DECLARACIÓ D'INDEPENDÈNCIA

DECLARACIÓ D'INDEPENDÈNCIA APROVADA EL 14 DE DESEMBRE DE 1961 PER L'ASSEMBLEA GENERAL DE LES NACIONS UNIDES:



TOTS ELS POBLES TENEN DRET D'AUTODETERMINACIÓ.
EN VIRTUT D'AQUEST DRET, ELLS DETERMINEN LLIUREMENT LLUR SITUACIÓ POLÍTICA I LLIUREMENT PROSSEGUEIXEN LLUR DESENVOLUPAMENT ECONÒMIC,
SOCIAL I CULTURAL.
UNA INSUFICIENT PREPARACIÓ POLÍTICA, ECONÒMICA, SOCIAL O D'EDUCACIÓ NO POT SERVIR MAI DE PRETEXT PER AJORNAR LA INDEPENDÈNCIA.

EP, COMPANYS !!!

HOLA, HOLA A TOTHOM, AMICS, AMIGUES, CONEGUTS I CONEGUDES, AMANTS ESTIMADES,
DESCONEGUTS I VIATGERS DE BLOCS...
ANIMEU-VOS I FEU COMENTARIS, ÉS SENZILL I M'APORTA MOLT.
I EN DEIXA PETJADA DE QUI ES PERD PER AQUEST BOSC.

dijous, 24 d’abril de 2008

NOMÉS PRESENT

.
.
...
.
EL PASSAT NO VA ESTAR MALAMENT.....


Ahir per la nit fent una cerveseta amb un amic.
Entre d’altres coses vam parlar de la vida, dels
canvis, de com afrontar-la, de com adaptar-se
a l’evolució, a la pròpia i a la del món.
Després de divagar, raonar i enraonar força estona
vam coincidir en que això de viure és exclusivament
...........PRESENT!!!.

La vida és en present, sempre en present. El passat
només existeix en records, el passat són unes fotos
en un àlbum, unes ressenyes en un llibre de piades,
uns noms en una agenda, una osca en un tros de fusta,
unes olors gravades en la profunditat de la ment. Tot
plegat... records.
D’acord que tenim la capacitat de reviure’ls fins al
punt de tornar a sentir certes emocions, però no és real;
quedi clar, el passat ja no existeix.

Que dir del futur. És allà on mai hi arribarem, per què
quan hi som ja és present i el futur és un altre. El futur
d'entre altres coses també és el resultat del que es fa en
el present. Això fa d'ell una cosa variable que sempre va
en funció de...
I per tant sempre és ficció dins de la nostra psique.
Queda clar doncs que el futur tampoc existeix.

El present és el que hi ha, és el que vam llaurar en un
passat que ja no existeix. I allò que ja està llaurat no
te futur, doncs mil coses poden passar que donarien mil
futurs diferents. Quedem així, l’esdevenidor és incert.
D’allò en un temps llaurat només podem collir el fruit
en el present, en el present ens el mengem i en el
present el compartim.
És el present el que ens dóna felicitat o tristesa. Fins i
tot un orgasme no el podem tenir en el futur...
i els del passat ja no ho són d’orgasmes, són com
dèiem records.
Viviu ara per l’ara, no feu servir el passat de crossa
I del futur, refotut futur...
pel qual representa que vivim i no existeix.
.
.
.........................

EL FUTUR NO PINTA MALAMENT...
.
.......................
..........................PERÒ QUE NO PINTA GENS MALAMENT.


.
.
.
.
.
.
.
LLÀSTIMA QUE MAI L'ASSOLIREM, DONCS ESTÀ CLAR QUE
NO EXISTEIX. ESPERO... AIXÒ SÍ, ARRIBAR UN DIA A UN
PRESENT AMB AQUESTES ESPECTATIVES.
.
.

1 comentari:

Joana García ha dit...

NO fa gaire que vaig descobrir-ho aixó i s'hem va treure un gran pes de sobre.

El que tens ara es el que vas somiar, pensar o dessitjar al passat, els records encara hi son perqué be has de tenir una referència per poder continuar somiant, pensant o dessitjant. El futur es clar que no arriba mai, ostres que bé. D'aquesta manera deixes de lluitar i només vius AVUI!!!!! No es fantàstic???