EL GRAN BLAU

.
.
...I no és el mar companys/es, i no és el mar.
Hi ha moments a la vida de tothom en que
se sent la necessitat de remenar en el passat.
Mirant aquelles pel·licules de 8 i SUPER-8 mudes,
que havia enregistrat el meu pare quan jo era petit
o passant hores remenant els albuns i les caixes de
fotos o mirant diapositives, les mitiques i famoses
diapositives.
Doncs l'altre dia vaig tenir un moment d'aquests... i
vaig tornar a l'infantessa, em vaig veure creixer,
vaig recordar la parella omologada que vaig tenir en
un temps, també amants. Moments amb amics, grans
moments. Em vaig sumergir en els meus inicis alpinistics,
agradables moments plens de sensacions noves...
Vaig reviure reptes assolits, escalades importants per
a mi, ascensions memorables i moments critics. Vaig
recordar pors, moments viscuts al limit i la sensació de
l'amistat incondicional...i entre tot el material en el que
m'havia sumergit em vaig quedar enganxat a la
diapositiva que repressentava el gran canvi radical de
la meva vida.
Canvi important pensat, repensat... madurat en el temps
i al cap d'uns anys materialitzat en la meva personalitat.
La diapositiva és aquesta, la que he titulat el gran blau,
cop rebut a l'esquena que em va saccejar el cervell, i
inevitablement em va fer creixer un bon grapat d'anys
de cop.

....................
.
.
I darrera del blau, a sota de pell i musculatura, ... un
trenca-closques d'ossos.
Com qui no vol, fractura de les apofisis espinoses i
transverses dretes de les vertebres L2,L3,L4, i L5
aquesta última amb una fissura de premi i per arrodonir
tot això un altre fissura a la cadera allà on s'inserta el cap
del femur.
De sobreviure, vaig passar a un estat anímic un tant
kamikaze, arriscant més del que caldria en les activitats
de muntanya.
...I amb el temps he arribat a una conclusió que voldria
transmetre. I és que després de tot, sobreviure no vol
dir que a partir del moment "X" estàs vivint de més, el
que vol dir és que tens un altre oportunitat per continuar
gaudint del que t'agrada.
...I companys/es preneu bona nota, millor fer-ho amb
una mica de seny, el just i necessari, no més.
.
Questió d'equilibri.
.
Arriscar, sí... sempre, però amb seny i plenament
conscients.
.
UNA GRAN ABRAÇADA A TOTHOM...
DE LES GROSSES, GROSSES.
.
.
.
Fotografia de'n Carles Segú, hospital de Sant Boi, 1993