DECLARACIÓ D'INDEPENDÈNCIA

DECLARACIÓ D'INDEPENDÈNCIA APROVADA EL 14 DE DESEMBRE DE 1961 PER L'ASSEMBLEA GENERAL DE LES NACIONS UNIDES:



TOTS ELS POBLES TENEN DRET D'AUTODETERMINACIÓ.
EN VIRTUT D'AQUEST DRET, ELLS DETERMINEN LLIUREMENT LLUR SITUACIÓ POLÍTICA I LLIUREMENT PROSSEGUEIXEN LLUR DESENVOLUPAMENT ECONÒMIC,
SOCIAL I CULTURAL.
UNA INSUFICIENT PREPARACIÓ POLÍTICA, ECONÒMICA, SOCIAL O D'EDUCACIÓ NO POT SERVIR MAI DE PRETEXT PER AJORNAR LA INDEPENDÈNCIA.

EP, COMPANYS !!!

HOLA, HOLA A TOTHOM, AMICS, AMIGUES, CONEGUTS I CONEGUDES, AMANTS ESTIMADES,
DESCONEGUTS I VIATGERS DE BLOCS...
ANIMEU-VOS I FEU COMENTARIS, ÉS SENZILL I M'APORTA MOLT.
I EN DEIXA PETJADA DE QUI ES PERD PER AQUEST BOSC.

dimecres, 25 de juny de 2008

HE SORTIT A FER UN BIVAC...

.
.
.
.......
.......BIVAC ACABAT DE CONSTRUIR AL CIM DEL
......... "SALVAGUARDIA"
.
.
Potser és que al fer-nos grans ens tornem més sensibles
als sorolls, i de rebot la bogeria petardera ens posa dels
nervis i ens obliga a buscar alternatives per la revetlla
de Sant Joan de cada any.
I ja des de fa anys hem trobat una formula, que si el
temps acompanya va de meravella per gaudir d’una nit
de Sant Joan. Aquesta és anar a fer un bivac a dalt d’un
cim..., bé evidentment, això comporta un cert risc, i ja
hem viscut tempestes elèctriques, boires denses que
compliquen el descens, i algun ruixat que un altre, però
encara no és prou per deixar de fer-ho.
.
.
........
........I EL SOL QUE MARXA PER DONAR PAS A LA NIT MÉS
.......... CURTA DE L'ANY
.
Preparar el terreny per poder dormir en condicions, i
després acomodar-nos en l’espai creat, fer el sopar amb
els fogonets mentre xerrem de mil i un temes, o de cap,
depèn del dia.
Anar observant com lentament s’acaba el dia, com el sol
va desapareixent per un horitzó de muntanyes per anar
deixant pas a un inimaginable cel nocturn ple d’estels,
tants que no es pot explicar, s’ha de viure. Altres nits
veus com la lluna es passeja tranquil·lament de banda a
banda del cel, i d’altres els núvols frustren l’espectacle i
tot i així continues respirant la llibertat que et manté viu.
.
.
................
................INSTAL·LATS...!!!
.
Ni que sigui un cop a la vostra vida us aconsello provar-
ho, no us arrepentireu, ...però primer s’ha d’assumir el
risc de que la nit no surti perfecta, possibilitat que
revaloritza el fet.
.
.

.........
.........L' ESTIMADA LLUNA
.
.
ÀNIMS, VAL LA PENA CORRER RISCOS, PERÒ SEMPRE
PLENAMENT CONSCIENTS D’ALLÒ QUE S’AFRONTA.
AQUETS REPTES SÓN LA SAL DE LA VIDA.
.
.
+IMATGES AQUÍ
.
.

dissabte, 21 de juny de 2008

TREIENT FOC...

.
.
.

.
.
.

Una flama que uneix, una espurna d’esperança,
en una terra que no és de qui hi viu, en una terra
que no és de qui hi neix, en una terra de qui la sent
i de català exerceix. En un país que resisteix, en uns
llocs amb la mateixa llengua, que no ens separa per
tenir matisos, sinó que la fa més rica i ens ajunta i
dóna nom de catalans a tots aquests països que van
de Salses a Guardamar i de Fraga fins a Maó.
I la sang bull... són molts anys anorreant-nos. Tasca
d’espanyols i francesos pels seus propis interessos.
I al llarg del temps, ens han matat els valents i quedem
els que quedem.
Però tard o d’hora hi haurà un/a de nosaltres ardit/da,
arriscat/da, decidit/da i indòmit/a que tindrà el coratge
suficient. Que ens aglutinarà en horda i del Canigó
prenent la flama, calarà foc a qui ens escanya, a qui ens
manlleva i humilia. A qui no ens deixa ser qui som dins
de la seva follia de frustració i gran complexa.
Tard o d’hora algú hi haurà, ja estem cansats d’aguantar,
d’esperar, 1707-2007, que ja en són tres-cents anys, és
molt aguantar per un poble. I a falta de polítics quan un/a
fort/a prengui el timó, ben segur el seguirem, jo si, cap a
la revolució.
Que la rauxa sola no serveix per res, però el seny sol
tampoc va en lloc, i amb la cultura com un arma més i el
nostre bagatge històric com a raó, temps al temps, que
ha de ser curt...



... en tinc set de llibertat
.
.

dijous, 19 de juny de 2008

SEPARACIÓ

.
Una separació mai és agradable encara que no
resulti traumàtica.
No fa gaire temps que n’he viscut una, i
inevitablement aquesta si ha resultat un tant
traumàtica, el justet com per encara sentir-me
adolorit.
En el fons me l’estimava, tant de temps junts, ...
vulguis ...que ...no..., tants dinars agradables,
sobretaules apassionades. Sopars romàntics i
tranquils, sopars moguts i divertits.
Vam compartir moments feliços i també, per que
no dir-ho, moments molt durs.
Junts fent l’amor, junts passejant sota la lluna, la
plena, la creixen, la minvant, ... Mon Dieu!!! quins
temps aquells...
I em sap molt greu, però sembla ser que en tota relació
hi ha un moment crític on la situació es fa insuportable.
I en aquesta vida aquestes coses, de cops es superen i
de cops no, com en aquest cas.
El dolor era massa gran i no hi havia cap altre sortida.
Amb el temps el forat que m’ha quedat, que aquesta
separació m’ha deixat, imagino que tornaré a omplir-lo,
diria fins i tot, que n'estic ben segur que l’ompliré...
... segurament la relació no serà tant autèntica però que
hi farem.
Un cop passat el dolor, un cop les ferides cicatritzen, el
millor és continuar, i posar en el seu lloc un altre que
ompli la mancança.
I no puc dir que ho faré amb llàgrimes als ulls, de no ser
per la pasta que em costarà substituir-te .
Adéu per sempre primer queixal de la banda dreta inferior
de la meva boca. Ha sigut un plaer tenir-te.

.
.
.

diumenge, 15 de juny de 2008

...SI HAGUÉS PERDUT L'ESPERANÇA...

.
.
.................
.................AIXÒ ÉS UNA CARA DE
.......................FELICITAT

.
.......
RESSENYA DE LA VIA 98 OCTANOS- MAGDALENA SUPERIOR-
MONTSERRAT

.................
............AQUEST ES L'AMBIENT DE ............ I AQUESTA ÉS LA
............L'ESCALADA.................................NOSTRE VISIÓ
...............................................................DES DE PEU DE
...............................................................VIA


...I han passat al voltant de deu anys des del
primer cop que se'm va passar pel cap escalar
la via 98 OCTANOS a la Magdalena Superior
a Montserrat.
He estat uns anys sense escalar per la suma
d'uns quants factors diferents, però mai he
perdut l'esperança, tinc al cap ascensions i
escalades que estic convençut de que tard
o d'hora les duré a terme. Aquest cop ha sigut
aquesta via d'escalada la 98 Octanos, fantàstica,
m´ho he passat molt bé, tot i que el dia no
acompanyava. Una mica de fred i força boira,
però ben acompanyat per un amic a l'altre
extrem de les cordes més la exigència de la via
que hem superat dignament, m'ha deixat un
molt bon gust de boca.
El escalar és com la vida, mai perdeu les
esperances en res, no les perdeu en cap àmbit,
són una garantia de futur.


. ......
.....I AQUESTES SÓN CARES DE SATISFACCIÓ, NO ES POT NEGAR
...QUE HI HAVIA UNA BONA BOIRA, Ah!!! I PIXANERA QUE ERA
.
.
+ AQUÍ

dimecres, 11 de juny de 2008

CREMA EL FOC D'UNA VIDA, ...CREMA I DÓNA VIDA

.
.

.
.

CREMA EL FOC D’UNA VIDA

DE LES CENDRES RENEIXER,
EN MIG DE LA POBRE LLUM,
DE LA PAU PREGONADA PER
UN FIL FI DE FUM CARREGAT
D’OLOR I DE RECORDS

FIL DE FUM PERFUMAT...
ACOMPANYAT DE LA LLUM
DE LES ESPELMES.

ESTANÇA TRANSFORMADA
PER LES OMBRES QUE NO
PAREN DE MOURE'S, DINS
DE L'AMBIENT CALMAT DELS
MEUS PENSAMENTS...

I ENTRO A L'INTERIOR DE LA
FLAMA NEDANT EN OLORS DE
SÀNDAL I ENCENS,
...I EM BUSCO,
I EM TROBO, EM RECONEC
EN EL FOC I EN LA DOLÇA OLOR
QUE CREMA.

AMB UNA INSPIRACIÓ PROFUNDA,
TORNO A NEIXER,
AMB UNA EXALACIÓ PAUSADA JA
HE CRESCUT.

I EM LIMITO A VIURE...
NO MÉS VULL SER FELIÇ.
LLEGEIXO ELS INDICADORS
DEL CAMÍ...
EM COMFIRMO QUE VAIG BÉ
VIDA,VIDA.

VIDA ESTIRADA, INTENSA...
QUE ES CONSUMEIX SENSE PRESSA
COM EL CON D’ENCENS ENCÉS
DEIXANT UN RECORD CONSTANT
DEL MOMENT JA COSUMIT...

BRASA DE FOC...
I DIUEN QUE PER BAIX LA
CENDRA CREMA, ...I SÍ,
LA CENDRA CREMA,

LA CENDRA CREMA...
.
............................Carles Sartó
.

dilluns, 9 de juny de 2008

Deep Purple - Soldier Of Fortune

Aquí us deixo un regal...
espero que us agradi.
A mi m'omple, espero que a
vosaltres també



I have often told you stories
About the way
I lived the life of a drifter
Waiting for the day
When I'd take your hand
And sing you songs
Then maybe you would say
Come lay with me love me
And I would surely stay

But I feel I'm growing older
And the songs that I have sung
Echo in the distance
Like the sound
Of a windmill goin' 'round
I guess I'll always be
A soldier of fortune

Many times I've been a traveller
I looked for something new
In days of old
When nights were cold
I wandered without you
But those days I thougt my eyes
Had seen you standing near
Though blindness is confusing
It shows that you're not here

Now I feel I'm growing older
And the songs that I have sung
Echo in the distance
Like the sound
Of a windmill goin' 'round
I guess I'll always be
A soldier of fortune
Yes, I can hear the sound
Of a windmill goin' 'round
I guess I'll always be
A soldier of fortune

dimecres, 4 de juny de 2008

A LA RECERCA DE LA MITJA TARONJA

.
.


...................................
Així, d’aquesta manera és com es denomina
popularment a la teva parella ideal, la mitja
taronja.
....................
Qui més, qui menys, tothom l’ha cercat una
vegada o un altre... i sembla ser que de tant
en tant algú la va trobant.
Per la part que em toca en això , estic en plena
recerca. Al llarg dels anys ja he anat tastant
diferents cítrics, he intentat fer coincidir mitges
taronges i fins i tot amb les que més coincidíem
s’acabava patint un rebuig; igual que amb l’òrgan
trasplantat, per molt que se l’estimi el pacient,
quan l’òrgan diu que no... kaput!!!
........
... i així anem vivint. He provat negar-me a la
recerca d’aquest altre cinquanta per cent ideal,
però us puc dir que tampoc és la solució, comença
semblant molt divertit, però aviat perd la gràcia i
tornes a sentir-te sol.
I anant fent i acumulant experiències , ... i anar
emprovant , que algun dia potser sona la flauta i
trobem la que encaixa.
El més desesperant és tenir la sensació de que l’has
trobat i que se t’esvaneixi als morros, Déu... com odio
aquesta situació.
Però companys/es ... a les penes punyalades, i qui diu
que al tombar la cantonada no trobo una espurna de
felicitat...
Tenim una pega els homes i les dones que es repeteix
constantment i s’allarga en el temps...
... i aquesta és que a qui agradem no ens agrada, i a qui
ens agrada no li agradem ..., ves!!! Quina dicotomia.
Continuaré buscant, en la recerca també s’aprèn, i a
falta de resultats viure com a positiu l’anar tastant
mitges taronges, i si no acaben coincidint, com a mínim
sabré quin gust tenen, i n’hi ha que tenen molt bon gust,
llàstima la falta d’encaix.
....................................
.........................................ENTRE MOLTES MITGES...

....................
............................POTSER ALGUN DIA...
.
.
.

diumenge, 1 de juny de 2008

DE COM PORTAR AL POP AMOR AL LLINDAR DE LA MORT

.
.
.

POP AMOR EN FASE DE CACERA A LA
RECERCA DE VICTIMES


...........................
....................................POP AMOR EN LA FASE DE
....................................MÀXIM DESEMVOLUPAMENT

...........
................POP AMOR DEBILITAT I EN RETIRADA


A petició d’un amic, intentaré explicar i raonar el

per què eliminar per sempre al pop amor. I ho
faré a l’estil Helen Francis:

Estimat amic, sàpigues que no estàs sol, doncs hi ha

molta gent que es troba en la teva mateixa situació,

i tot i que és dura, creiem que tenim la solució al teu
problema.

La pregunta era:

-COM CARREGAR-SE AL POP DELS COLLONS?


Resposta:

PUNT 1.

APLICACIÓ DEL METODE “ A CLOCKWORK ORANGE”
(la taronja mecànica). Mètode que utilitza Stanley Kubric
amb Malcom McDowell de protagonista a la pel·lícula
d’aquest mateix nom. Es tracta d’aconseguir fer avorrir una
cosa fins al fàstic.
A la pel·lícula el personatge és sotmès a una sobredosi de
violència, tanta que el sol fet de pensar-hi acaba provocant en
el subjecte un malestar insuportable.
No cal dir que amb el pop amor no caldrà arribar a aquests
extrems, però si que aplicarem la idea com a base.
I funcionaria de la següent manera, un cop enamorat s’ha
de continuar estimant, estimant desmesuradament, sense límits,
estimant cada dia més a la persona que va desencadenar el
naixement del pop. Estimant de dia, estimant de nit, estimant
a totes hores.
Aquest acte d’amor sense cap estímul cap a tu per part del
subjecte estimat provoca un cansament, un reacció en el teu
interior que et portarà al punt dos.


PUNT 2.

FUSTRACIÓ I DESENCÍS
En aquest punt se’t crea un buit a dintre que no et deixa

viure...
Obre bé els ulls, aquest buit és el pop amor en plena lluita.
La bèstia et domina la psique i et trasbalsa . El maleït pop
sap que estàs cansat i decebut i el molt cínic aprofita per
estrènyer encara amb més força els seus tentacles. Tentacles
que formen una imatge idíl·lica de la persona estimada.
Has de reaccionar, tots tenim coses negatives, punts de

nosaltres desagradables i molestos. El teu amor també,
senzillament és com tothom.
Comença a visualitzar tot allò que no t’agrada de la persona
estimada, el que no t’agrada del físic, del caràcter, de la
forma de ser..., visualitza’ls poc a poc i recreant-te.
Has de trobar com a mínim tants punts negatius com tentacles
positius tens escanyant-te.


PUNT 3.

HI HA MÉS MÓN
Aquí és on amplies paràmetres i veus que hi ha molta més gent
que reuneix les condicions que busques per estimar i comences
una nova recerca, sense preses, doncs recorda que encara duus
al pop amor enganxat. És molt pràctic per accelerar el procés
tenir relacions sexuals, però de no ser així, tampoc passa res.
El que cal és mentalitzar-te i observar el món com si el pop
amor ja fos mort i lentament aniràs percebint una sensació
d’alegria de viure, que és verí total pel bitxo que t’està

amargant la vida.


PUNT 4.

MOMENT CRÍTIC ( desempallegament de la nosa )
Ha arribat el moment , és ara que toca desprendrés del

cefalòpod.
Tenint en compte ara, només les coses que no t’agraden de la

persona que estimaves .

ATENCIÓ!!! Aquí s’ha d’anar amb molta cura. Hi ha qui no
controla aquesta fase i passa de l’amor a l’odi. Cosa gens
aconsellable doncs així substitueixes un sentiment intens

per un altre igual d’intens, que encara et consumeix més
que el pop amor.

Hem arribat al punt aquell on mires al desencadenant de l’amor
viscut i te’n adones que aquella sensació tant agradable i càlida

que t’accelerava el cor va desapareixent i cada cop hi ha més
distància entre sentiment emotiu i sentiment emotiu. És ara que
el subjecte desencadenant, que el creador del pop amor ha
perdut el seu poder i és en aquest moment, just en aquest
moment que tenim al pop amor molt debilitat..., i molt, molt
acabat.


PUNT 5.

EL POP AMOR AL LLINDAR DE LA MORT
Considerant que aquest pop és un bitxo molt dur de pelar.
Arribats a aquest punt on l’arrel del que era un problema ja no
modifica el teu comportament i tens plena consciència de tu
mateix.
Es podria recomanar que facis trossets el pop, que el cuinis i
que te’l mengis amb els amics, però no seria correcte, al cap
i a la fi, heu conviscut junts molt de temps.
En lloc d’això, l’engraparàs ben fort, li miraràs als ulls

i li diràs:


ADÉU, GOODBYE, ADIEU, ADDIO, AUFIDERSEN, ...


És important que li diguis en uns quants idiomes, així
tens més possibilitats de que ho entengui abans de que
el llencis ben lluny i acabi morint.
.

Que quedi clar, només tindràs ple convenciment del la
seva mort quan hagi passat un temps, uns anyets.

Cuida’t amic meu i ves amb compte , no et neguis
a l’amor però ja saps el risc que corres.



.......QUE TINGUIS SORT!!!!


.