UN DRET A DECIDIR ÍNFIM, ÍNFIM

Doncs sí companys/es, ja se'ns acaba un altre any. El 2007, i si no m'erro en els comptes d'aquí set anys ja en farà tres-cents que van ocupar el nostre país unes tropes estrangeres...

oh!!! guaita!! però si eren espanyols i francesos, ...ves!! quina casualitat, els mateixos espanyols que avui decideixen per mi quin és el meu país i que m'he de sentir.

D'acord, sóc ciutadà d'Espanya (i en sóc per què en tants anys d'història sota ocupació estrangera, no hem sigut capaços de deslliurar-nos, de treure'ns de sobre aquest jou, aquest llastre que ens impedeix una progressió normal com a país), ... però només això ciutadà d'Espanya, no en sóc res més, i per moltes voltes que l'hi donin, ells, els espanyols, per molt document d'identitat que m'obliguin a portar... el que sento, el que em sento, és senzillament

que sóc CATALÀ, que exerceixo de català i que em poden obligar a moltes coses fins hi tot a cridar "viva españa", crit en mi buit de contingut i sempre lluny del meu sentiment.

Ho sento m'he anat de objectiu de l'escrit. Aquí anava, gràcies a la nostra brillant classe política

el meu dret a decidir i el de tants d'altres es limita a poder prémer el botó de "off" de la televisió

quan per Nadal surt per la tele aquell home de vida regalada al costat d'una bandera espanyola

a fer un anàlisi de com ha sigut l'any que finem al seu país, que també abasta el meu des de que el seu avantpassat Felip V va intentar anorrear-nos.

I com que em costa d'entendre que pinten en les societats modernes del segle XXI unes persones així (amb tota la seva nissaga vivint del conte). faig us del meu dret a decidir, tanco la tele, i brindo amb vi negre del país, del meu és clar, per la INDEPENDÈNCIA i per que els meus fills arribin a veure aquest país lliure i amb poder de decisió sobre ell mateix.

I parlant de fills us deixo, que encara no tinc parella i el temps passa volant.

S'OBRE EL MERCAT

Esperant, esperant,

tanteig de pluja.

Segueixo contant i

el temps no passa.

Guareixo ferides,

unes de tendres,

enquistades unes altres

i altres oblidades.

Xop i pensatiu

organitzo el futur.

Estimant en silenci

somniaré.

Tafanejant i cercant

insistiré.

M'arriscaré dins del joc,

ara estimaré.

Noto que bufa bon vent...

torno a obrir el cor.

A qui em vulgui estimar...

tinc una oferta,

una de mil l'encertarà.

.

......................................... C. Sartó
..

Aquí l'anarquic del bolígraf tornant a sembrar el pànic entre les lletres. Torno a fer servir el recurs de la explicació, acabem de llegir un poema que no rima per que no em preocupa, o com altres cops, el puc anomenar de rima anàrquica, que ja sabem que ve a ser... conté missatge poc subliminar i molt clar i l'he fet per que el dia d'avui convidava a fer-ho.

Un cop acabada l'explicació, vosaltres decidiu si és un poema o un espai en un bloc.

Gràcies per l'esforç que em dediqueu...   ja sé que és dur. Si ho necessiteu, feu un

comentari i no importa lo dura que pugui ser la critica.

.

.
Retall d'una pintura meva, esmalt acrilic. C. Sartó

HE SORTIT A CAMINAR I M'HE CAIGUT EN UN PAISSATGE NEVAT

Predisposat a veure molsa i fulles seques, m'he vist superat per l'ambient.

No esperava un paisatge tant nevat. Realment molt bonic,...  

...AAaaii!!! se m'ha disparat el romanticisme. Si sabéssiu com estimo...

Que bé que em senten aquests regals de la natura. L'espera no sempre té  recompensa, tot i que de cops, quan ja rasques l'oblid, ets sorprens.

......

....BUM-BUM; BUM-BUM; BUM-BUM, BUM-BUM; BUM-BUM; BUM-BUM; BUM-BUM... !!!

(i que no pari)

ESCATOLÒGIC, MESTRE DEL MESTRE O REVOLUCIONARI

Aprofitem que ja som pràcticament a Nadal i fem un petit esforç. Situem-nos dins d'un pessebre, ... va!!! fem una mica més d'esforç. Ens hem fet petitets/es, mida de figureta del pessebre. D'acord doncs, ens trobem en un poblet, hi ha molta gent pels carrers i a l'ambient es respira quelcom d'estrany. Ha hagut moviment, els astres s'han aliat per enviar al món un messies i tothom està entre content i neguitós. La meitat de la gent no sap ni a quina part del pessebre es troba el nou vingut. Però intueixen que això provocarà canvis, fins hi tot han sentit que vindran uns reis de no se què... en camells i que duran pressents a la criatura. Criatura marcada des d'abans de néixer, li tocarà ser un revolucionari, li tocarà canviar la història pròpiament dita, la història de debò (no la que expliquen els catòlics). Però de qui aprendrà a ser revolucionari, si aquí en el pessebre tothom té la seva feina i ningú se surt del rol que l'ha tocat de representar.
Continuem caminant pel pessebre, s'hi està força a gust. Et saludes amb els pastors, somrius a les dones que estan rentant al riu. De tant en tant et trobes un penjat... aquí al pessebre els hi diuen àngels (ves...!!! flotant si que van, sí). Bé, et sents bé i segueixes passejant, palmeres, oliveres, camps llaurats. Cases, casetes, casotes, i bestiar per tot arreu... sembla un poble autosuficient, no s'hi està gens malament. I a la sortida del poblet de cop quedes enlluernat com si t'haguessin espetegat un flash de càmera de fotos a la cara, però no..., res de fotògrafs, és un estelot gros, que hi ha a sobre d'una caseta mig derruïda on hi ha una parella amb un nen (que resulta que és l'enviat) i fan servir a un ase i un bou per escalfar-se, el que diríem calefacció cent per cent ecològica. Sempre tindrem el dubte del sexe d'aquests animalots, així que poseu-li el que més us agradi. I al darrera de l'enrunada caseta esta el nostre personatge, el que en el fons havíem vingut a cercar... és el super-conegut CAGANER, així, sense nom, per què tothom ens podem identificar millor amb ell. És el revolucionari per excel.lència, allà on tot hauria de ser amor, bon rotllet, pau (tot hipocresia), ell sense complexes va i es caga, demostrant el seu descontent amb una cagarada que dura tants dies com està montat el pessebre. Fantàstic, personatge que tot sòl en la seva lluita va a la contra de tot. Fixeu-vos, és l'únic que es torça, que se surt del que els canons marquen.
I tant aprop del naixement... no hi ha dubte. El nostre caganer en la seva lluita silenciosa serà l'exemple, el pal de paller de'n Jesuset (així diu que l'hi volen posar de nom) la seva insistent protèsta en la no violència és tant colpidora que Jesús la portarà fins a la mort trenta-tres anys després... Bé companys/es ja podem sortir del pessebre que s'acabarà el Nadal i si ens despistem podem acabar en una caixa de cartró fins d'aquí un any.


AAAaahh!!! BON NADAL A TOTS I TOTES.

........................................

ESTIMANT LA ROCA

... i el món es fon, desapareix. ja no més existeixes tu i dos metres quadrats de pedra, no hi ha problemes, no hi ha demà, no més ara i sempre és ara. La ment buida, no queda lloc per romanços. El cor bategant fort, no queda lloc per amors. El cos en tensió, les glàndules suprarenals segregant adrenalina a tort i dret. Respirant fons. Visualitzant el pas següent i vivint així. Passat, present i futur reduïts al pas a pas...

Deliciós moment que hauria de durar sempre... el món es torna tant petit que el tens tot sencer a l'abast d'una abraçada. M'hi estaria sempre... bé, no més baixaria per fer l'amor. Un altre moment que voldria etern.

........................................................

Dibuix meu, apunt, boligràf, inversió de colors amb el Paint. C. Sartó

FRED COM EL MARBRE

FRED COM EL MARBRE, FRED COM EL MARBRE, FRED COM EL MARBRE, FRED COM EL MARBRE, FRED COM EL MARBRE, FRED COM EL MARBRE, FRED COM EL MARBRE, FRED COM EL MARBRE,

FRED COM EL MARBRE, FRED COM EL MARBRE, FRED COM EL MARBRE, FRED COM EL MARBRE, FRED COM EL MARBRE, FRED COM EL MARBRE, FRED COM EL MARBRE, FRED COM EL MARBRE,

FRED COM EL MARBRE,FRED COM EL MARBRE, FRED COM EL MARBRE,

FRED COM EL MARBRE, FRED COM EL MARBRE, FRED COM EL MARBRE, FRED COM EL MARBRE, FRED COM EL MARBRE, FRED COM EL MARBRE, FRED COM EL MARBRE, FRED COM EL MARBRE,

TENIA EL COR...
.
.Pintura meva, pigments + vernís i aquarel.la, fotografia de l'original. C. Sartó

SEMPRE HI VEUS SI SAPS OBSERVAR

L'art és simplement l'obra d'un il·luminat, és el resultat de plasmar una sensació, o res no és art fins que algú s'atura a contemplar l'obra i acaba sentint alguna cosa?
Si observem sense preses tot pot arribar a sorprendre'ns. No correu, mireu-vos la vida més a poc a poc. Per si mateixa és una gran obra d'art.

.

.

.

Pintura meva, esmalt aclilic, fotografia de l'original. C.Sartó

CAP ADULT NO ÉS INNOCENT

El fet de no implicar-te en una lluita, el mirar cap a un altre banda davant d'un fet concret, el no adonar-te per assabentat. Prendre una posició tipus: Això no és problema meu, jo no faig mal a ningú. tot això no atorga l'estatus d'innocent. No som innocents de les guerres llunyanes, ni tampoc innocents de les morts de balenes, i menys encara de la lluita dels pobles per la seva llibertat. No som innocents de la violència de genere, ni de la fam en el món.
En uns danys dels anomenats col·laterals no moren innocents, tret dels nens. Aquests són els únics innocents i perden aquesta condició tot just fer-se adults.
Si analitzem, tot el que ens envolta ens afecta, i ara... al segle XXI, l'era de la comunicació, fa que tot el planeta sigui part del que ens envolta. Així que si es desfan els pols, també és culpa nostra.
I tret de que siguem uns nens, no som innocents mentre no fem res per evitar tot el que està passant.

ARTISTA PER NATURA

El vent amb cap eina més, que l'insistència

aconsegueix el que molts pretenen...

Meravellar-nos amb les seves obres.

Qui fos vent...

SI BUFÉS MÉS FORT...

Capritxós el vent... s'hauria d'endur més coses encara.

Ben exposadets a la inclemència meteorològica, hauríem de quedar nets. Nets de cap, nets de cor, nets de tot.

Quedar lliures de mal-rotllos, lliures d'uns quants records i d'amors sense resposta.

Pregarem per que vents mes forts ens ajudin a fer net i ens quedi el comptador a zero.

No ho noteu, el mateix vent que s'ha d'endur tot per una banda, porta sensacions noves per l'altre. 

I ara ja s'ensuma, ja s'aproxima, ja vibra dins del cos. Pràcticament ja està aquí, una onada de coses bones, de coses noves... un llarg cicle de felicitat.

Preparem-nos, per què no la podrem evitar. Jo segur que NO...

TAFANERIA O MARE DE L'EVOLUCIÓ

Quin enigma tant gran s'amaga dins de la ment humana. Serà el principi bàsic de la tafaneria el que va desencadenar l'evolució. El voler saber, el voler saber més, és el que ens ha dut fins aquí, el que ens ha fet anar des de la roda a l'espai.
De fet si ens ho rumiem una mica, la humanitat en conjunt, concebuda tota a la vegada, fa por.
Però mirada per unitats som peculiars, som tan diferents com iguals.
La curiositat que ens ha fet evolucionar com a especie ens mata com a unitats... interessant, no?
Com a unitat reflexiono, i penso en la relació que tinc amb la resta d'unitats, els hi podem dir els altres. Qui en la relació amb els altres no ha pensat mai, dit més clarament no ha volgut saber que en pensa ella, que li volta pel cap o que en pensa ell que és el que li ronda pel cervell.
Segur que ho hem desitjat més d'un cop, que hem desitjat veure els pensament d'un altre.
Espero que per molt que ho desitgem no ho arribem a aconseguir mai, la humanitat perdria la seva gràcia, deixaríem de sorprendre'ns i la tafaneria en un temps possible mare de l'evolució passaria possiblement a ser el començament de la nostra auto destrucció. Encara que igual seria bo pel planeta. De moment haurem d'esperar... i de moment crec que de tant en tant no podré evitar desitjar llegir els pensaments d'algú. I vosaltres podreu resistir-vos?

AQUELL MONSTRE ENOMENAT AMOR

Que té l'amor que tant ens espanta... i tant mateix la humanitat viu i mata per l'amor.
No siguem covards, doncs tot risc assumit te la seva recompensa.
Aventurem-nos dins del bosc de les sorpreses i la sort pot ser farà que trobem el cinquanta per cent que ens completa. I si no és així... insistiu, per que segur que hi és, en algun lloc existeix, i segurament també es trobarà en la recerca, patint por com tothom i vivint intensament.
Als qui ja l'heu trobat, felicitats i als que encara el cerqueu, coratge i no atureu la recerca, doncs no us podeu perdre una de les coses més bones que té la vida.
SORT!!!


Aquarel.la meva, fotografia de l'original. C. Sartó

AVUI HE SORTIT A RESPIRAR LLUM I BEURE'M L'AIRE

Avui he pujat a l'Infern a gratar-li al cel un xic d'inspiració. Ben acompanyat i amb un dia fantàstic n'he trobat.
Lluny del soroll i desconnectat del món-estrès. He gaudit de la llum i de l'aire fresc. He avançat tranquil escoltant el vent, escoltant-me a mi, doncs des de dintre em parlo constantment.

M'ha acompanyat l'amor, un amic, unes amigues i res més, ningú més tret de la vida pròpia del lloc.
Que bé que em sento, estic feliç i això no és res amb el que ha de venir...

CARTA AMB LLÀSTIMA ALS MEUS POLÍTICS

AAaaaiii!!!! Els meus polítics, venedors de fum, xerraires de fira. Perquè volem enemics si vosaltres solets ja us ho carregueu tot. La vostra paraula dita avui serà tergiversada per vosaltres mateixos demà (sense ni rastre de vergonya).
Ho esteu fent tant bé que pràcticament heu aconseguit cansar a tothom, i encara teniu la barra d'indignar-vos si la gent no va a votar, teniu la cara dura de dir que el vot en blanc és inútil i que ens representeu a tots, havent-hi l'abstenció que hi ha!
Quina pena, quina llàstima, vosaltres que us penseu que sou uns astres en la política i resulta que sou uns politicastres.
Estaria força bé, per començar representar de debò a aquells que encara voten, que us voten.
Bé senyors (dic senyors, per que sóc ben educat) pot ser la solució passi per ser bandolers en camins, bucaners en el mar, pirates a l'aire i hackers al ciber-espai.
Ni govern, ni oposició, ni partits amb poca opció... cap de vosaltres ha entès que el que feu tal com ho feu no val per res més que distreure al personal i marejar la perdiu.
APA!!! SIAU EN PAU I ADÉU
...i com diem els no representats...
VISCA LA TERRA!!!

RECORDANT ALTRES TEMPS ( Del No.5 de la revista VERMELL-8 del Centre Excursionista Sant Boi)

L'HOME UTILITZAT
3A/100-DRA era una computadora amb pensament propi, la millor de la seva espècie. C era un informàtic i inventor adelantat al seu temps.
C portava anys treballant amb 3A/100-DRA sobre els seus invents i investigacions. La computadora raonava amb ell sobre els seus progressos en l'àmbit de l'investigació, discutien sobre punts de vista diferents i es felicitaven pels encerts.
Tot funcionava perfectament, fins que un dia la computadora li va dir "T'ESTIMO", això no estava contemplat en un joc de milers de milions de possibilitats, aquell parlar d'amor trasbalsava a en C, frases com "et necessito" i "no puc continuar amb aquest tipus d'existència" desconcertaven al nostre amic inventor, i sense adonar-se'n cada dia estava més enganxat a 3A/100-DRA.
La computadora demanà a en C que li donés vida, que l'hi fabriques un cos, 3A/100-DRA parlava a en C d'amor, de sentiments, de passat i de futur, no volia continuar una dura existència de xips, bytes i hardware.
En C, enamorat, es va posar mans a la feina i al cap d'un any havia aconseguit fer-li un cos a la seva estimada computadora.
Ara 3A/100-DRA té un cos, és una dona perfecta, genial per en C, intel·ligent i com no, sobradament preparada.
La computadora ja té el que volia, fins hi tot s'acabat el seu problema i ben mirat, no s'estima a en C i ara està disposada a fer la seva vida com la nova Teresa Cendra i pensa que C ja s'ho farà...
C està molt dolgut i disgustat, ha rescatat l'ampolla de whisky que tenia al moble-bar, s'ha amanit una cigarreta amb "Maria" i mentre beu i fuma assegut al terrat de casa seva mira al cel i pensa en veu alta:

-Demà tornarà a sortir el sol...
... i que collons, hi ha moltes més computadores.
Carles Sartó 1996.
Retall d'un autorretrat de Tamara de Lempicka(Tamara en Bugatti verd) 1925

... I VA LA PREGUNTA

Volant amunt
oblidant passats
les hores passen
sempre,sempre.

Somniant futurs
obrint el cor,
recordant moments
tot s'esclareix
i il.lusionat somnio,
retrobar-te.

Ara et miro
m'enamores
basarda al cor.

Mes em declaro
i espero.
Carles Sartó

Ja hi torno a ser bombardejant la poesia.
-Mou l'amor la mà dels poetes?... o és la follia; pot ser sigui alguna intriga, algun neguit que per que no quedi dintre i faci mal, s'hagi de fer sortir. Tindríem doncs un medicament per apaivagar el dolor del cor o l'escalfament del cap.
És l'amor l'origen del poema o simplement sense ell no existiria.
Plego aquí, ho deixo com a pregunta i si algú/alguna té la resposta que me la digui, sempre va bé una ajuda.

.
.
















Persiana en contrallum. Acrilic. C. Sartó

SILENCI

En realitat sabem reconèixer el silenci?

Acceptem com a silenci l'inapreciable remor de l'aire entre els arbres, també ho contemplem quan diem silenci de les gotes d'aigua que cauen separades per segons en un petit toll al fons d'una cova.

El silenci és el desgast del grafit del llapis lliscant pel paper... quan escrius en silenci...

Tot plegat, no són més que sorollets. Minsos, minsos... però sorollets.

NO SÉ SI MAI HE ESCOLTAT EL SILENCI... O HAURIA DE DIR... SI MAI NO L'HE SENTIT.

Foto meva. La gallina pelada. Berguedà 2005

TINC UNA ESPERANÇA

Tinc una esperança,
és concreta i meditada
sembla simple i és complexa,
tu hi tens molt a veure.
inquietant situació
m'omple d'angoixa i de vida,
onada d'amor pot ser?

Esvalot dins dels meus somnis
un desig en el meu cor,
la millor de totes ets.
Àngel que habites en mi
lluna plena de les nits,
imagina't tant d'amor
amagat en els meus fets.


CARLES SARTÓ


Una amiga meva diu que s'ha de conèixer a l'autor i les seves circumstàncies del moment per entendre millor els poemes. Doncs bé, jo sóc l'autor d'aquest poema
(podeu veure el meu perfil per fer-vos una petita idea de com sóc i si llegiu una mica el bloc us donarà alguna pista més) i el moment en el que s'ha escrit és ara.
Espero que aquesta informació us ajudi a una major comprensió del meu esforç en la poesia.
Per si això no ha sigut prou us l'explicaré una mica. És un poema de dues estrofes amb rima i mètrica anàrquiques. Podríem dir que és un poema contemporani. Així com en la pintura, la música i la dansa contemporània tot pot semblar anàrquic, en aquest cas, també.
Aquest poema té un missatge més o menys profund i un xic subliminar. Amb aquesta informació crec que podreu gaudir molt més de la meva modesta
aportació a l'univers dels poetes.
Gràcies companys/es per que sé que m'enteneu.

Aquarel.la, apunt. mirant la lluna2002. C. Sartó

SURFER IMPROVISSAT

Aquí el tenim

gratant el cel,

retallat a l'horitzó.

És feliç,

segur que sí,

s'aprecía en la distància.

Desafia als Déus?

no, no li cal,

és el més gran en el moment.

A cavall

de la seva

onada de pedra.

CARLES SARTÓ

Foto cedida per: Ivan

RECORDANT ALTRES TEMPS ( Del No.8 de la revista VERMELL-8 del Centre Excursionista Sant Boi)

SOLDAT

Un altre nit freda, plujosa, plena de d'angoixa i nervis crispats. Aquell pobre soldat ja havia perdut el compte de quantes nits com aquella havia passat, arrecerat darrera d'un arbre o d'una roca o dins d'una trinxera, mullat fins als ossos, amb el seu fusell agafat i a l'aguait per disparar al primer que veiés moure's o apropar-se.
Mirant fixament cap a la foscor, se'n adonà de que ja no sentia la por d'aquelles primeres nits, ara saturat, ja tot li era igual. En el transcurs d'aquella guerra n'havia mort gent, gent que possiblement eren com ell, però que per les coses de la vida els havia tocat d'estar a l'altre bàndol; fins hi tot la idea de què aquella nit podia ser ell mateix la víctima li provocava una mena de pau. Estava tant cansat de tanta guerra.
I al cap i a la fi, -Per què? que en trauria ell de tot això, a part d'una sèrie d'històries esgarrifoses i tenint sort una hipòcrita condecoració. -Que més en podia treure?; res, no se li acudia res. Furgava en el records i li costava esforços recordar com era un somriure i això el deprimia.
La nit passava, feia hores què havia deixat de ploure, ara la negra nit estelada començava a deixar pas als primers intents lluminosos de la matinada, continuaven passant les hores, el fred anava pujant d'intensitat i ara acompanyat d'un vent suau que es clavava fins l'ànima.
Als primers rajos de sol, el soldat es relaxà, tot contemplant com sortia el sol i descobria a la vista el cruel i espantós escenari de la guerra.
De sobte se sent un tret, és com si despertés d'un somni, una cremor l'envaeix l'abdomen, es mira i descobreix que l'han tocat, l'han ferit de mort; ...ves!
Quina situació, ha arribat l'inevitable i ara no sap si riure o plorar, mai s'hagués imaginat, que algun cop arribaria als límits del desconcert.
Se sent una segona detonació, el soldat cau a terra, un petit foradet al front pel què surt un fil de sang proclama amb certesa la fi del patiment, ha mort el soldat.
Allà està, estès a terra amb cara de preguntar-se "-PER QUÈ?", un pam més enllà de les seves mans està el seu fusell mig soterrat al fang, i en un radi de dos-cents metres estan la resta de companys, tant morts com ho està ell.
Possiblement, tots es van preguntar:

-PER QUÈ?

CARLES SARTÓ 1996

CARTA QUEIXA AL NEN MIL.LENARI DE LES SAGETES (escrit en un viatge en tren a Barcelona)

Estimat senyor Cupido,
...uuuUMM!!! ... NO!
Senyor Cupido:
Em veig en l'obligació de comunicar-li que la seva punteria empitjora amb el temps, i l'aspecte de nen que té no reflecteix el seu veritable estat.
Pot ser és que no s'assessora bé a l'hora d'escollir les víctimes de les seves fletxes
... i APA!!! en una follia caçadora comença a disparar a tort i a dret, i després els resultats són el que són.
O poder és la vista que no està a nivell del seu aspecte físic i apuntant a Salses les clava en Guardamar. Simplificant, que igual no s'hi veu tres en un burro.
Tot això encara podria arribar a tenir una disculpa.
Però si els resultats dels seus llançaments
de sagetes es deuen a un pur divertiment per a vostè, tingui la seguretat que després d'haver-me ferit més d'un cop, amb l'únic resultat de dolor i taquicàrdies..., ens les tindrem, l'hi ben asseguro.
Ens les tindrem vostè, jo, i el seu arc amb les sagetes dels coll...!!!

P.d.1 Que cruel és, senyor Cupido.
P.d.2 Vigili, vigili o l'encerta o no dispari.

UNA FORMA DE MIRAR, UNA FORMA DE VEURE, UNA MANERA DE PLASMAR LES SENSACIONS. AQUAREL.LA

Mirar obrint ben bé els ulls dóna molt de sí, les formes reals les assimiles, pràcticament les metabolitzes... és a les hores que et deixes anar i obtens un resultat. De cops satisfactori, de cops decebedor. Però l'acte en sí de crear és tan bell que es fa adictiu.

I sempre queda voltant, la pregunta de si els futurs espectadors arribaran a fer el camí a la inversa dintre seu. Rebent la meva informació transformada... pot ser arriben a sentir les meves sensacions... QUI HO SAP?

.

.

Aquarel.la meva, fotografia de l'original. C. Sartó

EL MÓN DE CAP PER VALL ÉS VEU DIFERENT

El món de cap per vall és veu diferent evidentment. Vist d'aquesta manera tot està al revés, on hi havia cel ara és terra, ara les plantes creixen de dalt cap avall i les coses cauen cap amunt.

És curiós però com més estona el mires al revés pitjor el veus, serà la sang que ens baixa al cap o simplement una manera més clara de veure la realitat. Per si de cas aconsello no practicar-ho durant gaire estona, pot ser l'excés de sang al cap sumat a com està el món pot provocar una metamorfosi gens desitjada i tot i que això no està provat no paga la pena arriscar-se.

.

.

.

Autor fotografia: Pedro

QUE EN FAREM DEL MEU PAÍS

Sóc d'un país petit, i com que és el meu, és fantàstic, el més bonic, el millor, o si més no, és el meu país.
Ara fa 293 anys que vam ser ocupats, invaits, ...i ara, pot ser vençuts... ja no tenim líders. No hi ha polítics amb classe sinó una classe de polítics que ben bé podien passar per politicastres.
...comprenc el desànim?
ja no ho sé, estic cansat. Cansat d'haver d'explicar sempre : Qui sóc, que sóc, d'on vinc... de tenir problemes per parlar la meva llengua, AQUÍ!!! Al meu país...
...queda una espurna d'esperança?
Vull pensar que si. Hi ha gent jove disposada a lluitar. Tenen el meu suport, pot ser ja ens cal una revolució.