És el meu sol interior, rodonet
ple de calor i exultant de vida.
És la meva corda, la energia que
em fa moure, la sensació de ben
estar. És llum, una fita en el futur
un camí per recórrer, es un punt
de partida, és una abraçada a
l'arribada. Un amor emergent,
un record del passat. És un somni
i una realitat. És el que he volgut
ser i no sóc, és el que sóc i he volgut
ser...
ser...
El sol, sol i jo sempre acompanyat
de sol o sol però amb els dos peus
al sòl tant com a terra.
..
.
.
.
Pintura meva, aquarel·la, fotografia de l'original
%2B-%2BC%25C3%25B2pia.JPG){kind=small}
5 comentaris:
Fa un ratet que tombo en aquest estpai teu i sincerament, es encisador. Continúa així ;-)))
Bé, Carlangues, ja ets internacional, el teu blog arriba més enllà de Viladecans. Estic content perque altre gent ha començat a conèixer el teu talent, i ja saps, aixó del blog, es un assumpte de boca - orella? no de teclat a teclat.
Bó, el sol, sol al sól.
Apa-li a10siau
NO SE COM HO HE FET PERO HI HE ENTRAT ,ENTRAR A UN BLOG ES MÉS DI FICIL QUE....
JA SAPS LA CANÇO, SOL SOLET...
ÒSTIES!!! HO HE FET,SOC EL SOMNIATRUITES PER SI NO SURT EL NOM COM ABANS
CARLANGUES, AI!! CARLES, POTS ENTRAR EN EL BLOC PER PUBLICAR NOUS ARTICLES? porto una bona estona i no hi ha manera.
Apa-li a10
Publica un comentari a l'entrada