DECLARACIÓ D'INDEPENDÈNCIA

DECLARACIÓ D'INDEPENDÈNCIA APROVADA EL 14 DE DESEMBRE DE 1961 PER L'ASSEMBLEA GENERAL DE LES NACIONS UNIDES:



TOTS ELS POBLES TENEN DRET D'AUTODETERMINACIÓ.
EN VIRTUT D'AQUEST DRET, ELLS DETERMINEN LLIUREMENT LLUR SITUACIÓ POLÍTICA I LLIUREMENT PROSSEGUEIXEN LLUR DESENVOLUPAMENT ECONÒMIC,
SOCIAL I CULTURAL.
UNA INSUFICIENT PREPARACIÓ POLÍTICA, ECONÒMICA, SOCIAL O D'EDUCACIÓ NO POT SERVIR MAI DE PRETEXT PER AJORNAR LA INDEPENDÈNCIA.

EP, COMPANYS !!!

HOLA, HOLA A TOTHOM, AMICS, AMIGUES, CONEGUTS I CONEGUDES, AMANTS ESTIMADES,
DESCONEGUTS I VIATGERS DE BLOCS...
ANIMEU-VOS I FEU COMENTARIS, ÉS SENZILL I M'APORTA MOLT.
I EN DEIXA PETJADA DE QUI ES PERD PER AQUEST BOSC.

dimarts, 28 de desembre de 2010

MOMENTS PER TOT (limitar-se a viure t'empobreix)

.
.
.......
........AIXÍ ES VEU EL SILENCI
.
.
No sempre cal ser un membre actiu, tampoc cal ser una persona passiva. El que si que cal és aturar-se sovint a observar.
.
Cal observar-ho tot, tot el que t'envolta, tothom que t'influeix, en cal aprendre de l'observació.
.
Per què tot és com ha de ser, i tant mateix sovint ho posem en dubte.
.
Tots som fantàsticament diferents, i de cops tant diferents que ens fa prendre consciència d'enemics. Enemics dels que també aprenc. Observo als amics/gues, gent que m'estimo, ens mouen a tots motivacions i valors molt diferents i l'observar-los m'enrriqueix i m'ensenya. Miro encuriosit als ningú en particular, a tots/es aquells/es que no representen res per a mi, i també aprens coses només de veure'ls. I dels animals simples que amb el seu amor incondicional ens fan la vida més bonica, també podem aprendre.
.
Descobreixo que hi ha moments on per les coses de la vida el teu enemic pot acabar sent estimat, amics odiats i animals fidels transformats en bèsties ferotges sorgides de la seva part primitiva. Per sort o per desgràcia això només passa alguns cops.
.
Tot observant veig que som vulnerables als canvis sobtats. Però que gaudim d'una de les forces més potents que podem tenir per sobre viure. Capacitat d'adaptació. Amb ella ens adaptem al fred, a societats formades, i com no... també podem adaptar-nos a qualsevol canvi en la concepció del que sigui. Com també podem provocar el canvi i adaptar el que sigui a les nostres necessitats.
.
Observo i veig que tot és possible, a nivell individual i a nivell col·lectiu.


.......
.......OBSERVAR, PRIMER PAS PER APRENDRE
.

Deu ser que s'acaba l'any, i que els nadals m'estoven l'ànima, i trobo a faltar ara ja massa gent asseguda a taula depend quins dies. Per això he decidit ralentitzar una mica i observar un poc més. No he abandonat ningú, ni deixat de fer cap tasca...
.
Però em senta molt bé prendre certa distància per retrobar certs ànims, i carregar la caixa de les ganes. Per netejar els vidres de les ulleres mentals i veure així les coses amb més intensitat, per veure-les amb la llum que m'agrada.
.
... i aquí estic omplint d'estris, ferros, cordes i tot el necessari la maleta de l'alpinista. I començo a caminar direcció a l'aigua quieta. Picarem com miners en les mines blanques d'energia positiva. I a cada cop li trobem gust de vida. I tornarem per compartir sensacions. Per fer el que calgui, guerra si toca guerra, pau si toca pau i amor... toqui el que toqui.
.
PETÓ TRES COPS ENORME I ABRAÇADOTA PER A TOTHOM!!!
.
QUE TINGUEU TOTS/ES UNA MOLT BONA ENTRADA AL 2011!!!
................

............LIMITAR-SE A VIURE T'EMPOBREIX
.
.
.

ELS DIBUIXOS SÓN APUNTS MEUS, POT SER ALGUN DIA ACONSEGUEIXO DONAR-LIS LA VIDA QUE ES MEREIXEN

dimarts, 7 de desembre de 2010

ESPURNA


.
Ha saltat una espurna en el meu cervell tot just em posava a dormir. Es impressionant com una llum tant clara pot passar tant de pressa. Com un estel fugaç a dins del cap.
.
"Quan algú passa a ser un dels records més agradables de la teva vida, és trist i bonic a l'hora..."
.
Aquest és el pensament que com un flaix se'm va passar pel cap ahir nit. Per no oblidar-lo vaig encendre el llum i ho vaig escriure en un paper, d'aquells que sempre tinc a mà per si de cas. Vaig tancar el llum, em vaig recol·locar dins del llit i se'm va dibuixar un gran somriure a la cara.
.
I no sé ben bé per que, però madurant-ho ara...
Crec que ho he entès, he comprés el somriure. Era fruit del convenciment d'haver superat alguna cosa, d'haver superat alguna persona de la meva vida a jutjar per la frase flaix. Una espurna de llum per certificar que he reconquerit una llibertat que havia perdut, o a la que havia renunciat.
.
...Amb un somriure un s'adorm més ràpid, i es dorm millor.
.
Ara mentre escric, torno a somriure, sembla inevitable. Apa!!! de turment mental a un tros de vida més que va a parar al calaix de records molt agradables. I ja no es perd, resta arxivat, com a mínim mentre hagi llum a la meva biblioteca (pel cap baix uns cent cinc anys més).
.
...........................
.
.

hahahahahahahahahaha....!!!!!
.
.
.

dijous, 2 de desembre de 2010

POLARITZANT


Avui rius
i demà plores,
de qui coneixes
t'anyores.
.
Ara llum
després foscor,
collons de sentiment,
a voltes amor.
.
Tot l'aire
d'un camp obert,
l'olor a ranci
al soterrani.
.
I de cops
tot ve de cara
i a dies
de cul se't posa .
.
Som així
variables constants
estimats
éssers humans.
.
I de tant humans
que som
ara hem oblidat
a l'ésser.
.
Tant de temps
cercant per fora
i el que busquem
resta endins.
.
Fora presses,
fora rols.
Prou de camins marcats,
de retalls de llibertats.
.
I de caure
força per aixecar-se.
Mata dins teu al babau,
i pren consciència.
.
Fins ara reclús vexat,
retrobat la dignitat
i la raó com espasa
el silenci s'acabat.
.
Pren coratge
i surt de casa...

.....

.
.
ELS DIBUIXOS SÓN APUNTS MEUS

dimecres, 1 de desembre de 2010

PELS TEUS ACTES SE'T CONEIXERÀ

...
A jutjar pels resultats del 28N. Mig poble de Catalunya ha escollit continuar patint espoli diari, ha escollit continuar aguantant vexacions i insults de tota mena. Ha escollit continuar amb el cap cot, ha escollit la covardia. I amb actitud covard, ni guanyes res, ni allargues el temps de vida.
.
De totes formes hem de recordar que ha quedat pendent de definir-se el cinquanta-tres per cent de la població. El cinquanta-tres per cent de la població és molta gent per pensar que tots tenen la mateixa tendència.
.
Ara estic reflexionant sobre el país... i de moment quan generalitzo, que mai és bo fer-ho, arribo a conclusions com aquestes:
.
PELS TEUS ACTES SE'T CONEIXERÀ... doncs per aquest fet, per escollir un esclau per governar, un subjugat per dirigir el país, un conformista per perpetuar la nostra situació com a poble, per haver escollit un venedor de fum, un mentider. Per això se'ns reconeixerà com a un poble de majoria covarda, vençuda, mesquina...
.
Però, sort que en aquest cas també hi ha un "PERÒ..." si durant 296 anys hem resistit vol dir que mai han aconseguit matar tots els valents, sembla que sempre se'ls ha escapat algú que ha tornat a escampar la llavor de la LLIBERTAT, i la sort o dissort l'ha fet arrelar en uns quants. I aquests/es la multipliquem a base d'esforços i superar decepcions.
.
Va molt bé que de tant en tant et recordin que no estàs sol, que ens recordem entre nosaltres que no estem sols. Que davant els vençuts estem els que hem recollit la falç del terra i aixecant-la, enlairant-la tornem a cridar "VISCA CATALUNYA LLIURE!!!" i continuarem lluitant, perquè si una cosa no ens pot negar ningú és la nostra perseverança.
.
ENDAVANT COMPANYS/ES, AMICS/GUES, NO PODEM PERMETRE'NS EL DEFALLIR, PERQUÈ QUI ES SOMNIA LLIURE, SERÀ LLIURE!!!
.

.
CONTINUU REFLEXIONANT...
.
.
.