DECLARACIÓ D'INDEPENDÈNCIA

DECLARACIÓ D'INDEPENDÈNCIA APROVADA EL 14 DE DESEMBRE DE 1961 PER L'ASSEMBLEA GENERAL DE LES NACIONS UNIDES:



TOTS ELS POBLES TENEN DRET D'AUTODETERMINACIÓ.
EN VIRTUT D'AQUEST DRET, ELLS DETERMINEN LLIUREMENT LLUR SITUACIÓ POLÍTICA I LLIUREMENT PROSSEGUEIXEN LLUR DESENVOLUPAMENT ECONÒMIC,
SOCIAL I CULTURAL.
UNA INSUFICIENT PREPARACIÓ POLÍTICA, ECONÒMICA, SOCIAL O D'EDUCACIÓ NO POT SERVIR MAI DE PRETEXT PER AJORNAR LA INDEPENDÈNCIA.

EP, COMPANYS !!!

HOLA, HOLA A TOTHOM, AMICS, AMIGUES, CONEGUTS I CONEGUDES, AMANTS ESTIMADES,
DESCONEGUTS I VIATGERS DE BLOCS...
ANIMEU-VOS I FEU COMENTARIS, ÉS SENZILL I M'APORTA MOLT.
I EN DEIXA PETJADA DE QUI ES PERD PER AQUEST BOSC.

divendres, 12 de març del 2010

PENSO...

.
.
.
................
.
.
I primer de tot fou un pensament, i així es va començar a crear absolutament tot. Sense el poder d'un pensament inicial a hores d'ara no existiria la roda, ni el cotxe i no parlem d'avions.
.
Sense un pensament previ no hi haurien hagut pintures a les cavernes. Segurament mentre algú mirava el foc cap ficat en la vida quotidiana o en l'experiència del dia acabat de viure, se li va ocórrer plasmar-ho a la paret. Potser ho va fer pel plaer de fer-ho o potser ho va fer per deixar una lliçó escrita pels futurs caçadors. Tant és, el que no és pot negar és que abans de crear la primera obra d'art, va haver de pensar.
.
.................
.
I en aquest aspecte la evolució no ha existit. Tant ara com als principis dels temps, abans de fer res, abans de crear res, hi ha agut un pensament.
.
..............
.
Per tant el pensament sent l'origen de l'evolució, no ha evolucionat, segueix sent simplement un pensament.
.
Fins i tot l'art casual no és art casual si un cop observat, no se t'acut treure'l de context per que tothom el gaudeixi com a art. Senzillament hauria continuat sent per exemple una simple bota vella en la que hi havia crescut una flor de color blau i groc. I hagués desaparegut sota la pala d'una excavadora que recollint runa l'hagués llençat al camió que l'hagués dut a l'abocador, sumant un gra de sorra més a la muntanya d'escombraries. Que ben mirada i així de lluny sembla un home afligit plorant. Però en realitat no existeix tal home, ha tornat a ser un pensament, un pensament meu. Un altre persona amb tota la seva llibertat pot, tot i pensant, veure simplement una gran quantitat de merda acumulada.
.
Tot i així, en tant que primitiu, no puc evitar pensar abans de pintar, de modelar, de tallar, d'escriure. Sempre acabo pensant abans de fer res. També en l'enamorament, fins i tot en l'enamorament compulsiu... hi ha una espurna de pensament que t'il·lumina.
.
...............
.
Així doncs i per acabar us diré el que penso. I el que penso és que podem aconseguir absolutament tot. Només cal pensar-ho i ser conseqüent.
.
.
.

2 comentaris:

CARLES ha dit...

LA CASTANYA, LA CASTANYA...!!!
On és la meva castanya.

Joana ha dit...

Pots estar-ne completament segur....

Petons.