes extremadament vulnerable, i l’altre persona conscientment o no, et pot fer molt de mal. Però tot i així, si deixes que l’amor, no per un altre persona, si no l’amor innat floreixi, res ni ningú mai et pot esborrar el somriure del llavis i l’alegria del cor. Et recordes del taxingorri (que no se si s’escriu així), dons bé, aquell va ser un moment de profund amor amb tot el que ens envoltava.
Que maaaaaaaaaaaaaco m’ha sortit.
Una abraçada.

Anònim ha dit...

ME HA ENCANTADO CONOCERTE

Claudia ha dit...

Ja fa temps vaig tenir un dilema havia d´escullir entre estimar o be ser estimada. El temps m´ha donat la raó, es millor estimar que ser estimat. Aquest sentiment perdura si amb el temps també ets estimat. L´amor es viu i per lo tant s´ha d´alimentar, renovar i adaptar-lo als canvis continuos que anem fent tots plegats.