DECLARACIÓ D'INDEPENDÈNCIA

DECLARACIÓ D'INDEPENDÈNCIA APROVADA EL 14 DE DESEMBRE DE 1961 PER L'ASSEMBLEA GENERAL DE LES NACIONS UNIDES:



TOTS ELS POBLES TENEN DRET D'AUTODETERMINACIÓ.
EN VIRTUT D'AQUEST DRET, ELLS DETERMINEN LLIUREMENT LLUR SITUACIÓ POLÍTICA I LLIUREMENT PROSSEGUEIXEN LLUR DESENVOLUPAMENT ECONÒMIC,
SOCIAL I CULTURAL.
UNA INSUFICIENT PREPARACIÓ POLÍTICA, ECONÒMICA, SOCIAL O D'EDUCACIÓ NO POT SERVIR MAI DE PRETEXT PER AJORNAR LA INDEPENDÈNCIA.

EP, COMPANYS !!!

HOLA, HOLA A TOTHOM, AMICS, AMIGUES, CONEGUTS I CONEGUDES, AMANTS ESTIMADES,
DESCONEGUTS I VIATGERS DE BLOCS...
ANIMEU-VOS I FEU COMENTARIS, ÉS SENZILL I M'APORTA MOLT.
I EN DEIXA PETJADA DE QUI ES PERD PER AQUEST BOSC.

dilluns, 9 de maig de 2011

M'HA ARRIBAT UN E-MAIL SOBRE LA MEVA LLENGUA

.
........



Avui m'ha arribat un correu elèctronic que parlava de la meva llengua. No cal que us digui quina és la meva única llengua, ...i tant de bo algun dia en sàpiga cinc llengües més, però només una continuarà sent la meva.

Sense cenyir-me estrictament al correu que he rebut, venia a dir més o menys això...

No es pot estimar la llengua si no la pensem, si no la parlem, per que la llengua no és únicament una eina útil que serveix per comunicar-nos. La llengua i el pensament tenen un lligam molt estret, directe.

Els homes i les dones d'un poble creen la seva llengua i aquesta determina la manera de ser. És a dir que la llengua ens identifica, ens dóna caràcter. Aquesta llengua ens lliga a una terra d'una forma molt simple i tanmateix amb molta força, ens lliga amb amor. Estimem la terra i la fem el nostre país.

................


Bé, el correu era més curt i simple, però l'he volgut explicar, per que s'entengués ben bé. I la conclusió que trec, ara sintetitzant al màxim, és que si no estimes la teva llengua ni el teu país aleshores no ets d'enlloc, per molt que ho emmascaris pretenent ser de tot arreu.


....................


Felicitats als que sabeu d'on sou, sigueu d'on sigueu, i un dol sentit, real pels que sou apàtrides.

.

.

dissabte, 7 de maig de 2011

RECUPERANT LA MEMÒRIA GRÀFICA

RESCATS DEL FOTOLOG


1/18/08

.

......





SENSUAL



...I DE LLUM LA JUSTA,
I EN LA FOSCOR SE SENT
...LA BELLESA FEMENIA.
DOLÇA, DURA, FORMIDABLE.
EM PREGUNTO...
QUE HE DE POSAR A L'ALTRE
PART DE LA BALANÇA
PER TROBAR-LI L'EQUILIBRI
PENSO, I PENSO...


LA SENSUALITAT EM BLOQUEJA...
...NO TINC RESPOSTA.

.

.

RECUPERANT LA MEMÒRIA GRÀFICA

.

RESCATS DEL FOTOLOG
1/17/08



HA ARRIBAT EL RELLEU



AQUÍ SÓN, APUNT D'AGAFAR EL RELLEU A LES ANTIGUES BOTES.

ESPERO VIURE MOMENTS TANT INTENSOS COM BAIG VIURE AMB LES VELLES.

AMB ELLES HE PASSAT POR, NERVIS, STISFACCIONS VARIES, HE DONAT MILS DE PATADES AL GEL, MILS DE PASSES PER SOBRE LA NEU I SEMPRE M'HAN RESPOST PERFECTAMENT, PERÒ TOT TÉ UN FINAL, UNA VIDA ÚTIL I ARA SE'N VAN AL MUSEU DE LA MEMÒRIA I DEIXEN LLOC A AQUEST PARELL DE BOTES NOVES. TENEN EL LLISTÓ MOLT ALT, I MOLT TERRENY PER RECORRER...

ESPERO QUE M'ACOMPANYIN EN TANTES ALTRES EXPERIENCIES ALPINES I M'AJUDIN EN AQUESTA SUPERACIÓ PERSONAL.

.
.

RECUPERANT LA MEMÒRIA GRÀFICA

RESCATS DEL FOTOLOG
1/16/08


.......



AIXÒ ÉS UN GENI


Qui pot fer parlar al ferro?
Qui pot fer que una pedra t'expliqui alguna cosa?
Qui pot fer-te sentir petit davant de la magnitut de la seva obra
i al mateixtemps fer-te sentir privilegiat al poder tocar-la en tota la seva dimensió.


Per mi ho pot fer i ho fa....


EDUARDO CHILLIDA
.
.

dijous, 5 de maig de 2011

VA DE L'ESGLÉSIA CAÒTICA...

.
.









Darrerament i per qüestions que no venen al cas, estic reflexionant sobre l'església, aquella en la que fa molts anys em van batejar introduint-me en la seva fe...


Cosa que amb el pas dels anys, a mesura que he anat posant seny i guanyant capacitat crítica, me n'he anat allunyant.


I ara mateix em pregunto com aquesta església que encobreix la pedràstia i la pedofília des dels seus més alts estaments, que acumula riquesa mentre al món hi ha gent que es mora de gana, que posa com a pal de paller a la família sempre númerosa es clar per que la prohibició d'utilitzar preservatius ja ho té això de fomentar el tenir molts fills, encara que la situació econòmica i social no doni per tenir més d'un, i no poder donar una vida de qualitat al nens nascuts en aquestes condicions.


Com aquesta església continua fen adeptes, que refermem la seva fe i a sobre en un ritual en el que et bufetegen?


... de debò que ho he intentat i no ho puc entendre.


Algú refermat en aquesta fe que prodiga aquesta església, hauria de seguir les seves regles, s'hauria de deixar dirigir com manen els cànons, i no fer tot allò que sigui pecat. El que em porta a pensar que qui accepta formar part d'aquesta mena de secta, hauria d'estar disposat/da renunciar a tot allò "que no està bé".


Si et ratifiques en aquesta forma de religió, als vuitanta-cinc anys, no veig gaires inconvenients per seguir les directrius que marquen els seus sagrats gurus, però si et refermes als vint anys, la vida es deu complicar un tant. O et busques una parella i et cases, i així podràs fer l'amor (sempre és bonic) tant com vulguis, això si filant prim amb les temperatures si no vols que casa teva acabi semblant una escola de la quantitat de criatures que acabaran havent. I si no et cases, ooooh!!! putada, a viure amb zero sexe, i si ets feble i caus en la tentació (això de caure en la tentació sempre és una excusa, un no cau si no vol) no et posis un preservatiu per què a les hores el pecat és doble.


Segueixo preguntant-me com pot haver qui se'n fa fervent seguidor, d'una organització que està en contra d'un mètode simple i barat però molt efectiu contra una malaltia com el SIDA o AIDS, tant m'és com se l'anomeni. Quins valors morals busca ningú en un sistema geràrquic corrupte que masses vegades s'ha posat al costat del feixisme més descarat, tot i els milions de morts que ha causat.


Em fa l'efecte que deixo de donar-li voltes a l'assumpte, jo crec en Déu, en el meu Déu, en els meus Déus, crec en la Mare Terra i en l'Univers, i els valors morals me'ls va donar ma mare i han anat evolucionant amb mi tal com he anat creixent. No necessito ningú que en nom del seu Déu em digui que està bé i que està malament, i menys si pertany a una església que prohibeix i censura l'amor lliure i en canvi hi té capellans als exèrcits (recordem que els exèrcits fan guerres), d'una església hipòcrita, que en nom d'un Déu bo i ple d'amor ha aniquilat cultures senceres per introduir el seu missatge en nom d'un tal Crist que si veiés com és aquesta església segur que s'arrepentiria d'haver deixat aquesta tasca en mans dels homes. Posaria la mà al foc que si Crist pogués veure en que s'ha convertit el seu somni, passaria vergonya, molta vergonya.


Fins aquí he arribat, necessitava buidar, per que no hi ha manera de trobar resposta a la meva pregunta, i d'aquesta forma quedo molt descansat.


Aaaaah!!! gràcies a Déu, un/a si amb el temps no ho veu clar sempre pot apostatar...

........


APA!!! ...ANEU AMB DÉU, QUE TOT I QUE VA FER MIRACLES NO HA ACONSEGUIT QUE L'ESGLÉSIA CAÒTICA SIGUI COM DÉU MANA.





.


.