DECLARACIÓ D'INDEPENDÈNCIA

DECLARACIÓ D'INDEPENDÈNCIA APROVADA EL 14 DE DESEMBRE DE 1961 PER L'ASSEMBLEA GENERAL DE LES NACIONS UNIDES:



TOTS ELS POBLES TENEN DRET D'AUTODETERMINACIÓ.
EN VIRTUT D'AQUEST DRET, ELLS DETERMINEN LLIUREMENT LLUR SITUACIÓ POLÍTICA I LLIUREMENT PROSSEGUEIXEN LLUR DESENVOLUPAMENT ECONÒMIC,
SOCIAL I CULTURAL.
UNA INSUFICIENT PREPARACIÓ POLÍTICA, ECONÒMICA, SOCIAL O D'EDUCACIÓ NO POT SERVIR MAI DE PRETEXT PER AJORNAR LA INDEPENDÈNCIA.

EP, COMPANYS !!!

HOLA, HOLA A TOTHOM, AMICS, AMIGUES, CONEGUTS I CONEGUDES, AMANTS ESTIMADES,
DESCONEGUTS I VIATGERS DE BLOCS...
ANIMEU-VOS I FEU COMENTARIS, ÉS SENZILL I M'APORTA MOLT.
I EN DEIXA PETJADA DE QUI ES PERD PER AQUEST BOSC.

divendres, 3 d’abril del 2009

HE SORTIT AL TEATRE IV

.
....PRODUCT
. .

Una obra de Mark Ravenhill, traduida per
Cristina Genebat.
De com el terror quotidià pot esdevenir humor,
àcid això sí, però al cap a a la fí, humor...
.





.
.
És ara que ja podem gaudir de carta blanca per riure’ns d’absolutament tot?
.
O ho hem pogut fer tota la vida i a més hem utilitzat aquesta formula per treure ferro a aquelles coses que ens terroritzen, que ens amoïnen, i ens preocupen...
.
A PRODUCT s’ha fet servir aquesta formula per riure’ns d’una situació que s’ha convertit en la por del segle XXI. Un atentat islàmic, fet a la seva manera, sense avís previ, sense reivindicació, indiscriminat amb les víctimes..., a qui no se li posen els pels de punta si pensa massa en la possibilitat de sortir-ne esquitxat d’una acció com aquesta.
És com una malaltia infecciosa sense vacuna, un virus que volta lliure pel món amb la possibilitat de tocar-nos a tots. On només la sort, la bona sort, ens pot lliurar de contraure la fatídica malaltia.
.
PRODUCT, podria ser una pseudo-vacuna, que no cura però apaivaga els efectes secundaris, trobo que riure és un bon antídot per la por, i aquesta obra t’obliga a riure des d’un bon començament. Estàs escoltant atrocitats per plorar i ho estàs fent amb un somriure, fins i tot superem el somriure sovint durant l’obra, per riure descaradament, tot i ser conscient de la macabritat de la situació. Diria que PRODUCT és una ficció que basada en un esperpèntic fet real, que vestit amb un toc d’humor no deixa de ser una critica a la societat actual, a tots, als que manen, als manats, als que estan al marge de tot, als marginats, als que hi viuen i als que moren...
.
Si avui he de fer una recomanació teatral, ...us recomano anar a veure-hi PRODUCT de Mark Ravenhill .
.
........
..........DAVID SELVAS, MIREIA AIXALÀ I NORBER MARTÍNEZ
.
.
I aquest cop no hem pogut donar-nos un gust gastronòmic després de l'obra, i ho hem limitat a una cervesa. Però com que som previsors ho hem fet abans d'anar al teatre, i amb aquesta feina feta ens hem endinsat en el fantàstic món de la il·lusió amb la panxa contenta i les xerrades de torn ja fetes.

S'ha de dir que els viatges en metro donen molt de si per posar-nos al dia de les nostres respectives vides, tot un ritual això d'anar al teatre...

.............. ...M'AGRADA!!!
.
.
AAaa...!!! I RECORDEU, AL TEATRE SEMPRE EN BONA COMPANYIA


.
.
+INFORMACIÓ


Disseny gràfic: Enric Jardí
Fotogràfia: David Ruano
.
.
.

divendres, 6 de març del 2009

HE SORTIT AL TEATRE III



AQUEST COP HA TOCAT ANAR A VEURE


............."PÀRIA"



.............D'AUGUST STRINDBERG
.
.

.EL SENYOR "X" I EL SENYOR "Y"
.
.
Què porta a un home a sentir-se superior a un altre?
.
Què porta a un home a assumir el rol de persona inferior?
.
És la concepció dels actes fets, el què diferencia el bé del mal?
.
O pot ser tot radica en la consciència personal del què està bé o no?
.
.
PÀRIA , una obra d'August Strindberg que remou en la consciència, en la raó del ésser humà.
Serà veritat, allò que de nen ja intuïa, serà veritat que els dolents, mesquins i cínics sempre guanyen.
O els menystinguts, els exclosos ho són per decisió pròpia, i el camí de la por que han escollit no els deixa aixecar el cap i permet als creguts superiors reafirmar-se en la seva posició.
M'agraden les obres que forcen la reflexió...
M'ha agradat "PÀRIA" ... i la recomano


I no pot una nit de teatre acabar aquí, aquest cop hem anat a gaudir d'una copeta de vi negre, acompanyada d'un platet de seitó en oli, al temps que ens enfrasquem en una interessant conversa sobre l'obra...
.
..
AQUÍ EL VI NEGRE..........................I AQUÍ EL SEITÓ

...i d'aquí a com ens va la vida.

...................
...........................I UNES VOLLS PER
...........................REMATAR LA NIT
.
i parlant de vides, les nostres són tant interessants que un cop arribats a Sant Boi vam necessitar dues cervecetes més per posar-nos al dia... sembla mentida com es distensiona el temps.

...em fa l'efecte que aquesta nit dormirem poc.

.
.

I RECORDEU...

AL TEATRE SEMPRE EN BONA COMPANYIA!!!

diumenge, 8 de febrer del 2009

DONANT VOLTES A L'AMOR

...I m'han dit que l'amor no l'has de desitjar, que l'amor no l'hem de voler. Que l'amor es dóna i és viu amb la intensitat de veure feliç a qui el rep.
Però en el joc de donar i rebre, tots hi tenim dret a rebre a més del dret a donar. En una situació on el/la que dóna, només dóna i qui rep es limita a rebre, la situació s'enquista, el rebedor/a no ha comprés que és l'amor ben entès, i amb el temps el que dóna i no rep acaba buidant-se. Per què el combustible per fer amor no és un altre que l'amor. Com deia ma mare, i en sabia molt, l'amor amb amor es paga, ...i quanta raó tenia.

L'amor evidentment no és fruit de la sort, però al mateix temps tampoc deixa de ser-ho, la sort es busca, no et truca a la porta de casa, no cau del cel. I si així fos per pura casualitat, no hauríem de romandre passius/ves, l'hauríem acceptar i posar de la nostra part per aprofitar l'ocasió brindada.

I mentre tant, anar vivint, anar gaudint dels plaers de la vida, de tants com puguis i evidentment estimant, que sempre és bo estimar, i mai és un mal consell. Estimen a qui puguem i tant com puguem durant tant de temps com puguem. I en aquest espai de vida ser i ser conscient.
Un petó for everybody





diumenge, 1 de febrer del 2009

NOMÉS S'ATURA TOT A LES FOTOGRAFIES

.............
Tot prenent un te, em plantejo el canvi, mentre miro com el sucre es desfà lentament dins del got a cada volta de la cullereta .
Res continua sent igual al cap d'una estona, ...rectifico, tot deixa de ser el que és, contínuament. És a dir, tot és un canvi constant.
Som en un planeta viu, on tot és diferent a cada moment. Les plantes canvien constantment, l'erosió transforma paisatges, un micro-món no para de moure's al nostre entorn. Si voleu feu una proba ben simple, feu una fotografia i just acabada de fer observeu amb atenció i veureu que és impossible prendre un altre fotografia exactament igual, el núvol s'ha mogut, una fulla ha caigut, o un ocellet ha arrencat el vol, tot subtil, però en constant canvi.
I si parlem de les persones ens adonem que no podem eludir aquesta simple però ancestral regla, evidentment nosaltres també canviem constantment, l'oxigen que ens permet la vida és el mateix que la consumeix, o hauria de dir que la vida consumeix oxigen, sigui com sigui, el cas és que inevitablement ens oxidem, i amb l'oxidació envellim.
I mentre creixem, o ens fem grans, digueu-li com vulgueu, anem modificant idearis, evolucionem formes de pensar i de veure la vida, anem variant maneres d'actuar, en resumides contes, mai som el que érem ahir, ...ni física ni mentalment.

Aleshores em pregunto:

- Podríem afirmar amb rotunditat què TOT ÉS NOMÉS CANVI?

...

diumenge, 18 de gener del 2009

HE SORTIT AL TEATRE II


.
.
......CABARET VOLTAIRE
.
UN ESPECTACLE DEL TEATRE KADDISH AMB PECES
D'HUGO BALL, TRISTAN TZARA I KURT SCHWITTERS
.

COMPANYIA DE TEATRE, TEATRE KADDISH
El CABARET VOLTAIRE va ser fundat el 5 de gener de 1916 per Hugo Ball i un grup d'afins, i en ell s'experimentarien noves tendències artístiques.
.
Allà, en aquell cabaret va néixer l'anomenat dadaisme o moviment DADÀ, que va ser precedent del surrealisme. El dadaisme (1916-1925) es caracteritzà per mantenir una postura anàrquica, irracional i primitivista, un moviment que negava les creences, els coneixements i els valors convencionals, rebutjant autoritats i l'organització social, posant-los en qüestió. En resum un moviment inconformista que es va rebotar contra ideologies, contra l'art i la política tradicionals.
.
.
-Tant ens hem adormit, què actualment, al segle XXI no hi ha ningú capaç de tornar a trencar les regles i revelar-se pacíficament contra les actuals formes d'art, contra les ideologies i contra la cutre-política que es duu a terme a tot arreu?
.
.
TEATRE KADDISH fa un lograt resum del que es va viure en el curt temps d'existència del Cabaret Voltaire. L'obra t'obliga a pensar i reflexionar sobre què va portar a un grup de gent a manifestar sense complexe una gran enrabiada cultural que ha acabat influint en l'art de tot el segle XX.
.
.
.
......
...HUGO BALL.............................SOBRE EL CAVARET
.....................................................VOLTAIRE
.
.
.
.... I després del teatre ens vam anar a prendre un mojito tranquil·lament a un bar on vam estar parlant del que havíem vist i de moltes altres cosses que no cal explicar.
.
.....
.....FANTÀSTICS MOJITOS
.
.
.
Aah!!!! ... recordeu al teatre sempre en bona companyia
.
.
.

dilluns, 12 de gener del 2009

- I PER QUÈ NO? ...

.
.

M.C. ESCHER. DIA I NIT 1938

Parlaré dels matisos del gris; és cert que no hi ha res més lluny de la realitat que la dicotomia blanc o negre. I aquí el tenim, entre aquests dos colors, el gris, però no un gris simple i equilibrat, amb el cinquanta per cent de cada color en la seva composició, davant nostre tenim un gris amb mil matisos, tantes possibilitats del mateix color que resulta infructuós discutir sobre quin és l'autèntic gris.
.
Si utilitzem això com a metàfora de la vida, tindrem aquells/es que es perden donant voltes i anant amunt i avall removent el color, donant-li voltes a tot sense arribar a res. També trobarem a aquells/es que ignorant el gris decideixen que tot és o blanc o negre, opció evidentment molt més simple i tant irreal en lo què a la vida es refereix com la opció de mil matisos on perdre's.
.
Generalitzant a sac (que mai és bo), podria dir que els homes tendim al blanc o negre i que les dones tendiu a donar voltes pels grisos. Que ningú s'enfadi, ja he dit que era generalitzant a sac.
.
I en quan al meu parer, jo sóc partidari de la combinació de groc, vermell i blau, sense oblidar-me del blanc i el negre. I a partir d'aquí podeu començar a fer contes de la gran gama de possibilitats que dona la combinació d'aquests cinc colors. Així doncs, si això ho apliquem a la vida, a mi la metàfora em dóna un resultat de vida fascinant.
.
En resumides contes, qui vol perdre's entre mil grisos o avorrir-se entre el blanc o el negre, quan un bany en milions de possibilitats de color és molt més gratificant.
.
.
Com deia aquell doctor paranoic de la televisió...
.
.
REFLEXIONEM-HI.... ...REFLEXIONEM-HI!!!
.
.

.....
.....AL FINAL... SENSE LLUM NO HI HA COLORS








dijous, 8 de gener del 2009

HE SORTIT A COMENÇAR L'ANY

.
.

LLAC DE LAUVITEL 1550m


Ja he estrenat l'any muntanyisticament parlant. El primer dia d'aquest any acabadet d'estrenar, carregats amb corda, ferros i esquís vam partir contents i feliços direcció als Ecrins, la Neus, el David, en Jordi Martinez i jo.

Arribats a lloc, i instal·lats al refugi "Le camp base" a Les Fréaux, decidim que la pressa de contacte amb el gel la faríem al llac de Lauvitel (lloc molt bonic i tranquil) on després de tres hores d'aproximació escalem dos dels tres llargs de la via Complexe et Ysengrin, no anem gaire ràpids i un cop més ens enganxa la nit. És bonic el cel amb estels des dels Alps. Desfem l'aproximació a les fosques. Ha sigut un bon i gelat dia de gener.

L'endemà, matinem i ens posem a La colère du ciel, que no té aproximació amb els ànims d'acabar de dia, però encara que sembli mentida en nosaltres, tampoc l'acabem i se'ns torna a fer de nit. Indiscutiblement som uns cracs.

El tercer dia en David i la Neus se'n van a esquiar a La Meije i el Jordi i jo ens dediquem a fer turisme, i a investigar les cascades que queden a prop del refugi. Això és un paradís de glaç, i he de reconèixer que la majoria de cascades em posen els pels de punta no més de veure-les.
El darrer dia anem a fer una miqueta més el ganso punxant glaçons sense dificultat, cremem els últims cartutxos per amortitzar el viatge, i després de dinar ens tornem cap a casa. Que era nit de reis, i si volíem regals no podíem badar.


Ahh!!! un gran reconeixement als piolets "Axar evolution revolution plus" d'en Jordi, pures màquines de punxar gel.
.
.
........
UNA MÉS DEL GRUP A LES.............EL REFUGI "LE CAMP BASE"
TORNADES
.
.
.