DECLARACIÓ D'INDEPENDÈNCIA

DECLARACIÓ D'INDEPENDÈNCIA APROVADA EL 14 DE DESEMBRE DE 1961 PER L'ASSEMBLEA GENERAL DE LES NACIONS UNIDES:



TOTS ELS POBLES TENEN DRET D'AUTODETERMINACIÓ.
EN VIRTUT D'AQUEST DRET, ELLS DETERMINEN LLIUREMENT LLUR SITUACIÓ POLÍTICA I LLIUREMENT PROSSEGUEIXEN LLUR DESENVOLUPAMENT ECONÒMIC,
SOCIAL I CULTURAL.
UNA INSUFICIENT PREPARACIÓ POLÍTICA, ECONÒMICA, SOCIAL O D'EDUCACIÓ NO POT SERVIR MAI DE PRETEXT PER AJORNAR LA INDEPENDÈNCIA.

EP, COMPANYS !!!

HOLA, HOLA A TOTHOM, AMICS, AMIGUES, CONEGUTS I CONEGUDES, AMANTS ESTIMADES,
DESCONEGUTS I VIATGERS DE BLOCS...
ANIMEU-VOS I FEU COMENTARIS, ÉS SENZILL I M'APORTA MOLT.
I EN DEIXA PETJADA DE QUI ES PERD PER AQUEST BOSC.

diumenge, 27 de novembre de 2011

UN CÀNCER EN LA CONSCIÈNCIA





En la política catalana actual hi ha molts personatges que em fastiguegen, però hi ha un en concret que em resulta especialment repulsiu, és en Duran i Lleida, aquest home és com un tumor maligne en la consciència nacional catalana.

En aquest país ja fa tants anys que vivim respirant la contaminació que ens arriba de l'exterior, que ja  la tolerem com a normal i ens ha acabat semblant respirable. Amb tanta porqueria amarant-ho tot no m'estranya que acabin apareixent càncers com en Duran amb una metàstasi anomenada  UDC (Unió Democràtica de Catalunya), que ens xucla l'energia vital per sobreviure com a poble i ens va deixant ofegar lentament en la cada cop més letal contaminació de l'exterior.

I si per si això fora poc, aquesta contaminació afavoreix l'aparició d'una mena de paràsits agressius, d'antigens que poc a poc però sense treva ens van colonitzant, ens fagocitan la personalitat pròpia del país, la manera de ser i de fer i van imposant sense cap escrúpol el seu caràcter i tarannà. I estan tant ego-inflats   que s'atreveixen a acusar els leucòcits d'esvalotadors sense control, pel sol fet de fer la seva feina, per desenvolupar la seva tasca d'agents immunitaris.

Els medicaments que ens han receptat mentint-nos, dient-nos que eren la cura definitiva a la malaltia que patim, han resultat ser el que ens esperàvem, el xarop Artur Mas de la marca CDC (Convergència Democràtica de Catalunya) no cura aquesta malaltia.

És evident que la fusió d'aquestes dues marques CDC i UDC dóna  un producte que resulta no ser un medicament efectiu, és simplement un placebo. Aquest placebo anomenat CyU hi ha molts que se l'han pres i es pensen que estem curats, però això només ens fa perdre un temps preciós per lluitar contra la malaltia de forma efectiva, un temps que el càncer utilitza per anar guanyant terreny amb l'ajuda dels agents infecciosos abans anomenats.  
Després de certes experiències vitals me'n adono que només ens queda confiar en nosaltres mateixos i la nostra voluntat de voler curar-nos. La vacuna ja està preparada, doctors de tot el món asseguren que és una solució  totalment viable, a més se sap que funciona per que està més que provada, allà on s'han vacunat els està anant molt bé, i no només s'han curat sinó que ara són molt més forts que abans de fer-ho.


VACUNEM-NOS AMB INDEPENDÈNCIA,
...ENS VA LA VIDA I ÉS URGENT!!!





dimecres, 9 de novembre de 2011

EMOCIONS POTENTS


                                                  


JESÚS DE NATZARET                                           ERNESTO GUEVARA


Tant l'amor com l'odi són dues emocions realment potents, i incontrolables. De fet només en sé d'un que va dominar aquestes emocions, que les va controlar. Va ser un tal " ישוע " Jeixua o Jeixu en arameu, Jesús en català per que ens entenguem (per cert bons cristians heu de saber que l'arameu, la llengua de Jesucrist està en greu perill d'extinció, ...sic!!! ...no anem bé).

Doncs això, Jesús va dominar el seu amor, va controlar el seu odi i va deixar anar allò tant bonic de "estimeu-vos els uns als altres com jo us he estimat" i tot això abans de ser assassinat per uns que havien ocupat el seu poble, envaït el seu país, ...i pel que sembla fins i tot per a ells també hi tenia amor. Devia ser un gran home, molt gran aquest Jeixua, m'hagués agradat conèixe'l.
Evidentment jo no passaré a la història per estimar als que m'oprimeixen, als que oprimeixen al meu poble, a aquells que no permeten que tingui una vida lliure i plena com qualsevol habitant d'un país normal i lliure.

Tant bonic com seria que tots ens poguéssim estimar els uns als altres, i que feliços seriem tots i totes. Però  és clar, dos-mil anys després que en Jesús ens donés el consell, continua sent molt difícil estimar a qui no t'estima, i ja no a qui no t'estima, a mi em resulta impossible estimar a qui m'odia, serà per això entre d'altres coses que no sóc cristià.

Així que continuaré endavant assumint el que hi ha, potser qualsevol dia d'aquests passa un miracle i desapareixen les classes socials , les fronteres, totes. I cada poble del món podrà cuidar la seva cultura, la seva llengua, la seva llibertat en el respecte a tots els altres pobles. Un món nou on cap persona, cap país vulgui imposar-se a d'altres, un món de respecte i solidaritat. Un món on es gaudeix vivint i deixant viure, un món que viu en pau i feliç.

M'oblidava de dir-vos que no hi crec en els miracles i que en resposta a cada acció hi haurà una reacció en igual mesura, i que a l'agressió no respondré amb petons i abraçades. Com tampoc respondré amb violència a cap gest de pau i respecte.

No fa tant va haver un altre profeta que va dir: " és millor morir dempeus que viure agenollat" i en aquest també el van matar, ...ves quins collons!!!

Trec la conclusió que tant si odies com si estimes, tant si et mantens ferm i no et deixes trepitjar, com si vius assimilat i subjugat, davant un agressor carregat d'odi, tens tots els nombres per acabar finiquitat. Per tant i en conseqüència, prefereixo caminar amb el cap ben alt i no permetre que m'agredeixin impunement.

AAAAaaaaaiii!!!  ...quant d'amor tinc per donar i que poques oportunitats se'm brinden. En fi, a continuar vivint, que ja fa uns quants anyets que m'hi vaig posar i tampoc em va tant malament.


ESCENA DE JESUS CRHIST SUPERSTAR 

dijous, 3 de novembre de 2011

ABSTENCIÓ, UNA OPCIÓ DAVANT LES URNES


JO PRACTICARÉ EL MEU DRET A ABSTENIR-ME


Tornaré a practicar l'ABSTENCIÓ per què després de molts anys, he vingut observant que al parlament dels espanyols no hi pintem res. I no pintem res per què a diferència d'ells, nosaltres som catalans. I ara com ara nosaltres som d'ells, però ni hem sigut, ni som, ni serem mai part d'ells, i els espanyols ho saben, ho tenen més clar que molts de nosaltres. D'aqui el seu constant menyspreu .

M'ABSTINDRÉ per què guanyi qui guanyi les eleccions al parlament de l'Estat, tot seguirà igual, doncs el més semblant a un feixista és un espanyol de dretes, i el més semblant a un espanyol de dretes és un espanyol d'esquerres. 
Així que guanyi qui guanyi, a nosaltres els catalans ens continuaran espoliant any rera any, exprimint-nos com si fóssim una llimona ben madura. I no trobo cap diferència en que el lladre porti bandera vermella o la porti blava, el resultat serà sempre el mateix, el nostre empobriment en benefici seu. 


NO VOTARÉ per què guanyi qui guanyi continuaran insultant-nos impunement, continuaran atacant la nostra llengua i la nostra cultura. Mentre la justicia suprema de l'Estat se'n en riu descaradament de la nostra impotència davant dels mecanismes del "sacrosantoEstadoconstitucional".


No exerciré el meu dret a Vot per què guanyi qui guanyi seran hostils al meu país i faran el que han fet sempre, intentar anorrear-nos.

ABSTENCIÓ per què tenir representació al parlament espanyol ve a ser com predicar sol al mig del desert, per què els diputats i ministres espanyols són tant receptius amb nosaltres com una paret de totxo. Per què la seva catalanofòbia indissimulada fa fàstic i no em dóna la gana d'entrar en el seu joc.

Per totes aquestes coses i alguna més que segur em deixo, no aniré a votar a les properes eleccions del 20N, i no serà pas per mandra, ni per marxar a gaudir del cap de setmana. No hi aniré cent per cent conscient del fet de no anar-hi. No votaré per què allà a espaÑa no se m'ha perdut res ( si un cas m'ho han robat), no votaré per que aquesta mentida anomenada espaÑa no és més que una  expansió de Castella i resta demostrat mil vegades que és terreny erm per les llibertats, no votaré al cap i a la fi per què no és el meu país.

així doncs...


 el 20N m'abstindré de VOTAR

PER UN FUTUR LLIURE...
VISCA LA TERRA!!!