CRÒNIQUES D'EN RASSEL ( I I)

........
.

.

(Assatjament sexe-sentimental d’un metre

cúbic -II-)

.

.

De bon matí en Rassel es va llevar amb força mal

de cap, sort que ja havia escalat el dia anterior per

que avui es trobava fatal, massa "txupitos" de whisky

per rematar el sopar allà a Cal Robert..., quan de

sobte presenteix una mirada. I així era, es girà ràpid

i allà tenia dos ulls de passió clavats en ell.
Merda...!!! va pensar i va estar a punt d’exclamar.

No havia sigut un mal son. No va donar cap mena

d’importància a l’impuls no frenat de la nit anterior.

Convençut de que tot acabava allà en aquell precís

moment. Però aquells ulls li feien pujar un calfred per

l’esquena cada cop que hi pensava. I les seves sospites

van acabar fent-se realitat, White no perdia pistonada,

sempre hi era, estava a tot arreu menjant-se l’espai del

nostre amic i convençuda que en Rassel era l’amor de

la seva vida.
Per si això no era poc, aquesta situació es va convertir

en la comèdia quotidiana, en el reality show del Club

socio-esportiu al que en Rassel pertanyia, i vist i no vist

la White ja s’havia fet socia del club.
En Rassel m’ho va resumir així:

ASFIXIANT!!! ... EM TREU DE POLLAGUERA...
... JA NO SE COM DIR-LI, AJUDEUMEEEEEEE!!!

La veritat és que estàvem rient força a costa

d’aquesta persecució tant descarada, i el nostre amic

cada cop més estressat, i la poc agraciada White va

trigar poc a tenir un sobrenom o dit més correctament

pel que fa al cas, malnom... i va passar a ser coneguda

per tots els del Club com a “metro cúbic”. Encertadissim

per cert aquest malnom, l’hi va posar un antic membre

del Club llarg i prim, mentre fèiem una cervesa en un

bar a sota d’una muntanya-santuari on sovint anavem

a escalar.

.
............

.

.

..
CONTINUARÀ LA SETMANA VINENT......!!!

.

.