TARD O D'HORA...

.
.

.

En aquesta vida de la que tots/es gaudim, més tard
o més d’hora, absolutament tothom l’acabem cagant.
Alguns/es potser només ho faran un cop ( cas difícil,
doncs la condició d’esser humà casi que no ho permet
o si no recordeu el saber popular dient allò de
“l’home, entenent també la dona, és l’únic animal que

es dóna dos cops amb la mateixa pedra...” ) , altres

reiteraran i d'altres faran del cagar-la la seva forma

de vida.

.
Per la part que em toca i aprofitant que això és una

finestra al món vull aprofitar per dir-vos que lamento

els meus errors, els que us hagin pogut ferir, i fer patir,

i els lamento tant com els errors d’altres que m’han

ferit a mi.

Però “C’EST LA VIE” i jo no la vaig pas comprar, com a
tothom ens l’han regalat, i a cavall regalat... ja sabem
el que hi ha.

.
I d’error en error anem tirant endavant, com en el joc
de l’oca, i d’aquesta forma seguim aprenent, avancem
descobrint, i continuem vivint.

.
Tinc una intriga..., tampoc és que m’amoïni gaire, però
...que ens deparà el futur?
Sent conscient, que el futur no comença demà, sinó
després, sempre comença després...
.

.

...doncs això, que passarà després...

.
Com diu un amic meu

.
AGUR BA

.

.

.