EL DIA QUE EM MORI

.

.

El dia que em mori d'aquí uns cent disset anys, concretament el vint-i-tres de març del 2116, tothom estarà content, per que hauré assolit la meva última fita. Hauré viscut el que hauré volgut i a més hauré mort feliç.
.
I em prepararan els funerals, que seran senzills, i hi serà tothom. Els que van passar per la meva vida i els que hi seran en el moment en qüestió, en l'últim moment.

.

No sé, si em passaran per una d'aquestes esglésies catòliques a vessar d'hipocresia, i si algú d'aquests anomenats capellans es dignarà a fer alguna missa i parlar del seu germà (jo) amb paraules aduladores i recordant tot el que m'han estimat, i que ara s'obrirà per mi una nova vida, la que tots esperem quan deixem aquest món. Quan en realitat, segurament, ni m'haurà conegut, ni sabrà absolutament res de mi, el seu germà (hipòcrita!!!).

.
El que si que m'agradaria és que hi hagués força gent, però que hi fossin sincerament, per dir-me un a reveure company...

.
...mentre de fons sonarà seriosa i solemne LA MUIXARANGA (clickeu aquí si voleu sentir-la).

De ben segur que quan soni, mort i tot se'm posaran els pels de punta en aquest cos que ja hauré deixat i després el purificarem amb foc. I desitjo que algú llenci les meves cendres des de qualsevol muntanya del meu país, des de qualsevol compresa de Fraga a Maó (d'Oest a Est) i de Salses a Guardamar (de Nord a Sud). A qui ho faci li agrairé eternament.

.
No tingueu presa, però heu de saber que us espero a tots. Un petó i una abraçada, i ja ho sabeu, deixeu un espai a l'agenda pels volts del vint-i-tres de març del 2116.

.

MENTRE TANT CUIDEU-VOS MOLT!!!!

.

.

UN RACÓ

.

.

.

Un racó de món,

un cau on llepar-nos les ferides.

.

Un trosset de món, un forat on

refer-nos dels cops.

.

Una cova, un refugi, un abric on

arraulir-nos, on dormir.

.

Un espai on descansar, on somniar...

.

Un recer on estimar, on existir.

.

Un amagatall pels sentiments,

una caverna pel dolor de l'ànima,

una casa per la calma, per estar.

.

Una closca per la pròpia protecció.

.

Un racó, un cau, un forat, una cova,

un refugi, un abric...

un espai, un recer, un amagatall,

una caverna, una casa,

una closca...

.

Un lloc per compartir.

.

.

SALADETES, SALADETES

.
.
Sí, aquest és el gust de les llàgrimes...
i alguna raó tindrà. Pot ser és per que d'aquesta manera quan la llàgrima que ha saltat de l'ull ens arriba a la boca, i el nostre sentit del gust detecta aquell gustet salat, certifiquem amb tota seguretat que estem plorant...
.
No importa la raó, som tant especials que sentiments radicalment oposats ens provoquen la mateixa reacció, plorem per dolor, per pena i també ho fem per una gran alegria, per felicitat. Realment som una especie digna d'estudi.
.
Llàgrimes doncs que ens acompanyaran tota la vida, llàgrimes pròpies, que segur recordarem sempre. Llàgrimes de persones properes que ens provocaran empatia i en una solidaritat incomprensible faran que nosaltres mateixos també plorem. Llàgrimes que eixugarem amb delicadesa, amb tota la tendresa del món. O llàgrimes que eixugarem amb petons. Sempre però llàgrimes salades.
.

Llàgrimes saladetes com el mar...
.

.
.

C'EST LA VIE...

.
.
-
Doncs sí, així és la vida. Com? que encara no he explicat res...?

Sí, si que ho he fet, el que passa és que tinc una capacitat de síntesi molt grossa. I escrivint "així és la vida" ho estic dient absolutament tot.

Així és la vida per acceptar-la tal com ve, i un cop acceptada exprimir-la i beure't el suc fins a l'última gota. Ja ho sé, que de cops surt un elixir dolç que voldries que durés sempre, però les regles establertes diuen que has de continuar exprimint-la i bevent-te-la contínuament, i de cops la sorpresa del sabor no resulta gaire agradable. Però la capacitat d'adaptació d'homes i dones ens ha dut a poder gaudir fins i tot de les coses no tant agradables, com a exemple el regust amarg de la cervesa, tot i amarg un gran plaer.

I seguim exprimint i seguim bevent sense complexa...
mai es buida del tot la coctelera, unes gotes d'alegria per aquí, un rajolinet d'amor, un bon raig d'aigua pura i un perfum d'esport... una bona sacsejada i vinga ràpid gola avall. UMMMMM!!!!!
energia pura pel cos, la ment i l'ànima.
I seguim remenant beuratges, elixirs, licors...
i sacsejant amb diferents estats d'ànim surten sorprenents resultats, i tots etiquetats amb el nom de VIDA. La meva, la teva, la de tots, la de qualsevol, vides diferentment iguals, banyades amb les mateixes sensacions. Sensacions que ens ajunten o ens separen... tot depend...
i depend tant que ens separen i ens ajunten al mateix temps.

Seguiré fent submarinisme en les sensacions de viure i bevent-me la vida segon a segon, estimant i deixant que m'estimin.
Resumint...

VIVINT per què C'EST LA VIE...
.
.
.
.
.

S'HA PASSEJAT...

.
.

S'ha passejat la musa pel meu cap. I com que no tenia son i a l'endemà no calia matinar, me la vaig passar quasi bé tota, ...bé anar a dormir a les sis del matí es podria dir que és pràcticament tota... o no?

Doncs això em vaig passar la nit pintant... ummmmmm.... que bé!!!!

.

.

Aquest és el resultat, però encara l'he de donar algunes pincelladetes per donar-lo per acabat

.

.

PINTURA MEVA, FOTOGRAFIA DE L'ORIGINAL. ACRÍLIC SOBRE PAPER 46*33 JUNY 2009
.
.
.

GRÀCIES MUSA PER REGALAR-ME GRANS NITS

HE SORTIT AL TEATRE VI

.
.
.
.......TRANSCRIPCIÓ
....... APROXIMADA
.
........(NA BLANQUETA I NA MEL)
..................de Maria Antònia Oliver
.
.
.....
....... A L'ESQUERRA MARIA ROTGER (NA MEL) I A LA DERETA
............ ASSUN PLANAS (NA BLANQUETA)
.

Curta i emotiva dramatització teatral de dos contes de Maria Antònia Oliver. On dues gossetes, la Blanqueta i la Mel, expliquen les seves vivències i les dels seus mastressos en els moments aquells en que la vida canvia aquells colors vius i alegres per aquells altres més foscos i grisos que sempre arriben.

.

Una obra tendre i agradable on queda tractada amb elegància la ineludible mort, o com diuen les gossetes el final del fer en una banda per passar a l'altre costat.

.

Resumint...

.

...veig una espurna d'esperança, pot ser ens tornem a retrobar tots algun dia a l'altre costat. Gent, animals, animalets i animalots inclosos.
.

.
.
MÉS INFORMACIÓ
.
I RECORDEU...
...AL TEATRE SEMPRE EN BONA COMPANYIA
.
.

EL PLAER DE LES COSES I JO...

.
.
..............
.
.

De cops ens entestem en buscar plaer en llocs llunyans, de trobar la felicitat fent coses estranyes, quan sovint només girar-te cap al costat i veure que hi ha gent que t'estimes ja és un motiu per sentir-se feliç. És un plaer ensumar l'olor a terra mullada després d'haver caigut quatre gotes, o veure l'arc de Sant Martí a sobre dels prats verds tot just sortir el sol després de ploure, és un plaer beure's una cervesa ben fresqueta quan es fa insuportable la calor de l'estiu, és felicitat veure un cel blau i immens a sobre teu o besar a qui estimes...

.
No negaré, que marxar lluny a fer muntanya, viatjar per terres estrangeres o complicar-me la vida fent esports com l'escalada, l'alpinisme o l'esquí de muntanya també em fa molt feliç. Però en realitat, després de reflexionar-ho, me n'he adonat que tot això no m'aporta l'alegria, la felicitat i el plaer per si sol, el que realment em garanteix tot això és el fet de fer-ho acompanyat.

.

I ara marxo a dormir, i mentre en dormo i no em dormo, pensaré que faré demà per dinar, que no ho podem oblidar això de menjar, i el menjar com no...!!! un altre gran plaer de la vida, una injecció de felicitat.

.
.
...Ja ho tinc, demà faré un arrosset amb carxofes, ceba, carn de vedella i un poquet de tocino...
.
.
...APA!!! BONA NIT I BON PROFIT!!! I UN CONSELL QUE SÓN GRATIS...
SIGUEU FELIÇOS, QUE NO COSTA PAS TANT
.
.