DECLARACIÓ D'INDEPENDÈNCIA

DECLARACIÓ D'INDEPENDÈNCIA APROVADA EL 14 DE DESEMBRE DE 1961 PER L'ASSEMBLEA GENERAL DE LES NACIONS UNIDES:



TOTS ELS POBLES TENEN DRET D'AUTODETERMINACIÓ.
EN VIRTUT D'AQUEST DRET, ELLS DETERMINEN LLIUREMENT LLUR SITUACIÓ POLÍTICA I LLIUREMENT PROSSEGUEIXEN LLUR DESENVOLUPAMENT ECONÒMIC,
SOCIAL I CULTURAL.
UNA INSUFICIENT PREPARACIÓ POLÍTICA, ECONÒMICA, SOCIAL O D'EDUCACIÓ NO POT SERVIR MAI DE PRETEXT PER AJORNAR LA INDEPENDÈNCIA.

EP, COMPANYS !!!

HOLA, HOLA A TOTHOM, AMICS, AMIGUES, CONEGUTS I CONEGUDES, AMANTS ESTIMADES,
DESCONEGUTS I VIATGERS DE BLOCS...
ANIMEU-VOS I FEU COMENTARIS, ÉS SENZILL I M'APORTA MOLT.
I EN DEIXA PETJADA DE QUI ES PERD PER AQUEST BOSC.

dimecres, 23 d’abril de 2008

AVUI M'HE SORPRÈS GRATAMENT

.
.
Avui a mig matí m'he sorprès gratament.
Deixat anar, amb la ment en blanc i ...,
i m’he adonat que estava cantant.

Res no és mesquí
ni cap hora és isarda
ni és fosca la ventura de la nit

feia tant de temps que no cantava que ja
ni ho recordo.

Parlen els vells d’una història d’amor
d’un cavaller enfrontat a un drac cec
.

I ha anat passant el matí i al meu cap en
blanc continuaven venint cançons.

En mi pago hay un àrbol
que del olvido se llama.
Donde van a consolarse,
Idalita, los moribundos del alma.

Que bé, com més cantava més bé em sentia.

MASTERS...!!! MASTERS...!!!
Masters of puppets

Serà que al ser Sant Jordi l’ambient
està carregat de positivitat.

La lluna ha fet el ple
la lluna a la finestra.
La nit com un alè ,
tèbia nit de llum clara

I el meu cervell, constantment
bombardejat amb cançons que
automàticament verbalitzava.

Lluna per què em segueixes
per la vora de la mar,
si a les noces que jo vaig
a tu no t’he convidat

I així fins a l’hora de plegar. Tot el dia
amb un somriure.

Maremar, feu-vos present
i a l’altar del meu paisatge.
Maremar, que els antics déus
Avui són molt lluny de casa.

De camí cap a casa la situació no ha canviat

Saps que l’arbre més s’enfila
Com més en dins pot arrelar.

I he decidit escriure part de les cançons
que de cop he recordat i cantat

If I was a rich man
trala dava traladavada

...I compartir-les amb tothom que es
passa pel bloc.
Aquesta us la dedico

Aquesta és la història
d’un que volia ser ocell
volia saltar muntanyes
i amb els arbres barallar
la gent se’l mirava, nena
no t’ho pots ni imaginar
els cabells li tapaven la cara
tenia lleuger el caminar.

Es tornarà ocell per un dia
i d’entre les cendres podrà volar.
Això no és cap joc
deixeu-me volar!
jo sóc lliure de fer el que vulgui
no hem tregueu la llibertat
el cel és un somni
on ell hi vol arribar
els núvols les seves muntanyes
el sol l’horitzó llunyà.

Aquesta és la història
d’un que volia ser ocell
volia saltar muntanyes
i amb els arbres barallar
el cel és un somni
no se’l pot fer esperar
els núvols les seves muntanyes

el sol l'horitzó llunyà.
.
.
-
Joan Salvat-Papasseit, Sangtraït, Victor Jara
Metallica, Elèctrica Dharma, M. del Mar Bonet
Lluis Llach, ...

3 comentaris:

Ot ha dit...

... Mon pare se’n va al mercat, mon pare se'n va al mercat
a comprar una burra cega, oidà, oidà, a comprar una burra cega...

Iván Vega ha dit...

Ei mestre!! Potser t'hauries de presentar al programa aquest que fan que es diu "Al pie de la Letra" segur que triunfes!!

Salutacions i a seguir cantant i xiulant i cridant i.......

papallopis ha dit...

I potser..... Llibertat
(cançó d'amor a la llibertat.- Lluis Llach)
Primavera sounds?
sigues feliç, company