ELS OPOSATS ES COMPLEMENTEN

.

.

.

Els oposats es complementen, tant com poden arribar a destruir-se. Per tant es tracta de trobar el punt d'inflexió, aquell on es troba l'equilibri.

La llum i la foscor, l'alegria i la pena, la vida i la mort... res tindria sentit, totes necessiten l'una de l'altre.

En l'equilibri trobem la lucidesa, la capacitat d'observar i treure lectures constructives, en aquest punt està el domini, el nostre propi domini, la seguretat i el poder de decisió. És allà on podem escollir; escollir un camí, una forma de vida, escollir a unes persones com amics/gues, ... la parella. Podem decidir què fem amb la nostra vida i quin sentit li donem. és aquí en aquest punt de creació constant on construïm la nostra vida amb seguretat, la seguretat de saber que estem al timó de la mateixa i que no anem a la deriva.

Per això cal alimentar als oposats d'igual manera, per què cap d'ells destrueixi a l'altre creant desequilibri, dolor, patiment...

Necessitem d'igual manera la nit i el dia, el seny i la rauxa, el valor i la por, l'amor i la possibilitat de perdre'l.

.

.

.

..........

.