...TORNO A RESPIRAR

.....


Doncs sí, necessito comunicar-ho. Malgrat el
refredat he aconseguit finalment poder tornar
a respirar amb tranquil·litat.
Bé, he necessitat ajuda, però en qüestions d’allò
irracional, si sol no te’n surts no hi ha cap mal
en demanar ajuda, i agraeixo moltissim aquest
cop de mà.
Després de molt de temps, massa, aturat en un
cul de sac, en un camí sense sortida. He necessitat
que em diguessin allò que era evident, que en el
fons ja sabia, només calia fer mitja volta per
continuar caminant, per seguir vivint. Però aquest
cop amb la seguretat de que no m’equivocava al
canviar de camí, ja tinc una edat i un petit cúmul
d’experiències i no volia haver-me de penedir en
un futur per haver deixat altre cop alguna cosa a
mitges.
Ara es tracta de continuar vivint, que per cert ho se
fer molt bé, i en tinc moltes ganes i com ja deveu
saber amb una aspiració de molts anys. O sigui...
molts anys i molt bé.
I altres aspiracions fins ara fixades erròniament, tard o
d’hora les ensolcaré bé... i aconseguiré aquella felicitat
tants cops gratada i perduda. O no, la vida ho decidirà.
De moment el més important és viure.

A tots dos moltissimes gràcies... i cap pes sobre la
vostra consciència, vull que sabeu que us estimo.


La fotografia és meva. Mirant al mar a Sant Feliu de
Guixols.
.
.
.