DECLARACIÓ D'INDEPENDÈNCIA

DECLARACIÓ D'INDEPENDÈNCIA APROVADA EL 14 DE DESEMBRE DE 1961 PER L'ASSEMBLEA GENERAL DE LES NACIONS UNIDES:



TOTS ELS POBLES TENEN DRET D'AUTODETERMINACIÓ.
EN VIRTUT D'AQUEST DRET, ELLS DETERMINEN LLIUREMENT LLUR SITUACIÓ POLÍTICA I LLIUREMENT PROSSEGUEIXEN LLUR DESENVOLUPAMENT ECONÒMIC,
SOCIAL I CULTURAL.
UNA INSUFICIENT PREPARACIÓ POLÍTICA, ECONÒMICA, SOCIAL O D'EDUCACIÓ NO POT SERVIR MAI DE PRETEXT PER AJORNAR LA INDEPENDÈNCIA.

EP, COMPANYS !!!

HOLA, HOLA A TOTHOM, AMICS, AMIGUES, CONEGUTS I CONEGUDES, AMANTS ESTIMADES,
DESCONEGUTS I VIATGERS DE BLOCS...
ANIMEU-VOS I FEU COMENTARIS, ÉS SENZILL I M'APORTA MOLT.
I EN DEIXA PETJADA DE QUI ES PERD PER AQUEST BOSC.

dijous, 10 d’abril de 2008

RECORDANT ALTRES TEMPS ( del No.4 de la revista VERMELL-8 del Centre Excursionista Sant Boi )



DUEL



El soroll de passes de botes sobre el terra.
El sol gratant la ratlla de l'hotitzó, tot just abans
del crepuscle.
.
Dues mirades penetrants guanyen terreny dins
l'ànima de l'adversari.

El vent provoca una música suau, com de final de
pel·licula melodramàtica.

El regne del silenci fa olor a final.


-M'has fallat company!


... i dues pistoles queden enfrontades al final d'uns
braços tensos i inestables.


-No sé qui deixa més que desitjar.


És ben cert que el sol no té la culpa de les coses
que passen, senzillament surt i es pon.


-Sigues consecuent i paga els teus errors.


-Ho sóc i de per vida he de pagar-ne un preu
.molt alt.


Trenta-un segons interminables van separar
la conversa d'un sec soroll de dues detonacions
simultànies.

Una bala al vermell travessa destruint el cor
d'un adversari. Sense cor i estés a terra, potser
descansa, el projectil ha encertat, ha acabat amb
l'arrel del seu problema.

Una altre bala idèntica ha reventat el cervell de
l'altre adversari. Sense cervell i estés a terra,
potser descansa, el projectil ha encertat, ha
acabat amb l'arrel del seu problema.

Dos cossos estésos a terra, més units del que
potser ho havien estat mai.

I el sol continuarà sortint per llevant i posant-se
per ponent i la terra continuarà donant voltes.

I aquells dos cossos pràcticament auto-immolats
prenen la mateixa importància que un pinyol
d'oliva navegant per una claveguera.



Carles Sartó 1996

Cap comentari: