DECLARACIÓ D'INDEPENDÈNCIA

DECLARACIÓ D'INDEPENDÈNCIA APROVADA EL 14 DE DESEMBRE DE 1961 PER L'ASSEMBLEA GENERAL DE LES NACIONS UNIDES:



TOTS ELS POBLES TENEN DRET D'AUTODETERMINACIÓ.
EN VIRTUT D'AQUEST DRET, ELLS DETERMINEN LLIUREMENT LLUR SITUACIÓ POLÍTICA I LLIUREMENT PROSSEGUEIXEN LLUR DESENVOLUPAMENT ECONÒMIC,
SOCIAL I CULTURAL.
UNA INSUFICIENT PREPARACIÓ POLÍTICA, ECONÒMICA, SOCIAL O D'EDUCACIÓ NO POT SERVIR MAI DE PRETEXT PER AJORNAR LA INDEPENDÈNCIA.

EP, COMPANYS !!!

HOLA, HOLA A TOTHOM, AMICS, AMIGUES, CONEGUTS I CONEGUDES, AMANTS ESTIMADES,
DESCONEGUTS I VIATGERS DE BLOCS...
ANIMEU-VOS I FEU COMENTARIS, ÉS SENZILL I M'APORTA MOLT.
I EN DEIXA PETJADA DE QUI ES PERD PER AQUEST BOSC.

diumenge, 28 de juny de 2009

UN RACÓ

.
.
.
Un racó de món,
un cau on llepar-nos les ferides.
.
Un trosset de món, un forat on
refer-nos dels cops.
.
Una cova, un refugi, un abric on
arraulir-nos, on dormir.
.
Un espai on descansar, on somniar...
.
Un recer on estimar, on existir.
.
Un amagatall pels sentiments,
una caverna pel dolor de l'ànima,
una casa per la calma, per estar.
.
Una closca per la pròpia protecció.
.
Un racó, un cau, un forat, una cova,
un refugi, un abric...
un espai, un recer, un amagatall,
una caverna, una casa,
una closca...
.
Un lloc per compartir.
.
.

SALADETES, SALADETES

.
.
Sí, aquest és el gust de les llàgrimes...
i alguna raó tindrà. Pot ser és per que d'aquesta manera quan la llàgrima que ha saltat de l'ull ens arriba a la boca, i el nostre sentit del gust detecta aquell gustet salat, certifiquem amb tota seguretat que estem plorant...
.
No importa la raó, som tant especials que sentiments radicalment oposats ens provoquen la mateixa reacció, plorem per dolor, per pena i també ho fem per una gran alegria, per felicitat. Realment som una especie digna d'estudi.
.
Llàgrimes doncs que ens acompanyaran tota la vida, llàgrimes pròpies, que segur recordarem sempre. Llàgrimes de persones properes que ens provocaran empatia i en una solidaritat incomprensible faran que nosaltres mateixos també plorem. Llàgrimes que eixugarem amb delicadesa, amb tota la tendresa del món. O llàgrimes que eixugarem amb petons. Sempre però llàgrimes salades.
.

Llàgrimes saladetes com el mar...
.
.
.

C'EST LA VIE...

.
.
-
Doncs sí, així és la vida. Com? que encara no he explicat res...?

Sí, si que ho he fet, el que passa és que tinc una capacitat de síntesi molt grossa. I escrivint "així és la vida" ho estic dient absolutament tot.

Així és la vida per acceptar-la tal com ve, i un cop acceptada exprimir-la i beure't el suc fins a l'última gota. Ja ho sé, que de cops surt un elixir dolç que voldries que durés sempre, però les regles establertes diuen que has de continuar exprimint-la i bevent-te-la contínuament, i de cops la sorpresa del sabor no resulta gaire agradable. Però la capacitat d'adaptació d'homes i dones ens ha dut a poder gaudir fins i tot de les coses no tant agradables, com a exemple el regust amarg de la cervesa, tot i amarg un gran plaer.

I seguim exprimint i seguim bevent sense complexa...
mai es buida del tot la coctelera, unes gotes d'alegria per aquí, un rajolinet d'amor, un bon raig d'aigua pura i un perfum d'esport... una bona sacsejada i vinga ràpid gola avall. UMMMMM!!!!!
energia pura pel cos, la ment i l'ànima.
I seguim remenant beuratges, elixirs, licors...
i sacsejant amb diferents estats d'ànim surten sorprenents resultats, i tots etiquetats amb el nom de VIDA. La meva, la teva, la de tots, la de qualsevol, vides diferentment iguals, banyades amb les mateixes sensacions. Sensacions que ens ajunten o ens separen... tot depend...
i depend tant que ens separen i ens ajunten al mateix temps.

Seguiré fent submarinisme en les sensacions de viure i bevent-me la vida segon a segon, estimant i deixant que m'estimin.
Resumint...

VIVINT per què C'EST LA VIE...
.
.
.
.
.

dimecres, 24 de juny de 2009

S'HA PASSEJAT...

.
.


S'ha passejat la musa pel meu cap. I com que no tenia son i a l'endemà no calia matinar, me la vaig passar quasi bé tota, ...bé anar a dormir a les sis del matí es podria dir que és pràcticament tota... o no?
Doncs això em vaig passar la nit pintant... ummmmmm.... que bé!!!!
.
.
Aquest és el resultat, però encara l'he de donar algunes pincelladetes per donar-lo per acabat
.
.

PINTURA MEVA, FOTOGRAFIA DE L'ORIGINAL. ACRÍLIC SOBRE PAPER 46*33 JUNY 2009
.
.
.

GRÀCIES MUSA PER REGALAR-ME GRANS NITS