....PRODUCT
. .
Una obra de Mark Ravenhill, traduida per
Cristina Genebat.
De com el terror quotidià pot esdevenir humor,
àcid això sí, però al cap a a la fí, humor...
.
.
.
.
És ara que ja podem gaudir de carta blanca per riure’ns d’absolutament tot?
És ara que ja podem gaudir de carta blanca per riure’ns d’absolutament tot?
.
O ho hem pogut fer tota la vida i a més hem utilitzat aquesta formula per treure ferro a aquelles coses que ens terroritzen, que ens amoïnen, i ens preocupen...
.
A PRODUCT s’ha fet servir aquesta formula per riure’ns d’una situació que s’ha convertit en la por del segle XXI. Un atentat islàmic, fet a la seva manera, sense avís previ, sense reivindicació, indiscriminat amb les víctimes..., a qui no se li posen els pels de punta si pensa massa en la possibilitat de sortir-ne esquitxat d’una acció com aquesta.
És com una malaltia infecciosa sense vacuna, un virus que volta lliure pel món amb la possibilitat de tocar-nos a tots. On només la sort, la bona sort, ens pot lliurar de contraure la fatídica malaltia.
A PRODUCT s’ha fet servir aquesta formula per riure’ns d’una situació que s’ha convertit en la por del segle XXI. Un atentat islàmic, fet a la seva manera, sense avís previ, sense reivindicació, indiscriminat amb les víctimes..., a qui no se li posen els pels de punta si pensa massa en la possibilitat de sortir-ne esquitxat d’una acció com aquesta.
És com una malaltia infecciosa sense vacuna, un virus que volta lliure pel món amb la possibilitat de tocar-nos a tots. On només la sort, la bona sort, ens pot lliurar de contraure la fatídica malaltia.
.
PRODUCT, podria ser una pseudo-vacuna, que no cura però apaivaga els efectes secundaris, trobo que riure és un bon antídot per la por, i aquesta obra t’obliga a riure des d’un bon començament. Estàs escoltant atrocitats per plorar i ho estàs fent amb un somriure, fins i tot superem el somriure sovint durant l’obra, per riure descaradament, tot i ser conscient de la macabritat de la situació. Diria que PRODUCT és una ficció que basada en un esperpèntic fet real, que vestit amb un toc d’humor no deixa de ser una critica a la societat actual, a tots, als que manen, als manats, als que estan al marge de tot, als marginats, als que hi viuen i als que moren...
PRODUCT, podria ser una pseudo-vacuna, que no cura però apaivaga els efectes secundaris, trobo que riure és un bon antídot per la por, i aquesta obra t’obliga a riure des d’un bon començament. Estàs escoltant atrocitats per plorar i ho estàs fent amb un somriure, fins i tot superem el somriure sovint durant l’obra, per riure descaradament, tot i ser conscient de la macabritat de la situació. Diria que PRODUCT és una ficció que basada en un esperpèntic fet real, que vestit amb un toc d’humor no deixa de ser una critica a la societat actual, a tots, als que manen, als manats, als que estan al marge de tot, als marginats, als que hi viuen i als que moren...
.
Si avui he de fer una recomanació teatral, ...us recomano anar a veure-hi PRODUCT de Mark Ravenhill .
.Si avui he de fer una recomanació teatral, ...us recomano anar a veure-hi PRODUCT de Mark Ravenhill .
........
..........DAVID SELVAS, MIREIA AIXALÀ I NORBER MARTÍNEZ
.
.
I aquest cop no hem pogut donar-nos un gust gastronòmic després de l'obra, i ho hem limitat a una cervesa. Però com que som previsors ho hem fet abans d'anar al teatre, i amb aquesta feina feta ens hem endinsat en el fantàstic món de la il·lusió amb la panxa contenta i les xerrades de torn ja fetes.
S'ha de dir que els viatges en metro donen molt de si per posar-nos al dia de les nostres respectives vides, tot un ritual això d'anar al teatre...
.............. ...M'AGRADA!!!
.
.
AAaa...!!! I RECORDEU, AL TEATRE SEMPRE EN BONA COMPANYIA
.
.
%2B-%2BC%25C3%25B2pia.JPG){kind=small}
3 comentaris:
collons, no pares eh?
El teatre es màgia.Una història que ha imaginat un autor, ha visualitzat un director, l´han interpretat uns actors i amb la complicitat de nosaltres els espectadors, ja està, s´ha produït un fet màgic,el nostre pensament ha rebut un xic de oxigen, li convenia.
Cal afegir-hi el treball extraordinari fet pel director Julio Manrique.L´obra està repleta de petits detalls, tots els moviments dels actors, canvis de to en la veu, silencis, estant perfectament estudiats per provocar l´esclat de riure. Un riure que no es fàcil
degut que el tema es un drama actual.
També ha aconseguit que un actor de primeríssima com es en David Selvas i dos actors amb menys experiència quedessin perfectament entrellaçats sense que cap fes ombra a altre. Una actriu sense gaire be text, amb els seus petits moviments i expresions de cara fan que no li calgui text per fer-nos entendre lo que cal entendre.
Felicitats Julio.
Publica un comentari a l'entrada