DECLARACIÓ D'INDEPENDÈNCIA

DECLARACIÓ D'INDEPENDÈNCIA APROVADA EL 14 DE DESEMBRE DE 1961 PER L'ASSEMBLEA GENERAL DE LES NACIONS UNIDES:



TOTS ELS POBLES TENEN DRET D'AUTODETERMINACIÓ.
EN VIRTUT D'AQUEST DRET, ELLS DETERMINEN LLIUREMENT LLUR SITUACIÓ POLÍTICA I LLIUREMENT PROSSEGUEIXEN LLUR DESENVOLUPAMENT ECONÒMIC,
SOCIAL I CULTURAL.
UNA INSUFICIENT PREPARACIÓ POLÍTICA, ECONÒMICA, SOCIAL O D'EDUCACIÓ NO POT SERVIR MAI DE PRETEXT PER AJORNAR LA INDEPENDÈNCIA.

EP, COMPANYS !!!

HOLA, HOLA A TOTHOM, AMICS, AMIGUES, CONEGUTS I CONEGUDES, AMANTS ESTIMADES,
DESCONEGUTS I VIATGERS DE BLOCS...
ANIMEU-VOS I FEU COMENTARIS, ÉS SENZILL I M'APORTA MOLT.
I EN DEIXA PETJADA DE QUI ES PERD PER AQUEST BOSC.

dimarts, 8 de juliol de 2008

CRÒNIQUES D'EN RASSEL ( I )

.
.

.
.



(Assatjament sexe-sentimental d’un metre
cúbic -I-)

Temps era temps quan encara érem joves, en un
poblet a prop de la mar Ainar Retidem, hi vivia el
jove Rassel.
Era un jove tranquil i nerviós alhora, un home arrelat
a la seva terra i al mateix temps aventurer, seriós i
desenfadat. El jove Rassel desenganyat de l’amor va
buscar consol en l’adrenalina que certs esports li
proporcionaven, i per apaivagar el dolor cada cop en
va anar practicant més i amb més risc.
I això el va portar a fer cursos per perfeccionar
aquests esports que tant li aportaven...
Va començar per un d’alpinisme i després un
d’escalada en roca... i amb l’aprenentatge encara s’hi
va trobar més.
Tot anava com una seda, vivia la muntanya amb els
amics, i intensament. Esport, romanticisme i aventura
tot ben barrejadet per convertir-se en una forma de
vida.
En un curs d’esquí va conèixer dues noies, una de
guapissima que es deia Esper i un altra que no
catalogarem que es deia White Consolation . Amb
l’Esper va flirtejar però va desaparèixer de la seva
vida tant ràpid com va entrar. I sabeu qui no va
marxar ni fregant amb dissolvent..., doncs sí, l’heu
encertat, la poc agraciada i també rara White.
La White s’havia aferrat a la vida del nostre amic
Rassel, i per acabar-ho d’arreglar el nostre company
en una nit de disbauxa alcohòlica li va fer un petó
d’aquells de cargol abans d’anar a dormir. Poc es
pensava en Rassel que aquest fet li complicaria tant
la vida durant uns mesos.
.
.

CONTINUARÀ LA SETMANA VINENT........
.

.
................
.................SI COM A MÍNIM AGUÉS TINGUT AQUEST
......................TIPUS... ENCARA... PENSÀ EN RASSEL
.
.

1 comentari:

papallopis ha dit...

trovo a faltar algunes lletres, per exemple ot i rac, malgrat tot, en la joventut "pifies" com aquesta son habituals, no ets l'únic, amic.