TIC-TAC-TIC-TAC...!!!

.

.

Per què tinc la sensació de que el temps juga al meu favor. No cal tenir pressa, només cal desitjar amb força. I el moviment esdevindrà felicitat, res no s'atura, ni les nostres ments canviants, i el teixit de l'existència va formant una llarga bufanda, digueu-li història personal, digueu-li vida, on a cada pam posem un color diferent. De cops càlids, de cops intensos, altres en canvi freds i apagats, cosa gens preocupant, doncs és el que en el fons dona varietat de colors al camí recorregut, i quan mires enrera tens un seguit de sensacions anomenades records, records agradables, feliços, records tristos, records tots plegats.

.
...................

.

I tornes a mirar endavant i penses que el recorregut que encara queda per fer és molt, i molt llarg, i que en ell hi haurà temps per tot. Es tornaran a repetir moments tristos i de ben segur que també moments alegres i d'aquests últims molts més que dels altres.

Així que és ben clar que no cal patir, ni pel passat ni pel futur, faré tot el que sempre he desitjat fer, tindré tot el que sempre he desitjat tenir, i compartiré el que sempre he volgut compartir.

I el meu pressent no és res més que un futur en el passat imaginat, en resum que segueixo construint el meu futur amb un somriure i alegria. Ja van materialitzant-se a poc a poc els meus desitjos de sempre i això em motiva, i com he dit abans, fa que no tingui cap presa. El futur és meu en forma de pressent. I el compartiré amb vosaltres.

.

....................................................................................................

.

En un futur podré compartir la meva casa, les meves coses, qui sap si també la felicitat d'haver trobat l'amor de la meva vida o també ...qui ho sap, si podré compartir amb vosaltres la idependència del meu país.

.

Tot i que el futur sempre és incert én sóc molt optimista.

.

.