.
.
Hi ha un moment de sorpresa, quan les coses prenen un altre camí a l'esperat. Et sorprèn l'aigua quan esperes un bon dia, i una tempesta inesperada et deixa ben xop. Quedes sorprès quan la persona més tranquil·la que coneixes reacciona amb violència d'avant d'una situació insospitada.
I de cops, les sorpreses agradables, les que li posen el granet de sal a la vida, allò inesperat que et sorprèn gratament, tot i que havent-lo desitjat, mai vas acabar de creure't que passaria...
Quan el sol brilla amb més força del que fins ara havia semblat normal, i el cel a voltes és més blau, i la brisa del mar té aquella olor que et lliga a un país i t'accelera el cor al reconèixer-la.
Quan la nit sembla acabada i amb tota la serenor del món marxes satisfet cap a casa, just en aquell moment on la nit s'acaba, grata sorpresa la que et fa viure i reviure, la que et fa acabar xiuxiuejant a cau d'alguna orella... m'agradat... quina sorpresa.
.
.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada