DE POCIONS I VERINS

.
.






METZINA,
com radical medicina
contra tot mal actua
unes gotes i tot fina.
.
METZINA,
i no te'n adones...,
i un cop a dintre
el teu cos s'enverina.
.
METZINA,
elixir tòxic, que amarg mata
que dolç et mata,
que em mata.
.
METZINA,
verí potent, de cops ràpid...
de cops lent.
I me'n vaig, em difumino
i me'n esvaneixo en el temps,
desapareixo i ja no sóc...

METZINA!!!


.......................................C. Sartó

Feia temps que no pseudo-poesiava i ara de cop
m'ha sortit això.
I ja no necessito posar missatges subliminars.
Que cadascun interpreti el que vulgui...
de fet com sempre, això també és una mica
de qui ho llegeix.
.
.
.

HE SORTIT A VIURE AMB FUSTES ALS PEUS

.BUSCANT ON DORMIR.....................FABRICANT ESPELMES
.

.EL NOSTRE CASTELL...
.
.......................................
..................................................JA TENIM UN ALTRE MES PEL
................................................. CALENDARI
.

.EL NOSTRE OBJECTIU, PIC DE LA MADAMÈTE
.
...........................
...................................PUJANT CAP AL CIM, "WE ARE THE BEST"
.
.
.TRES EN UN CIM, LA MADAMÈTE CONQUERIDA
.
.......................
..............................ARA TOCA BAIXAR, 3 - 2 - 1 AVALL!!!!!
.
.
EL DÉU DAVID......................REPOSANT FORCES I ALIMENTANT
...........................................L'ÀNIMA

Hi havia quatre dies pel davant i el nostre objectiu
era fer un bon recorregut amb esquís per les valls
de Coubous, Aygues-Cluses, Campana de Cloutou,
Port-Bielh i Bastan.
Però un cop posats els plans es van tòrcer una
miqueta i el recorregut va quedar reduït a una
ascensió en dos jornades fins a la cabana
d’Aygues-Cluses, on ens vam relaxar com feia
anys que no ho feia. Va donar temps fins i tot de
prendre el sol despullats i fer les fotos del més de
febrer. Ja en tenim dos mesos!!!
A l’endemà, vam fer una durissima ascensió al Pic
de la Madamète , on les fortes pendents, que dic
fortes, fortissimes pendents van posar a prova un
cop més la nostra temeritat.
I esquiem tant fantàsticament bé que als volts del
mig dia ja tornàvem a ser a la cabana i ..., més relax,
un banyet al riu, banyet de rebotar, doncs l’aigua
estava glaçada, i desprès el pertinent banyet de sol,
en bolikis evidentment.
I rient i xerrant i netejant isotèrmics que s’havien
embrutat vam acabar de passar un altre dia...
sopem manjars de sobre, que ben bons que estan
allà dalt a muntanya i a dormir d’horeta que demà
tornarem al punt de sortida i hem de matinar.
L’últim dia fem un mos i ens posem en camí, arribem
al coll que separa el pujar del baixar, preparem els
esquís pel nou tram que ens espera i esquís calçats
tirem avall. La neu resulta no estar en tant bones
condicions com esperàvem i la baixadeta es fa un tant
feixuga, però una miqueta de paciència i quan ens
adonem ja hi som al cotxe direcció a Bielsa on vam dinar
molt de gust, al temps que comentàvem l’aventura
viscuda.
Dinats, reprenem el camí i sortejant el trànsit arribem
a casa.
.
.
RESUM VISUAL DE LA SORTIDA : · QUATRE DIES A PROP DEL CEL
.
.
.

UN COP CURAT

.
.
.
...........


Ara ja en fred, puc tornar a riure’m d’alguns temes.
Avui companys/es us parlaré de l’enamorament.
.
.
.
Punt 1.
...........L’enamorament és complicat i ataca quasi bé
...........sempre per l’esquena. És a dir, un tant traïdor.
...........Per tant aneu amb conte.

Punt 2.
...........Un cop has caigut a les seves urpes, comença
...........el descontrol, el caos emocional, la distorsió de
...........la realitat. I tot això ja sense poder adonar-te’n.

Punt 3.
...........Ràpidament la inconsciència augmenta i amb ella
...........la incapacitat de raonar amb lògica.

Punt 4.
...........S’aprecia (des de fora) una pèrdua important de
...........les facultats mentals, degut a que la persona
...........desencadenant de l’enamorament ocupa el
...........vuitanta per cent de la ment durant tot el dia,
...........i és clar, utilitzant només el vint per cent que
...........ens queda per fer la resta, doncs això que en
...........aquesta fase tots/es semblem idiotes.

Punt 5.
...........Aquesta fase hi ha gent que es veu mol afectada
...........i gent que no se la nota gens. És on perdem la
...........gana i ens avorrim mirant el plat de macarrons i
...........sospirem.

Punt 6.
...........Arribats a aquest punt, poden passar dues
...........coses:


...(A) Que l’enamorament sigui mutu i la cosa vagi bé i
.........prosperi. I com en els contes... van ser feliços i
.........van menjar anissos. ( ara que ja som grans us
.........diré que de menjar anissos res..., sí, van ser
.........feliços però per que es van passar la resta de la
.........seva vida cardant).

...(B) Que la cosa no vagi bé. Amb la indiferència d’un/a i
.........la desesperació de l’altre/a.
.
.
.
Ara m’hi recrearé una mica en aquesta opció, que és
en la que tinc més experiència.
Doncs sí, aquesta es la fase anomenada pop de
l’enamorament, no POP de música i ritme, POP
de cefalòpod i tentacles.

Aquí és quan l’amor es fa més dur de pair i voldries
treure-te’l de sobre i no hi ha manera, se t’arrapa com
un pop i com més esforç fas per deslliurar-te, més se
t’aferra...
Lluita extenuant, vas desenganxant tentacles per una
banda, cosa que a més fa força mal, és dolorós, i per
un altre banda se’t tornen a enganxar. El pop-amor
és mol dur de pelar.
Hi ha moments que cansat deixes de lluitar i la bèstia
en aquests moments també es relaxa... i acabes tenint
la sensació de que te l’has tret de sobre, però NO!!!
quan menys t’ho esperes tornes a notar un tentacle
pressionant fort al pit, quin mal, un altre al coll i ja
tornem a ser en plena lluita.
Força desesperant, tot s’ha de dir.
A les hores després d’una bona temporada de combat
En un dels curts moments de lucidesa... se t’acut.
Si jo sol no puc, potser demani ajuda.
I al final ho fas, encara que no és una cosa ràpida. Has
de pensar a qui li demanes, com l’hi demanes i el més
important, quan l’hi demanes, i tot això sense deixar de
lluitar amb el pop dels collons.

Un cop passat aquest tràngol, has trobat a qui, el com i
quan, i reps l’ajuda, normalment la fera salvatge queda
estabornida, que no morta.
Moment important per no distreure’s i agafar el pop
pel cap i llençar-lo el més lluny possible.
És ara en aquest punt, diguem-li “Punt 7”, que et
retrobes, tornes a ser tu mateix. Fins i tot et sents més
lleuger, és clar, el pop-amor, pesa.
Jo sempre he tingut sort, però hi ha casos, jo en conec
algun, de pop-amor-bumerang, i amb el temps, amb els
anys els ha tornat a caure el bitxo a sobre, rebotat, ves a
saber de quina part del món.



Trobo que de moment ja n’hi ha prou, tampoc es tracta
de cansar i avorrir. Ja tornaré a entrar en el tema un altre
dia.
Sabeu... dóna molt se sí...



FEU COMENTARIS I AIXÍ AL FINAL ENTRE
TOTS PODREM ACABAR FENT UNA TESI I
COMPARTIR-LA AMB EL MÓM


.

NOMÉS PRESENT

.
.
...
.
EL PASSAT NO VA ESTAR MALAMENT.....


Ahir per la nit fent una cerveseta amb un amic.
Entre d’altres coses vam parlar de la vida, dels
canvis, de com afrontar-la, de com adaptar-se
a l’evolució, a la pròpia i a la del món.
Després de divagar, raonar i enraonar força estona
vam coincidir en que això de viure és exclusivament
...........PRESENT!!!.

La vida és en present, sempre en present. El passat
només existeix en records, el passat són unes fotos
en un àlbum, unes ressenyes en un llibre de piades,
uns noms en una agenda, una osca en un tros de fusta,
unes olors gravades en la profunditat de la ment. Tot
plegat... records.
D’acord que tenim la capacitat de reviure’ls fins al
punt de tornar a sentir certes emocions, però no és real;
quedi clar, el passat ja no existeix.

Que dir del futur. És allà on mai hi arribarem, per què
quan hi som ja és present i el futur és un altre. El futur
d'entre altres coses també és el resultat del que es fa en
el present. Això fa d'ell una cosa variable que sempre va
en funció de...
I per tant sempre és ficció dins de la nostra psique.
Queda clar doncs que el futur tampoc existeix.

El present és el que hi ha, és el que vam llaurar en un
passat que ja no existeix. I allò que ja està llaurat no
te futur, doncs mil coses poden passar que donarien mil
futurs diferents. Quedem així, l’esdevenidor és incert.
D’allò en un temps llaurat només podem collir el fruit
en el present, en el present ens el mengem i en el
present el compartim.
És el present el que ens dóna felicitat o tristesa. Fins i
tot un orgasme no el podem tenir en el futur...
i els del passat ja no ho són d’orgasmes, són com
dèiem records.
Viviu ara per l’ara, no feu servir el passat de crossa
I del futur, refotut futur...
pel qual representa que vivim i no existeix.
.
.
.........................

EL FUTUR NO PINTA MALAMENT...
.
.......................
..........................PERÒ QUE NO PINTA GENS MALAMENT.


.
.
.
.
.
.
.
LLÀSTIMA QUE MAI L'ASSOLIREM, DONCS ESTÀ CLAR QUE
NO EXISTEIX. ESPERO... AIXÒ SÍ, ARRIBAR UN DIA A UN
PRESENT AMB AQUESTES ESPECTATIVES.
.
.

AVUI M'HE SORPRÈS GRATAMENT

.
.
Avui a mig matí m'he sorprès gratament.
Deixat anar, amb la ment en blanc i ...,
i m’he adonat que estava cantant.

Res no és mesquí
ni cap hora és isarda
ni és fosca la ventura de la nit

feia tant de temps que no cantava que ja
ni ho recordo.

Parlen els vells d’una història d’amor
d’un cavaller enfrontat a un drac cec.

I ha anat passant el matí i al meu cap en
blanc continuaven venint cançons.

En mi pago hay un àrbol
que del olvido se llama.
Donde van a consolarse,
Idalita, los moribundos del alma.

Que bé, com més cantava més bé em sentia.

MASTERS...!!! MASTERS...!!!
Masters of puppets

Serà que al ser Sant Jordi l’ambient
està carregat de positivitat.

La lluna ha fet el ple
la lluna a la finestra.
La nit com un alè ,
tèbia nit de llum clara

I el meu cervell, constantment
bombardejat amb cançons que
automàticament verbalitzava.

Lluna per què em segueixes
per la vora de la mar,
si a les noces que jo vaig
a tu no t’he convidat

I així fins a l’hora de plegar. Tot el dia
amb un somriure.

Maremar, feu-vos present
i a l’altar del meu paisatge.
Maremar, que els antics déus
Avui són molt lluny de casa.

De camí cap a casa la situació no ha canviat

Saps que l’arbre més s’enfila
Com més en dins pot arrelar.

I he decidit escriure part de les cançons
que de cop he recordat i cantat

If I was a rich man
trala dava traladavada

...I compartir-les amb tothom que es
passa pel bloc.
Aquesta us la dedico

Aquesta és la història
d’un que volia ser ocell
volia saltar muntanyes
i amb els arbres barallar
la gent se’l mirava, nena
no t’ho pots ni imaginar
els cabells li tapaven la cara
tenia lleuger el caminar.

Es tornarà ocell per un dia
i d’entre les cendres podrà volar.
Això no és cap joc
deixeu-me volar!
jo sóc lliure de fer el que vulgui
no hem tregueu la llibertat
el cel és un somni
on ell hi vol arribar
els núvols les seves muntanyes
el sol l’horitzó llunyà.

Aquesta és la història
d’un que volia ser ocell
volia saltar muntanyes
i amb els arbres barallar
el cel és un somni
no se’l pot fer esperar
els núvols les seves muntanyes
el sol l'horitzó llunyà.
.
.
-
Joan Salvat-Papasseit, Sangtraït, Victor Jara
Metallica, Elèctrica Dharma, M. del Mar Bonet
Lluis Llach, ...

PRESSENTIMENT ENCERTAT

.....

Pressentia que aquest any seria un any de canvis,
i ja ho està sent. De moment ja sóc més lliure que
l’any passat. S’ha trencat una cadena, un lligam,
i aquesta llibertat amplia els horitzons i aquesta
sensació també m’agrada.

.
Amics/gues em torno a sentir créixer, he fet un
altre pas en la meva evolució, i per aprendre, calen
lliçons, i encara que aquestes lliçons vinguin de
cops en forma de bufetades, mai deixen de ser
lliçons.

.
I el sac de l’experiència és mol gran, ho ha de ser,
doncs sempre s’ha d’aspirar atenir moltes experiències
i com més bones millor. L’únic problema és que cada
experiència té la seva raó pròpia, i evidentment no
sempre seran bones... això sí, totes ensenyen.

.
En resum gràcies a les lliçons i les experiències anem
aprenent al temps que anem creant el nostre camí,
digueu-li vida.

.
I encara queda molt dos mil vuit i pinta molt bé, tot
segueix el seu curs, la meva vida no és cap descontrol
encara que a moments ho pugui semblar. Ja us aniré
informant de la meva progressió, i ho faig per mi, per
ningú més, doncs exterioritzar l’estat d’ànim, tant si
és bo com dolent, em senta bé, molt bé.

.
És una necessitat, és un acte que m’alleuja.

.

.

.

CARTA AQUELL QUE SEGUEIX JUGANT AMB SAGETES

.
.
.
.
....
ERRADA DEL SENYOR ....................PRIMERES CURES...
CUPIDO

.
........................
SANACIÓ ............................................SAGETA, FLETXA
............................................................O NOSA

SENYOR CUPIDO!, ...SENYOR CUPIDO!!!
VINGUI A BUSCAR AQUESTA FLETXA
QUE L’EFECTE JA S’HA ACABAT...

Senyor Cupido deixi’m recomanar-li que vagi al
metge, que continua estant cada dia més lent i li
reconfirmo que cada dia té pitjor punteria, com ja
l’hi deia a l’última missiva.
Miri doncs després d’aquesta última cagada feta
sobre la meva persona... he decidit no arribar a les
mans com l’havia deixat entendre, i és que en el
fons em fa llàstima, tant vell i minvat de facultats,
ja en te prou pena, per molt que visualment no ho
sembli.
De totes formes, li agrairia que vingués a endur-se
aquesta sageta (però no corri que en el seu estat
senil igual rebenta). Doncs a mi em suposa una
molèstia, i sàpiga que no m’importa gens el que faci
amb ella o per on se la foti. Però vingui d’un cop i
endugui-se-la. No voldria caure accidentalment i
tornar-me-la a clavar.
Aprofito per dir-li que si coneix alguna escola per
semidéus en decadència, s’hi apunti sense perdre ni
un moment. En té molta necessitat...
En cas de no existir aquesta escola li suggereixo que
faci una mena de reciclatge, i deixi aquesta feina en la
que no se’n surt i dediquis, no ho sé, per exemple a la
destria de pollets mascles i femelles, que em sembla que
aquí si que tindria futur. Amb unes bones ulleres, que
segur que li fan falta, enlloc de passar tot el dia tocant
els collons al personal, es passaria tot el dia mirant
quines aus en tenen i quines no.
Apa! Estúpid vellet, ja m’he tornat a quedar descansat,
...que bé que va per l’ànima, el correu.

Atentament un que no vol tornar a tenir relació amb vostè.
Sort i a curar-se.