DECLARACIÓ D'INDEPENDÈNCIA

DECLARACIÓ D'INDEPENDÈNCIA APROVADA EL 14 DE DESEMBRE DE 1961 PER L'ASSEMBLEA GENERAL DE LES NACIONS UNIDES:



TOTS ELS POBLES TENEN DRET D'AUTODETERMINACIÓ.
EN VIRTUT D'AQUEST DRET, ELLS DETERMINEN LLIUREMENT LLUR SITUACIÓ POLÍTICA I LLIUREMENT PROSSEGUEIXEN LLUR DESENVOLUPAMENT ECONÒMIC,
SOCIAL I CULTURAL.
UNA INSUFICIENT PREPARACIÓ POLÍTICA, ECONÒMICA, SOCIAL O D'EDUCACIÓ NO POT SERVIR MAI DE PRETEXT PER AJORNAR LA INDEPENDÈNCIA.

EP, COMPANYS !!!

HOLA, HOLA A TOTHOM, AMICS, AMIGUES, CONEGUTS I CONEGUDES, AMANTS ESTIMADES,
DESCONEGUTS I VIATGERS DE BLOCS...
ANIMEU-VOS I FEU COMENTARIS, ÉS SENZILL I M'APORTA MOLT.
I EN DEIXA PETJADA DE QUI ES PERD PER AQUEST BOSC.

dissabte, 22 de desembre de 2007

UN DRET A DECIDIR ÍNFIM, ÍNFIM


Doncs sí companys/es, ja se'ns acaba un altre any. El 2007, i si no m'erro en els comptes d'aquí set anys ja en farà tres-cents que van ocupar el nostre país unes tropes estrangeres...
oh!!! guaita!! però si eren espanyols i francesos, ...ves!! quina casualitat, els mateixos espanyols que avui decideixen per mi quin és el meu país i que m'he de sentir.
D'acord, sóc ciutadà d'Espanya (i en sóc per què en tants anys d'història sota ocupació estrangera, no hem sigut capaços de deslliurar-nos, de treure'ns de sobre aquest jou, aquest llastre que ens impedeix una progressió normal com a país), ... però només això ciutadà d'Espanya, no en sóc res més, i per moltes voltes que l'hi donin, ells, els espanyols, per molt document d'identitat que m'obliguin a portar... el que sento, el que em sento, és senzillament
que sóc CATALÀ, que exerceixo de català i que em poden obligar a moltes coses fins hi tot a cridar "viva españa", crit en mi buit de contingut i sempre lluny del meu sentiment.
Ho sento m'he anat de objectiu de l'escrit. Aquí anava, gràcies a la nostra brillant classe política
el meu dret a decidir i el de tants d'altres es limita a poder prémer el botó de "off" de la televisió
quan per Nadal surt per la tele aquell home de vida regalada al costat d'una bandera espanyola
a fer un anàlisi de com ha sigut l'any que finem al seu país, que també abasta el meu des de que el seu avantpassat Felip V va intentar anorrear-nos.
I com que em costa d'entendre que pinten en les societats modernes del segle XXI unes persones així (amb tota la seva nissaga vivint del conte). faig us del meu dret a decidir, tanco la tele, i brindo amb vi negre del país, del meu és clar, per la INDEPENDÈNCIA i per que els meus fills arribin a veure aquest país lliure i amb poder de decisió sobre ell mateix.
I parlant de fills us deixo, que encara no tinc parella i el temps passa volant.


diumenge, 16 de desembre de 2007

S'OBRE EL MERCAT


Esperant, esperant,
tanteig de pluja.

Segueixo contant i
el temps no passa.
Guareixo ferides,
unes de tendres,
enquistades unes altres
i altres oblidades.
Xop i pensatiu
organitzo el futur.

Estimant en silenci
somniaré.
Tafanejant i cercant
insistiré.
M'arriscaré dins del joc,
ara estimaré.
Noto que bufa bon vent...
torno a obrir el cor.

A qui em vulgui estimar...

tinc una oferta,
una de mil l'encertarà.
.
......................................... C. Sartó
.
.
Aquí l'anarquic del bolígraf tornant a sembrar el pànic entre les lletres. Torno a fer servir el recurs de la explicació, acabem de llegir un poema que no rima per que no em preocupa, o com altres cops, el puc anomenar de rima anàrquica, que ja sabem que ve a ser... conté missatge poc subliminar i molt clar i l'he fet per que el dia d'avui convidava a fer-ho.

Un cop acabada l'explicació, vosaltres decidiu si és un poema o un espai en un bloc.
Gràcies per l'esforç que em dediqueu...   ja sé que és dur. Si ho necessiteu, feu un
comentari i no importa lo dura que pugui ser la critica.
.
.
Retall d'una pintura meva, esmalt acrilic. C. Sartó

HE SORTIT A CAMINAR I M'HE CAIGUT EN UN PAISSATGE NEVAT

















Predisposat a veure molsa i fulles seques, m'he vist superat per l'ambient.
No esperava un paisatge tant nevat. Realment molt bonic,...  
...AAaaii!!! se m'ha disparat el romanticisme. Si sabéssiu com estimo...
Que bé que em senten aquests regals de la natura. L'espera no sempre té  recompensa, tot i que de cops, quan ja rasques l'oblid, ets sorprens.

......










....BUM-BUM; BUM-BUM; BUM-BUM, BUM-BUM; BUM-BUM; BUM-BUM; BUM-BUM... !!!
(i que no pari)






dissabte, 15 de desembre de 2007

ESCATOLÒGIC, MESTRE DEL MESTRE O REVOLUCIONARI

Aprofitem que ja som pràcticament a Nadal i fem un petit esforç. Situem-nos dins d'un pessebre, ... va!!! fem una mica més d'esforç. Ens hem fet petitets/es, mida de figureta del pessebre. D'acord doncs, ens trobem en un poblet, hi ha molta gent pels carrers i a l'ambient es respira quelcom d'estrany. Ha hagut moviment, els astres s'han aliat per enviar al món un messies i tothom està entre content i neguitós. La meitat de la gent no sap ni a quina part del pessebre es troba el nou vingut. Però intueixen que això provocarà canvis, fins hi tot han sentit que vindran uns reis de no se què... en camells i que duran pressents a la criatura. Criatura marcada des d'abans de néixer, li tocarà ser un revolucionari, li tocarà canviar la història pròpiament dita, la història de debò (no la que expliquen els catòlics). Però de qui aprendrà a ser revolucionari, si aquí en el pessebre tothom té la seva feina i ningú se surt del rol que l'ha tocat de representar.
Continuem caminant pel pessebre, s'hi està força a gust. Et saludes amb els pastors, somrius a les dones que estan rentant al riu. De tant en tant et trobes un penjat... aquí al pessebre els hi diuen àngels (ves...!!! flotant si que van, sí). Bé, et sents bé i segueixes passejant, palmeres, oliveres, camps llaurats. Cases, casetes, casotes, i bestiar per tot arreu... sembla un poble autosuficient, no s'hi està gens malament. I a la sortida del poblet de cop quedes enlluernat com si t'haguessin espetegat un flash de càmera de fotos a la cara, però no..., res de fotògrafs, és un estelot gros, que hi ha a sobre d'una caseta mig derruïda on hi ha una parella amb un nen (que resulta que és l'enviat) i fan servir a un ase i un bou per escalfar-se, el que diríem calefacció cent per cent ecològica. Sempre tindrem el dubte del sexe d'aquests animalots, així que poseu-li el que més us agradi. I al darrera de l'enrunada caseta esta el nostre personatge, el que en el fons havíem vingut a cercar... és el super-conegut CAGANER, així, sense nom, per què tothom ens podem identificar millor amb ell. És el revolucionari per excel.lència, allà on tot hauria de ser amor, bon rotllet, pau (tot hipocresia), ell sense complexes va i es caga, demostrant el seu descontent amb una cagarada que dura tants dies com està montat el pessebre. Fantàstic, personatge que tot sòl en la seva lluita va a la contra de tot. Fixeu-vos, és l'únic que es torça, que se surt del que els canons marquen.
I tant aprop del naixement... no hi ha dubte. El nostre caganer en la seva lluita silenciosa serà l'exemple, el pal de paller de'n Jesuset (així diu que l'hi volen posar de nom) la seva insistent protèsta en la no violència és tant colpidora que Jesús la portarà fins a la mort trenta-tres anys després... Bé companys/es ja podem sortir del pessebre que s'acabarà el Nadal i si ens despistem podem acabar en una caixa de cartró fins d'aquí un any.


AAAaahh!!! BON NADAL A TOTS I TOTES.

........................................

dilluns, 10 de desembre de 2007

ESTIMANT LA ROCA

... i el món es fon, desapareix. ja no més existeixes tu i dos metres quadrats de pedra, no hi ha problemes, no hi ha demà, no més ara i sempre és ara. La ment buida, no queda lloc per romanços. El cor bategant fort, no queda lloc per amors. El cos en tensió, les glàndules suprarenals segregant adrenalina a tort i dret. Respirant fons. Visualitzant el pas següent i vivint així. Passat, present i futur reduïts al pas a pas...
Deliciós moment que hauria de durar sempre... el món es torna tant petit que el tens tot sencer a l'abast d'una abraçada. M'hi estaria sempre... bé, no més baixaria per fer l'amor. Un altre moment que voldria etern.
........................................................
Dibuix meu, apunt, boligràf, inversió de colors amb el Paint. C. Sartó

FRED COM EL MARBRE

FRED COM EL MARBRE, FRED COM EL MARBRE, FRED COM EL MARBRE, FRED COM EL MARBRE, FRED COM EL MARBRE, FRED COM EL MARBRE, FRED COM EL MARBRE, FRED COM EL MARBRE,
FRED COM EL MARBRE, FRED COM EL MARBRE, FRED COM EL MARBRE, FRED COM EL MARBRE, FRED COM EL MARBRE, FRED COM EL MARBRE, FRED COM EL MARBRE, FRED COM EL MARBRE,

FRED COM EL MARBRE,FRED COM EL MARBRE, FRED COM EL MARBRE,

FRED COM EL MARBRE, FRED COM EL MARBRE, FRED COM EL MARBRE, FRED COM EL MARBRE, FRED COM EL MARBRE, FRED COM EL MARBRE, FRED COM EL MARBRE, FRED COM EL MARBRE,
TENIA EL COR...
.
.
Pintura meva, pigments + vernís i aquarel.la, fotografia de l'original. C. Sartó

SEMPRE HI VEUS SI SAPS OBSERVAR


L'art és simplement l'obra d'un il·luminat, és el resultat de plasmar una sensació, o res no és art fins que algú s'atura a contemplar l'obra i acaba sentint alguna cosa?
Si observem sense preses tot pot arribar a sorprendre'ns. No correu, mireu-vos la vida més a poc a poc. Per si mateixa és una gran obra d'art.
.
.
.
Pintura meva, esmalt aclilic, fotografia de l'original. C.Sartó

diumenge, 9 de desembre de 2007

CAP ADULT NO ÉS INNOCENT

El fet de no implicar-te en una lluita, el mirar cap a un altre banda davant d'un fet concret, el no adonar-te per assabentat. Prendre una posició tipus: Això no és problema meu, jo no faig mal a ningú. tot això no atorga l'estatus d'innocent. No som innocents de les guerres llunyanes, ni tampoc innocents de les morts de balenes, i menys encara de la lluita dels pobles per la seva llibertat. No som innocents de la violència de genere, ni de la fam en el món.
En uns danys dels anomenats col·laterals no moren innocents, tret dels nens. Aquests són els únics innocents i perden aquesta condició tot just fer-se adults.
Si analitzem, tot el que ens envolta ens afecta, i ara... al segle XXI, l'era de la comunicació, fa que tot el planeta sigui part del que ens envolta. Així que si es desfan els pols, també és culpa nostra.
I tret de que siguem uns nens, no som innocents mentre no fem res per evitar tot el que està passant.

ARTISTA PER NATURA










El vent amb cap eina més, que l'insistència
aconsegueix el que molts pretenen...
Meravellar-nos amb les seves obres.
Qui fos vent...








SI BUFÉS MÉS FORT...



Capritxós el vent... s'hauria d'endur més coses encara.
Ben exposadets a la inclemència meteorològica, hauríem de quedar nets. Nets de cap, nets de cor, nets de tot.
Quedar lliures de mal-rotllos, lliures d'uns quants records i d'amors sense resposta.
Pregarem per que vents mes forts ens ajudin a fer net i ens quedi el comptador a zero.
No ho noteu, el mateix vent que s'ha d'endur tot per una banda, porta sensacions noves per l'altre. 
I ara ja s'ensuma, ja s'aproxima, ja vibra dins del cos. Pràcticament ja està aquí, una onada de coses bones, de coses noves... un llarg cicle de felicitat.
Preparem-nos, per què no la podrem evitar. Jo segur que NO...



dilluns, 3 de desembre de 2007

TAFANERIA O MARE DE L'EVOLUCIÓ

Quin enigma tant gran s'amaga dins de la ment humana. Serà el principi bàsic de la tafaneria el que va desencadenar l'evolució. El voler saber, el voler saber més, és el que ens ha dut fins aquí, el que ens ha fet anar des de la roda a l'espai.
De fet si ens ho rumiem una mica, la humanitat en conjunt, concebuda tota a la vegada, fa por.
Però mirada per unitats som peculiars, som tan diferents com iguals.
La curiositat que ens ha fet evolucionar com a especie ens mata com a unitats... interessant, no?
Com a unitat reflexiono, i penso en la relació que tinc amb la resta d'unitats, els hi podem dir els altres. Qui en la relació amb els altres no ha pensat mai, dit més clarament no ha volgut saber que en pensa ella, que li volta pel cap o que en pensa ell que és el que li ronda pel cervell.
Segur que ho hem desitjat més d'un cop, que hem desitjat veure els pensament d'un altre.
Espero que per molt que ho desitgem no ho arribem a aconseguir mai, la humanitat perdria la seva gràcia, deixaríem de sorprendre'ns i la tafaneria en un temps possible mare de l'evolució passaria possiblement a ser el començament de la nostra auto destrucció. Encara que igual seria bo pel planeta. De moment haurem d'esperar... i de moment crec que de tant en tant no podré evitar desitjar llegir els pensaments d'algú. I vosaltres podreu resistir-vos?

AQUELL MONSTRE ENOMENAT AMOR


Que té l'amor que tant ens espanta... i tant mateix la humanitat viu i mata per l'amor.
No siguem covards, doncs tot risc assumit te la seva recompensa.
Aventurem-nos dins del bosc de les sorpreses i la sort pot ser farà que trobem el cinquanta per cent que ens completa. I si no és així... insistiu, per que segur que hi és, en algun lloc existeix, i segurament també es trobarà en la recerca, patint por com tothom i vivint intensament.
Als qui ja l'heu trobat, felicitats i als que encara el cerqueu, coratge i no atureu la recerca, doncs no us podeu perdre una de les coses més bones que té la vida.
SORT!!!


Aquarel.la meva, fotografia de l'original. C. Sartó

diumenge, 2 de desembre de 2007

AVUI HE SORTIT A RESPIRAR LLUM I BEURE'M L'AIRE

















Avui he pujat a l'Infern a gratar-li al cel un xic d'inspiració. Ben acompanyat i amb un dia fantàstic n'he trobat.
Lluny del soroll i desconnectat del món-estrès. He gaudit de la llum i de l'aire fresc. He avançat tranquil escoltant el vent, escoltant-me a mi, doncs des de dintre em parlo constantment.
M'ha acompanyat l'amor, un amic, unes amigues i res més, ningú més tret de la vida pròpia del lloc.
Que bé que em sento, estic feliç i això no és res amb el que ha de venir...

CARTA AMB LLÀSTIMA ALS MEUS POLÍTICS

AAaaaiii!!!! Els meus polítics, venedors de fum, xerraires de fira. Perquè volem enemics si vosaltres solets ja us ho carregueu tot. La vostra paraula dita avui serà tergiversada per vosaltres mateixos demà (sense ni rastre de vergonya).
Ho esteu fent tant bé que pràcticament heu aconseguit cansar a tothom, i encara teniu la barra d'indignar-vos si la gent no va a votar, teniu la cara dura de dir que el vot en blanc és inútil i que ens representeu a tots, havent-hi l'abstenció que hi ha!
Quina pena, quina llàstima, vosaltres que us penseu que sou uns astres en la política i resulta que sou uns politicastres.
Estaria força bé, per començar representar de debò a aquells que encara voten, que us voten.
Bé senyors (dic senyors, per que sóc ben educat) pot ser la solució passi per ser bandolers en camins, bucaners en el mar, pirates a l'aire i hackers al ciber-espai.
Ni govern, ni oposició, ni partits amb poca opció... cap de vosaltres ha entès que el que feu tal com ho feu no val per res més que distreure al personal i marejar la perdiu.
APA!!! SIAU EN PAU I ADÉU
...i com diem els no representats...
VISCA LA TERRA!!!