DECLARACIÓ D'INDEPENDÈNCIA

DECLARACIÓ D'INDEPENDÈNCIA APROVADA EL 14 DE DESEMBRE DE 1961 PER L'ASSEMBLEA GENERAL DE LES NACIONS UNIDES:



TOTS ELS POBLES TENEN DRET D'AUTODETERMINACIÓ.
EN VIRTUT D'AQUEST DRET, ELLS DETERMINEN LLIUREMENT LLUR SITUACIÓ POLÍTICA I LLIUREMENT PROSSEGUEIXEN LLUR DESENVOLUPAMENT ECONÒMIC,
SOCIAL I CULTURAL.
UNA INSUFICIENT PREPARACIÓ POLÍTICA, ECONÒMICA, SOCIAL O D'EDUCACIÓ NO POT SERVIR MAI DE PRETEXT PER AJORNAR LA INDEPENDÈNCIA.

EP, COMPANYS !!!

HOLA, HOLA A TOTHOM, AMICS, AMIGUES, CONEGUTS I CONEGUDES, AMANTS ESTIMADES,
DESCONEGUTS I VIATGERS DE BLOCS...
ANIMEU-VOS I FEU COMENTARIS, ÉS SENZILL I M'APORTA MOLT.
I EN DEIXA PETJADA DE QUI ES PERD PER AQUEST BOSC.

dilluns, 21 de juliol de 2008

CRÒNIQUES D'EN RASSEL ( III )

.

(Assatjament sexe-sentimental d'un metre
cúbic -III-)


...
...................A LA FÍ, LLIURE COM L'ARALE
.
.
El Metro Cúbic continuava fagocitant espai a totes
hores.
Ja no hi havia prou amb els horaris del club, ara no
contenta amb això també enviava cartes perfumades
al nostre amic, cartes que compartia amb els seus amics
del club al temps que els hi demanava ajut per sortir
d’aquell malson...i dintre del drama..., doncs vinga, tots
a riure de la situació que estava vivint en Rassel, i ell
rient i desesperat alhora.
La White (Metro Cúbic) no captava ni directes ni
indirectes, no captava res, ...ja ni directissimes amb
mala llet, ella en el seu núvol rosa i perfumat.
A casa del nostre amic no parava de sonar el telèfon, ja
no s’atrevia ni a agafar-lo. Sempre contestava a les
trucades sa mare, i deia que en Rassel no hi era, ...mai hi
era, per ella NO. La situació es tensava.
En Rassel ja feia uns dies que no reia, allò començava a
ser un problema seriós, seriós. Fins hi tot es va plantejar
arribar a l’agressió física, estava desesperat.
Quan ja tot semblava no tenir solució, aleshores és quan
es va fer la llum en el món del nostre amic.
Aprofitaria una sortida col·lectiva anual que es feia
oberta a tots els socis del Club on anàvem a escalar,
caminar i d’altres activitats varies, sense deixar-nos la
drogo-festa alcohòlica de cada any. Era aquest el
moment, i el lloc no podia ser més indicat, el mateix on
havia començat tot.
En Rassel va pactar amb la germana d’un amic que li fes
de núvia durant tot el cap de setmana. Carinyo amunt,
carícies avall, petonets... inseparables, ni per dormir. I tot
això, clar, sota l’atenta mirada del Metro Cúbic, això sí, on
hi havia hagut passió ara no sabria descriure que hi havia,
però si les mirades fulminessin, el nostre amic Rassel ja
faria uns quants anys que seria un tió negre i ben rostit
passejant pel món tenebrós on l’haurien enviat.
Però va funcionar White va desaparèixer del Club, es
van acabar les cartes, les trucades de telèfon i pels amics
s’havia acabat la tragicomèdia.
No sé si això és un final feliç per la primera CRÒNICA
DE'N RASSEL, però el que és segur és que és un final.

4 comentaris:

papallopis ha dit...

Aquest tal Rassel es molt CABRO, qué es aixó d'enfotre-s'en dels sentiments d'una lota!!!!!!!.

CARLES ha dit...

PAPALLOPS!!!
QUE JO TAMBÉ LA VAIG CONEIXER I DE LOTA RES, LOCA, LOCA ÉS EL QUE ESTAVA O SONADA, COM MÉS T'AGRADI.
NO ES COMPLICA LA VIDA AIXÍ A LA GENT, NI PER UN PETÓ. SI UN CAS ES DONEN LES GRÀCIES I JA ESTÀ.
POBRE RASSEL, ENCARA PLORA...

BAMBOO ZEN ha dit...

Senyor Papa Llopis. Ja veig que vostè no va conèixer aquella pobre, dolça i desconsolada (per allò de manca de consoldr) noia. De llavis tremolosos (no dic quins), mirada tendre i serdosos , ¡uhi! perdó, sedosos cabells. Jo estic d’acord am vos, el Nyo es un cabró trenca esperances.

CARLES ha dit...

CARLES EL NYOR RASSEL ESTAVA DESESPERAT I ELS SEUS AMICS EN LLOC DE DONAR-LI UN COP DE MÀ ATIAVEN EL FOC PER PODER RIURE UNA ESTONA MÉS.
L'ACOSAMENT SEXUAL NO SEMPRE ÉS DE JEFES A TREBALLADORES, SINÓ QUE LI PREGUNTIN A EN RASSEL.
EM VA DIR I TROBO QUE TENIA RAÓ, QUE SI HAGUÉS SIGUT UN CABRÓ, LA COSA NO HAGUÉS PASSAT DEL DESENCERTAT PETÓ, INTENTAT SER CABALLER, SE LI VA TIRAR LA PRINCESA A SOBRE. BÉ, NO RECORDO SI EM VA DIR LA PRINCESA O EL DRAC QUI SE LI HAVIA TIRAT A SOBRE.