DECLARACIÓ D'INDEPENDÈNCIA

DECLARACIÓ D'INDEPENDÈNCIA APROVADA EL 14 DE DESEMBRE DE 1961 PER L'ASSEMBLEA GENERAL DE LES NACIONS UNIDES:



TOTS ELS POBLES TENEN DRET D'AUTODETERMINACIÓ.
EN VIRTUT D'AQUEST DRET, ELLS DETERMINEN LLIUREMENT LLUR SITUACIÓ POLÍTICA I LLIUREMENT PROSSEGUEIXEN LLUR DESENVOLUPAMENT ECONÒMIC,
SOCIAL I CULTURAL.
UNA INSUFICIENT PREPARACIÓ POLÍTICA, ECONÒMICA, SOCIAL O D'EDUCACIÓ NO POT SERVIR MAI DE PRETEXT PER AJORNAR LA INDEPENDÈNCIA.

EP, COMPANYS !!!

HOLA, HOLA A TOTHOM, AMICS, AMIGUES, CONEGUTS I CONEGUDES, AMANTS ESTIMADES,
DESCONEGUTS I VIATGERS DE BLOCS...
ANIMEU-VOS I FEU COMENTARIS, ÉS SENZILL I M'APORTA MOLT.
I EN DEIXA PETJADA DE QUI ES PERD PER AQUEST BOSC.

diumenge, 18 de gener de 2009

HE SORTIT AL TEATRE II


.
.
......CABARET VOLTAIRE
.
UN ESPECTACLE DEL TEATRE KADDISH AMB PECES
D'HUGO BALL, TRISTAN TZARA I KURT SCHWITTERS
.

COMPANYIA DE TEATRE, TEATRE KADDISH
El CABARET VOLTAIRE va ser fundat el 5 de gener de 1916 per Hugo Ball i un grup d'afins, i en ell s'experimentarien noves tendències artístiques.
.
Allà, en aquell cabaret va néixer l'anomenat dadaisme o moviment DADÀ, que va ser precedent del surrealisme. El dadaisme (1916-1925) es caracteritzà per mantenir una postura anàrquica, irracional i primitivista, un moviment que negava les creences, els coneixements i els valors convencionals, rebutjant autoritats i l'organització social, posant-los en qüestió. En resum un moviment inconformista que es va rebotar contra ideologies, contra l'art i la política tradicionals.
.
.
-Tant ens hem adormit, què actualment, al segle XXI no hi ha ningú capaç de tornar a trencar les regles i revelar-se pacíficament contra les actuals formes d'art, contra les ideologies i contra la cutre-política que es duu a terme a tot arreu?
.
.
TEATRE KADDISH fa un lograt resum del que es va viure en el curt temps d'existència del Cabaret Voltaire. L'obra t'obliga a pensar i reflexionar sobre què va portar a un grup de gent a manifestar sense complexe una gran enrabiada cultural que ha acabat influint en l'art de tot el segle XX.
.
.
.
......
...HUGO BALL.............................SOBRE EL CAVARET
.....................................................VOLTAIRE
.
.
.
.... I després del teatre ens vam anar a prendre un mojito tranquil·lament a un bar on vam estar parlant del que havíem vist i de moltes altres cosses que no cal explicar.
.
.....
.....FANTÀSTICS MOJITOS
.
.
.
Aah!!!! ... recordeu al teatre sempre en bona companyia
.
.
.

dilluns, 12 de gener de 2009

- I PER QUÈ NO? ...

.
.

M.C. ESCHER. DIA I NIT 1938

Parlaré dels matisos del gris; és cert que no hi ha res més lluny de la realitat que la dicotomia blanc o negre. I aquí el tenim, entre aquests dos colors, el gris, però no un gris simple i equilibrat, amb el cinquanta per cent de cada color en la seva composició, davant nostre tenim un gris amb mil matisos, tantes possibilitats del mateix color que resulta infructuós discutir sobre quin és l'autèntic gris.
.
Si utilitzem això com a metàfora de la vida, tindrem aquells/es que es perden donant voltes i anant amunt i avall removent el color, donant-li voltes a tot sense arribar a res. També trobarem a aquells/es que ignorant el gris decideixen que tot és o blanc o negre, opció evidentment molt més simple i tant irreal en lo què a la vida es refereix com la opció de mil matisos on perdre's.
.
Generalitzant a sac (que mai és bo), podria dir que els homes tendim al blanc o negre i que les dones tendiu a donar voltes pels grisos. Que ningú s'enfadi, ja he dit que era generalitzant a sac.
.
I en quan al meu parer, jo sóc partidari de la combinació de groc, vermell i blau, sense oblidar-me del blanc i el negre. I a partir d'aquí podeu començar a fer contes de la gran gama de possibilitats que dona la combinació d'aquests cinc colors. Així doncs, si això ho apliquem a la vida, a mi la metàfora em dóna un resultat de vida fascinant.
.
En resumides contes, qui vol perdre's entre mil grisos o avorrir-se entre el blanc o el negre, quan un bany en milions de possibilitats de color és molt més gratificant.
.
.
Com deia aquell doctor paranoic de la televisió...
.
.
REFLEXIONEM-HI.... ...REFLEXIONEM-HI!!!
.
.

.....
.....AL FINAL... SENSE LLUM NO HI HA COLORS








dijous, 8 de gener de 2009

HE SORTIT A COMENÇAR L'ANY

.
.

LLAC DE LAUVITEL 1550m


Ja he estrenat l'any muntanyisticament parlant. El primer dia d'aquest any acabadet d'estrenar, carregats amb corda, ferros i esquís vam partir contents i feliços direcció als Ecrins, la Neus, el David, en Jordi Martinez i jo.

Arribats a lloc, i instal·lats al refugi "Le camp base" a Les Fréaux, decidim que la pressa de contacte amb el gel la faríem al llac de Lauvitel (lloc molt bonic i tranquil) on després de tres hores d'aproximació escalem dos dels tres llargs de la via Complexe et Ysengrin, no anem gaire ràpids i un cop més ens enganxa la nit. És bonic el cel amb estels des dels Alps. Desfem l'aproximació a les fosques. Ha sigut un bon i gelat dia de gener.

L'endemà, matinem i ens posem a La colère du ciel, que no té aproximació amb els ànims d'acabar de dia, però encara que sembli mentida en nosaltres, tampoc l'acabem i se'ns torna a fer de nit. Indiscutiblement som uns cracs.

El tercer dia en David i la Neus se'n van a esquiar a La Meije i el Jordi i jo ens dediquem a fer turisme, i a investigar les cascades que queden a prop del refugi. Això és un paradís de glaç, i he de reconèixer que la majoria de cascades em posen els pels de punta no més de veure-les.
El darrer dia anem a fer una miqueta més el ganso punxant glaçons sense dificultat, cremem els últims cartutxos per amortitzar el viatge, i després de dinar ens tornem cap a casa. Que era nit de reis, i si volíem regals no podíem badar.


Ahh!!! un gran reconeixement als piolets "Axar evolution revolution plus" d'en Jordi, pures màquines de punxar gel.
.
.
........
UNA MÉS DEL GRUP A LES.............EL REFUGI "LE CAMP BASE"
TORNADES
.
.
.