DECLARACIÓ D'INDEPENDÈNCIA

DECLARACIÓ D'INDEPENDÈNCIA APROVADA EL 14 DE DESEMBRE DE 1961 PER L'ASSEMBLEA GENERAL DE LES NACIONS UNIDES:



TOTS ELS POBLES TENEN DRET D'AUTODETERMINACIÓ.
EN VIRTUT D'AQUEST DRET, ELLS DETERMINEN LLIUREMENT LLUR SITUACIÓ POLÍTICA I LLIUREMENT PROSSEGUEIXEN LLUR DESENVOLUPAMENT ECONÒMIC,
SOCIAL I CULTURAL.
UNA INSUFICIENT PREPARACIÓ POLÍTICA, ECONÒMICA, SOCIAL O D'EDUCACIÓ NO POT SERVIR MAI DE PRETEXT PER AJORNAR LA INDEPENDÈNCIA.

EP, COMPANYS !!!

HOLA, HOLA A TOTHOM, AMICS, AMIGUES, CONEGUTS I CONEGUDES, AMANTS ESTIMADES,
DESCONEGUTS I VIATGERS DE BLOCS...
ANIMEU-VOS I FEU COMENTARIS, ÉS SENZILL I M'APORTA MOLT.
I EN DEIXA PETJADA DE QUI ES PERD PER AQUEST BOSC.

dissabte, 22 de desembre de 2007

UN DRET A DECIDIR ÍNFIM, ÍNFIM


Doncs sí companys/es, ja se'ns acaba un altre any. El 2007, i si no m'erro en els comptes d'aquí set anys ja en farà tres-cents que van ocupar el nostre país unes tropes estrangeres...
oh!!! guaita!! però si eren espanyols i francesos, ...ves!! quina casualitat, els mateixos espanyols que avui decideixen per mi quin és el meu país i que m'he de sentir.
D'acord, sóc ciutadà d'Espanya (i en sóc per què en tants anys d'història sota ocupació estrangera, no hem sigut capaços de deslliurar-nos, de treure'ns de sobre aquest jou, aquest llastre que ens impedeix una progressió normal com a país), ... però només això ciutadà d'Espanya, no en sóc res més, i per moltes voltes que l'hi donin, ells, els espanyols, per molt document d'identitat que m'obliguin a portar... el que sento, el que em sento, és senzillament
que sóc CATALÀ, que exerceixo de català i que em poden obligar a moltes coses fins hi tot a cridar "viva españa", crit en mi buit de contingut i sempre lluny del meu sentiment.
Ho sento m'he anat de objectiu de l'escrit. Aquí anava, gràcies a la nostra brillant classe política
el meu dret a decidir i el de tants d'altres es limita a poder prémer el botó de "off" de la televisió
quan per Nadal surt per la tele aquell home de vida regalada al costat d'una bandera espanyola
a fer un anàlisi de com ha sigut l'any que finem al seu país, que també abasta el meu des de que el seu avantpassat Felip V va intentar anorrear-nos.
I com que em costa d'entendre que pinten en les societats modernes del segle XXI unes persones així (amb tota la seva nissaga vivint del conte). faig us del meu dret a decidir, tanco la tele, i brindo amb vi negre del país, del meu és clar, per la INDEPENDÈNCIA i per que els meus fills arribin a veure aquest país lliure i amb poder de decisió sobre ell mateix.
I parlant de fills us deixo, que encara no tinc parella i el temps passa volant.