DECLARACIÓ D'INDEPENDÈNCIA

DECLARACIÓ D'INDEPENDÈNCIA APROVADA EL 14 DE DESEMBRE DE 1961 PER L'ASSEMBLEA GENERAL DE LES NACIONS UNIDES:



TOTS ELS POBLES TENEN DRET D'AUTODETERMINACIÓ.
EN VIRTUT D'AQUEST DRET, ELLS DETERMINEN LLIUREMENT LLUR SITUACIÓ POLÍTICA I LLIUREMENT PROSSEGUEIXEN LLUR DESENVOLUPAMENT ECONÒMIC,
SOCIAL I CULTURAL.
UNA INSUFICIENT PREPARACIÓ POLÍTICA, ECONÒMICA, SOCIAL O D'EDUCACIÓ NO POT SERVIR MAI DE PRETEXT PER AJORNAR LA INDEPENDÈNCIA.

EP, COMPANYS !!!

HOLA, HOLA A TOTHOM, AMICS, AMIGUES, CONEGUTS I CONEGUDES, AMANTS ESTIMADES,
DESCONEGUTS I VIATGERS DE BLOCS...
ANIMEU-VOS I FEU COMENTARIS, ÉS SENZILL I M'APORTA MOLT.
I EN DEIXA PETJADA DE QUI ES PERD PER AQUEST BOSC.

diumenge, 13 de desembre de 2009

COM UNA ONADA

.
................
.........................SEGON ASSALT
.

.
Com una onada que va agafant embranzida i va creixent de cara a la costa on al final espetegarà i deixarà anar de cop tota la seva energia transformant-se en plena llibertat.
.
Com una onada aquell primer pas donat sense por, sense complexes, i amb el cap ben alt a Arenys de Munt el tretze de setembre del 2009 (recordeu per sempre aquesta data) va agafant poc a poc però sense parar la força que aquest país havia anat perdent des de fa tres-cents anys aproximadament (gràcies a la feina d'un país veí que després d'envair-nos, de no estimar-nos, i d'expoliar-nos constantment), aquest municipi ha aconseguit fer-nos reaccionar. Arenys ha posat als polítics del nostre parlament al seu lloc, els ha despullat i tots ho estem veient, ara hauran de deixar de fer "la puta i la Ramoneta" i posicionar-se. O s'estimen aquest país o s'estimen al país que ens vol mal. S'han acabat les mascares. ara toca mullar-se.
.
Aquest 13 de desembre 170 municipis s'han tornat a expressar en una consulta democràtica sobre el futur que desitgen pel país. Ha hagut una participació de prop del 30%, evidentment és ben clar que no és una gran participació. Però si tenim en conte que la societat civil no ha pogut tenir suport polític, municipal (ja es sabut de sobres que aquest suport no és possible legalment, per què qui ens marca la legalitat en aquest país és el tribunal constitucional del país invasor, i mai es cansen de donar lliçons de democràcia), i si mediàticament no s'ha pogut donar el resó que es dóna a les eleccions celebrades cada quatre anys, entre d'altres coses per què econòmicament una iniciativa popular no disposa de tants diners com per fer-ho. Doncs això, si tenim en conte que al cap i a la fi ha sigut una iniciativa popular sense ajuda i abastant un ample tros del nostre territori, aconseguir gaire bé un trenta per cent de participació no està tant malament. I a sobre el resultat dóna un 94'88% a favor de la independència de Catalunya, un 3'21% ha estat en contra, el 1'54% vot en blanc i un 0'37% han sigut vots nuls. La lectura simple és que el vot a favor ha sigut aclaparador.
.
Molts diran que el tant per cent de gent en relació a Catalunya és insignificant, que aquest referèndum no vinculant, no significa res, que tot plegat és una tonteria. Però en realitat ja noten, com tothom, una brisa pel clatell, que a ells en concret els posa els pels de punta.
.
I aquí no s'ha acabat tot, ja s'estan preparant més consultes al país pel 2010, i això no agrada a tots aquells que dient-se d'aquí han de prendre posicions i fixeu-vos, al final acaben posicionant-se al costat de la dreta espanyola, "falange" inclosa, i evidentment això els hi posa "el plumero" al descobert.
.
Per un altre banda tenim als del país que es miren les coses des del confort del terreny sec, i sí un cas ja es pujaran al carro quan no hi hagi cap risc, quan l'esforç d'engegar ja s'hagi fet i vegin clar que això ja no té aturador. Això sí, després un cop assolida la fita seran els primers a intentar col·locar-se medalles. I mireu que us diré, no m'importa que així sigui, prefereixo que al final siguem tots a dalt del carro.
.
Així, hem d'aprofitar que ja ens estem movent, hem d'aprofitar que recuperem la consciència i que d'aquí poc podem ser un país més, compartint amb plena llibertat, amb capacitat per decidir per nosaltres mateixos, dins d'una Europa de pobles lliures.
.
A més a Europa ja ho saben, observadors, mitjans de comunicació europeus, com els britanics BBC i Financial Times, francessos com Le Monde, Libération i La Croix, noruegs com Sami Press, holandessos com Volkskrant entre d'altres, i també de la resta del món junt a observadors internacionals. Han estat seguint aquesta jornada democràtica i pacifica on reclamem un dret propi que amb la força de les armes ens van prendre. Però nosaltres no oblidem i volem el que és nostre de ple dret. I més d'hora que tard ho aconseguirem i de forma pacifica. I tornarem a donar una lliçó a tot el món.
.
.

COMENÇA UNA NOVA ERA

.
.
...I espero que sigui un tant glacial per així poder amortitzar la darrera inversió en material de muntanya. aquest cop he decidit donar-lis un respir als piolets que m'han acompanyat pràcticament tota la vida alpinística. I m'he comprat els piolets néts dels que havia tingut fins ara...
.
..........
...............ELS PULSAR DE CHARLET MOSER, ELS AVIS
.
L'evolució ha anat fent la seva feina i aquells piolets ergonòmics tant innovadors com eren en el seu temps els PULSAR de Charlet Moser han acabat donant lloc a la seva última fase evolutiva, que imagino no serà la darrera, a una eina impressionant, tant ergonòmica, que el seu nom ja ho diu tot els NOMIC de Pezl-Charlet.
.
Així doncs, els piolets que ara tenen el rol d'avis d'aquests últims continuaran venint a muntanya amb mi, continuaran fent alpinisme amb mi, però ara descansaran quan l'activitat es converteixi en un assumpte glacial seriós, encara que s'hagi de discutir amb trams de roca. I si els nous Nomic han heretat el bon funcionament dels antics Pulsar, estic segur que amb ells tornaré a viure les sensacions indescriptibles que l'escalada en gel em pot donar.
.
Ja no dono més voltes i us ensenyo els meus nous companys de viatge en terreny vertical i fred.
.
..........
...............ELS NOMIC DE PEZL-CHARLET, ELS NÉTS
.
.
.

dijous, 29 d’octubre de 2009

DE QUÈ PARLEM?

.
.
Parlem d’amor...
.

.
.
.

Si ara parlo d’amor,
que no sigui cansament,
de cercar inútilment
la dona somniada.
.
S’ha fet de pedra
el meu cor?
després de tants anys
amb la porta barrada.
.
Però la cançó persisteix
dins del meu cervell,
dient que existeix
l’estrella pintada.
.
Ara sé del cert que la cosa és així
i no cal preocupar-se;
que la paciència és la clau
pel final obtenir
la recompensa guanyada.
.
..............................................C.Sartó
.
.
Sant tornem-hi, rebuscant entre papers i paperots amb dibuixos i escrits de fa temps, he trobat això. Un altre dosi d’àcid antipoètic, per dir-ho d’alguna manera. Sense cap esforç destrosso la poesia i sense remordiments.
Per això l’anomeno pseudo-poesia, per que ningú es senti ferit al veure’m nedar per aquestes aigües. Gosadia seria considerar-me poeta, ni tant sols ho pretenc. L’escrit està fet per què els valents/es ho llegeixin sense por i puguin gaudir, si s’escau, de la meva ignorància.
.
.
.
.
Fotografia de l'obra d'Egon Schiele UMARMUNG (Liebespaar II) (ABRAÇADA (Parella II)) del 1917 oli a sobre de tela, 100*170'2 cm
.
+ SOBRE L'EGON ESCHIELE
.

dimecres, 28 d’octubre de 2009

SEGUE'M JA!!!

.
.
D’utopia res,
és la força creixent
que fa mal a aquells
que no deixen
expressar-se.
.
S’ha acabat el temps
d’abaixar-ne el cap
i de viure sotmès
pels d’una altre casa.
.
És el nou sentiment
per les coses que passen.
Insubmissió a tots aquells
que ens imposen reis
que ens maltracten amb lleis
i la terra escapçen.
.
I caldrà ser tots un,
i lluitar tots plegats
reforjant els camins
per al final trobar
la dignitat robada.
.
Exigir el que és nostre
no és de radicals
com diuen els altres,
recuperarem d’un cop
la llibertat perduda
per les seves armes.
.
La raó per bandera
la paraula esmolada
canviarem el rumb
ara, d’una vegada.
.
Sabem què
l’Espanya malvada
reescriu la història
com a ella li agrada
.
I ara és l’hora companys
de cridar ben fort
la història callada.
Observa impotent, Espanya,
com de tu s’allunya
la que mai no ha sigut teva...

CATALUNYA!!!
.
............................................C.Sartó
.
Apa!!!
M’he quedat la mar de bé.
.

.
.

dilluns, 26 d’octubre de 2009

HE SORTIT AL TEATRE VIII

.
.

.
.
............URTAIN
.
..................................OBRA DE
..........................JUAN CAVESTANY
................................I DIRECCIÓ
.............................ANDRÉS LIMA
.
Aquest cop he vist una obra de teatre en versió original, i no és que m'encanti anar a veure teatre en espanyol, però ho consideraré com una obra en versió original, i a més, en un altre llengua mai hagués quedat tant bé retratada la Ecspanya rància, amb un feixisme latent abans i després de la mort del dictador, utilitzant una persona pels seus interessos i pels seus interessos deixar que es destrueixi abandonada a la seva sort.
.
.
.......................................
.
L'obra està molt ben posada en escena, el paper principal, el d'Urtain està fantàsticament interpretat i l'ambient aconseguit et fa viure aquell país fosc on van passar els fets. Un país que al meu parer no ha canviat gens, i continuen sent com eren i continuen sent els que eren...
.
......
.........................................
.
I tret dels que som proscrits, la resta pot reviure a les seves carns la mateixa història que va viure José Manuel Ibar "Urtain", un home de poble, de Zestoa (Gipuzkoa), que ni tant sols sabia parlar en espanyol, abans que el tranformesin en símbol tipus toro d'Osborne, enlairat com a marca pàtria i deixat caure de cop quan ja no va interessar.
.
...................

.
Per tant, no sols estem assistint a la trista història d'un home, sinó al funcionament d'un país (que no és el meu, ho havia de dir) fosc, mesquí, i lladre.
.
................
.
.
..............MÉS INFORMACIÓ
.
.
.........I RECORDEU...,
.........AL TEATRE SEMPRE
.........EN BONA COMPANYIA
.
.
.
fotografies de Valentín Álvarez

dijous, 22 d’octubre de 2009

ADDICCIONS

.
.
Vivim estressadament, tant que tard o d'hora acabem enganyats a alguna cosa. Tenim mil productes al nostre abast que tenen un al risc addictiu. El que implica, que només que baixem la guardia una mica podem caure al pou de les addiccions. Evidentment unes poden ser més nocives que d'altres, però caiem en l'addicció que caiem haurem de reconèixer que som uns/es addictes.
.
.
Hi ha desafortunats/des que viuen submisos/es al poder de les cigarretes, cosa que sobradament contrastada i comprovada és altament nociu per la salut, la de tots i especialment per la del propi fumador/a.
.
Hi ha que l'addicció en la que s'han vist immersos és tant dràsticament terminal, que ja no tant sols juguen amb la seva salut, si no que el què es juguen és directament la seva pròpia vida. Estic parlant del que es coneix com a addictes a les drogues dures.
.
També trobem qui sense anar més lluny s'enganxa a cosses quotidianes, que les tenim a tocar a cada pas que fem i a sobre ens bombardegen amb propagandes constantment, com per exemple a les begudes de Cola, resultant difícil no acabar per caure en una o altre marca d'aquests consumibles.
.
Després trobem aquells/es que la seva addicció és l'esport, com a mínim aquesta addicció és saludable, i si no s'acaba mega-lesionat per sobrecarrega fins a les orelles, pot resultar fins i tot positiva, i tenir de rebot un cos estèticament esplèndid i optima forma física, donant pas això a una ment també sana. Ja ho deien els clàssics "mens sana in corpore sano".
.
.....................
.
I per últim la reina de les addiccions, aquella en la que vas caient per pur plaer, ...i ja tots/es sabem, que després d'un polvet, ja et queden ganes de fer un altre, que encara somrius del regust d'un clau i ja desitges el proper. Està ben clar que el cardar és addictiu, sempre hi haurà qui sabrà escollir d'entre totes les formes d'addicció, aquesta, l'addicció al sexe. Deuen ser els/les
que van amb un somriure pel carrer?
.
..............................................
.
Si és així, haurem de prendre nota amics/gues... sempre serà millor dur un somriure dibuixat a la cara per anar pel món.
.
.

dimarts, 6 d’octubre de 2009

CARTA AL PRESIDENT D'UN PAÍS SENSE ESTAT

.
.
.
Senyor president, m’adreço a vostè, senzillament per què sento la necessitat imperiosa de fer-ho.
.
Últimament, com més me l’escolto, i ho faig, li ben juro, més pena em fa que vostè sigui el president del meu país. Amb presidents com vostè, qualsevol país es sentiria orfe, qualsevol país tindria la sensació de no tenir govern, i davant d’això l’anarquia, que he de reconèixer que tot i no ser el sistema de governar-se en el que més cregui, sempre seria millor que un president que tracta el país com si fos el producte d’una botiga, un botiguer sense classe que per moments devalua el seu producte.
.
Senyor president, president d’un país sense estat des de la meva perspectiva, i una simple regió amb autonomia (autonomia - Facultat de governar-se per les seves pròpies lleis) des de la seva perspectiva , vist el significat d’autonomia ho deixaré en una simple regió per a vostè.
.
Sembla que és ben clar que la visió del territori es molt diferent entre tots dos, em preocupa com fa més pels de fora que pels de dins, de com dóna la raó a l’estat que ens domina, ens espolia, ens insulta i ens maltracta. Em sap greu que el president del meu país es qüestioni la legalitat democràtica d’una consulta popular i defensi el dret d’uns feixistes amb un obscur passat a manifestar-se, per no dir intimidar al poble.
.
M’entristeix que es posicioni en contra del dret a expressar-se d’un poble mitjançant referèndums, que és vostè? si està en contra d’utilitzar les consultes populars democràtiques, si està en contra d’un referèndum per que el poble esculli que vol ser. Si està en contra de tot això, no serà que això de la democràcia ho té mal entès, donat que posar el que sigui a votació del poble és el més democràtic que un es pot trobar. O és senzillament por, por de que la seva opció de vot no sigui la guanyadora i l’Estat pel que treballa quedi qüestionat mundialment si fa cas omís dels resultats de l’exercici democràtic.
.
Sincerament senyor, desitjo que no torni a repetir mandat com a cap de govern del meu empobrit i espoliat país. Ni vostè ni cap altre demòcrata de seu estil.
.
Sort que tot plegat comença a fer olor d’aires nous, alguna cosa ja s’està bellugant i friso per veure i viure el dia en que no se’ns governi des d’un teatre de pantomima, sinó des d’un govern homologat i reconegut arreu del món.
.
Gràcies president, no cal que s’esforci més pel meu país.
.
.

diumenge, 27 de setembre de 2009

UN "JO TINC..."

.
.
.

.
.
.
Tinc els ulls d’un color
que no sabria explicar-te,
però això importa poc
doncs només són per mirar-te.
.
Unes mans ben normals
són la meva vida,
per pintar,
per crear,
per sentir,
per tocar-te.
.
Uns llavis petits
per xiular cançons
per dir el teu nom
i besar-te.
.
Un cor malferit
d’una fletxa d’amor
que et porta a tu dins
d’on no hi pots escapar-te.
.
Tinc un cos tremolós
esperant el moment
d’accedir al teu contacte,
visc ara només per abraçar-te.
.
....................................C.Sartó
.
.
Que us sembla? Magnànima pseudopoesia eh?
...ar-te, ...ar-te, ...ar-te, ...ar-te. Quina imaginació, quasi bé fa por, quina rima tant variada. Poc deu tenir de poesia, però el que és ben segur es que ha servit per buidar-me.
I això o ho fas parlant llarga estona amb algun amic o escrivint sense complexes, així doncs sempre hi ha solució, quan no hi tens un amic a mà, sempre pots trobar un tros de paper en blanc per desfogar-te.
-
-
.........APA!!! CUIDEU-VOS!!!
-
-
LA FOTOGRÀFIA ES D'UNA OBRA DE TAMARA DE LEMPICA
LA BELLA RAFAELA, 1927 OLI SOBRE TELA, 64*91
.

dimarts, 22 de setembre de 2009

TEMPS SEXUALS


.
.
Ja s'ha obert la veda dels sentits,
ara visc la passió desenfrenada.
.
T'estic donant la calor que abans buscaves,
en l'espai-temps hem coincidit...
som aquí vivint moments
tants cops somniats durant les nits
i fets realitat ara;
mai, és molt temps per esperar,
oblit.
.
Sí, oblit d'aquelles històries passades
intensament viscudes un dia,
gaudides cent per cent cada vegada,
ulls clucs sota llençols a la matinada;
irrepetibles juraria, però...
sí, ja són passades.
.
Ocultem l'espurna apassionada
nostre món de mirades l'amanyaga.
.
Sucumbim al plaer de la besada,
incansables amants fusionats en abraçades
generosos en carícies, en paraules ,en mirades
una vegada i un altre dos són un...
immersos en la tasca auto imposada
sospirem, feina acabada.
.
..............................................C.Sartó
.
Feia temps que no em posava a pseudopoesiejar, i ja era hora, només calia quelcom que m'inspirés.
La pseudopoesia és de l'estil de sempre, ni mètrica, ni rima, ni tonada. Només unes quantes frases posades en ordre, el meu ordre mental. Col·locades amb un punt d'estratègia i un poc pensades. Si les llegiu amb ganes se li pot trobar les voltes i la gràcia.
.
.
UN PETÓ FOR EVERYBODY!!!
.
.
.

dissabte, 19 de setembre de 2009

HE SORTIT AL TEATRE VII

.
.


.
.
...........SOL, SOTA EL SOL
.
.......Espectacle a partir d'articles i estirabots de
..........Francesc Trabal

.
............Dramatúrgia i direcció d'Artur Trías
.
.
Ara ja estic segur, tot ha tornat ja a la quotidianitat. El treball de cada dia, anar a córrer els dimarts, entrenar al boulder els dijous, escalar, anar en bicicleta o simplement descansar els caps de setmana i ser tant feliç com puc.
.
I com no al entrar de ple en aquesta quotidianitat, no podia faltar el anar al teatre de tant en tant i ha tocat fer-ho amb aquesta obra "Sol, sota el sol". De fet aquest cop no sabíem ben bé que anàvem a veure, fins i tot que de poc no veiem res per culpa de les obres de la línia V del metro, i pels pèls que ens va anar. Vam entrar tot just i van començar, semblava com si ens haguessin estat esperant.
.

.ARTUR TRÍAS I MIQUEL AGELL
.
L'obra està composta per un seguit de gags còmics, un tant surrealistes i absurds, des del meu humil criteri, que m'han fet mantenir el somriure a la cara tota l'estona. Serà per que m'he trobat amb un retrat, millor diria caricatura, de la societat burgesa catalana de principis del segle XX. I que al cap i a la fi un segle després, principis del segle XXI, aquests personatges continuen sent arrogants, distants i amb cara de fàstic, vivint en una escala de valors que no s'hi assembla a la meva ni fent un esforç.
.
.ARTUR TRÍES, ROSA CADAFALCH I ISABEL ROCATTI
.
Per això aquesta obra m'ha agradat, una ironia treballada, retrata aquells a qui el seu "estatus"
impedirà que mai tinguem relació...
.
Quina sort que tinc!!!
.
I per rematar la nit ens vam anar fins la Rambla del Born i ens vam prendre, el que jo diria, va ser l'últim MOJITO de la temporada en una terrasseta a la fresca. Dic últim per això de la terrassa, a partir d'ara ens els prendrem a l'interior. Per cert, la vam encertar amb el bar, el MOJITO estava boníssim.
.
...I RECORDEU, AL TEATRE SEMPRE EN BONA COMPANYIA!!!
.
.
FOTOGRAFIES D'HELENA AGELL
MÉS INFORMACIÓ: ESPAI ESCÈNIC BROSSA

dijous, 10 de setembre de 2009

ESTÀ VOSTÈ D'ACORD...

.
.

.............
.
Sí amics/gues així comença la pregunta de la consulta popular que es durà a terme el diumenge dia 13 se setembre a Arenys de Munt.
.
"ESTÀ VOSTÈ D'ACORD que Catalunya esdevingui un Estat de Dret, independent, democràtic i social, integrat en la Unió Europea?"
.
A Espanya li han vingut tots els tremolors possibles i ràpidament ha posat en marxa el seu engranatge ULTRA-DEMOCRÀTIC per no deixar que aquesta consulta popular es dugui a terme.
.

......................
.
Al mateix temps els espanyols de Catalunya, se'n duen les mans al cap escandalitzats per la gosadia de la proposta. No es pot permetre aquesta radicalització. Peró sembla que no els hi provoca cap mena de malestar, que allà on es vol prohibir una consulta popular es permeti una concentració falangista. Sí, sí... heu llegit correctament La Falange concentrant-se el mateix dia i al mateix Arenys sense que cap jutge democràtic posi cap inconvenient.
.
Que poca vergonya que hi ha en aquells autoanomenats democràtes, els d'aquí i els d'allà quan permeten aquestes cosses, i ni tant sols els hi pugen els colors a la cara.
.

.............
.
.
VISCA CATALUNYA LLIURE !!!
.
JO VOTARIA SÍ A LA INDEPENDÈNCIA DEL MEU PAÍS
.
.

Aquí un article interessant sobre el tema

VILAWEB

ENQUESTA FETA AL DIARI EL PUNT SOBRE LA INDEPENDÈNCIA DE CATALUNYA (VOTEU!!!)

CUP (Candidatura d'Unitat Popular) PAÏSOS CATALANS
.

.

dijous, 13 d’agost de 2009

JA ESTÀ...

.
Ara ja només en resta complir 106 anys més i... objectiu assolit.
.
Aquests primers 44 anyets no ha sigut gaire difícil fer-los. Això sí, en aquest temps de vida hi ha hagut moments de tot. Felicitat, alegria, passió, tristesa, dolor, enyor, risc, seguretat, amor, amor, amor, amor. Amb aquesta perspectiva, ...ves!!! ...que voler viure 106 anys més, no vagin a ser pocs.
.
Sóc feliç, avui fa 44 anys que la millor mare del món em va parir, i al seu costat sempre, evidentment, el millor pare del món.
.
.
GRÀCIES A TOTHOM QUE HE CONEGUT I MOLT EN ESPECIAL ALS MEUS ESTIMATS PARE I MARE.
.
.

diumenge, 9 d’agost de 2009

UNA ALTERNATIVA...

.
.
.

Bé com molts ja haureu patit alguna vegada en les pròpies carns , com se't queda el cos quan apunt de marxar de vacances, es frustren les expectatives..., no caldrà que ho expliqui.
.
Tampoc és que sigui un drama, tots els problemes fossin com un frustrament vacancil, ara mateix hi signava.
.
El que passa és que de cop i volta, i degut al canvi sobtat de plans, tens la osti.... (perdó), moltissim temps lliure i amb pràcticament tothom conegut de vacances i o pitjor, treballant a l'agost... UUUFF!!!
.
Doncs al que anava, després de fer un tast a això d'anar amb una bicicleta amunt i avall, vaig decidir fer una petita inversió en una bicicleta amb la que realment pogués pujar i baixar, i assessorat per un company que ja fa uns anys que en té una, he fet un cop de cap i ja la tinc, i ja l'he estrenada. Us he de dir que això d'anar en bicicleta per la muntanya em fa l'efecte que crea una mica d'addicció. És força divertit, i també ho diré en algun trosset he passat certa por, no per la velocitat que pogués dur, si no a la possibilitat de perdre aquesta velocitat de cop.
.

AQUESTA ÉS LA INVERSIÓ QUE HE FET
.
El que més m'està costant i tampoc és un drama, és acostumar-me als pedals automàtics, van molt bé quan corres, però a l'hora d'aturar-te has d'anar al tanto si no vols fer una baixada de la bici contundent i espectacular. També he de dir que després d'anar fins al mar pel costat del riu Llobregat (sorprenentment net, la veritat és que jo el recordava de color marró amb icebergs d'escuma), tornar a Sant boi per pujar a Sant Ramón, baixar cap a Viladecans i tornar fins a Sant Boi, resumint, hem estat pedalant una estoneta, i només he fet dues baixades de la bicicleta d'aquestes contundents i espectaculars. d'aquí res, ja ho tindré controlat.
.

.FENT CICLO-CULTURA
.
.DESPRÉS DE LA DIVERSIÓ UNA BONA NETEJADA AMB
.AIGUA A PRESSIÓ DE LES BICICLETES
.
Així que demà em tornaré a calçar el trastet i m'aniré a practicar unes quantes hores...
.
.
CUIDEU-VOS MOLT I GAUDIU DE LES VACANCES!!!
.
.

dijous, 23 de juliol de 2009

LIFE

.
.



......"LIFE"
.
.
.
Una serie que em va enganxar força ràpid. No deixa de ser una serie de policies, però el personatge principal te una filosofia de vida que em va agradar.
.
En l'últim capítol de la temporada el detectiu Charlie Crews després d'haver matat al dolent, dolentot amb un cop sec amb dos dits al coll, just a la nou. I el seus raptors el deixessin en llibertat per que mort el jefasso dolentot res ja no tenia sentit.
.
En Crews mira al cel, somriu i diu:
.
U més U és igual a U,...existeix una
paraula per definir quan una persona
més un altre persona és igual a UN.
I aquesta paraula és AMOR.
.
.
Ja sabia jo, què la sèrie "life" m'havia enganxat per alguna cosa.
.
Serà el ZEN del protagonista?
.
.
.

dimecres, 22 de juliol de 2009

HE SORTIT A ESCALAR EN ROCA ON MAI HO HAVIA FET

.
.

PATINT EN UN 6b

Doncs sí...
.
Aquest cop ens hem apropat a la Vall de Boí, i hem passat el dissabte escalant a sobre de la presa de Cavallers. Ho hem fet en unes plaquetes d'adderència que hi ha al costat de la PLACA TUCA, com costa acostumar-se a escalar a sobre d'un paper de vidre de gra gros sense cantos grans on agafar-se, tot i així ens hem mogut entre el V+ i el 6b, i ens n'hem sortit amb èxit. Després ens hem posat en la abans anomenada PLACA TUCA, i allà amb canto bo, ens hem tornat a aventurar ens uns 6és. El fred que començava a fer i un exercit de mosquits que et picaven a través de la roba ens van obligar a plegar.
.
Però abans de sopar per acabar de rebentar, se'ns va ocórrer anar a fer una mica de bloc.
.
...
.FENT BLOC..........................................DIVERTIT eeeeh!!!!???
.
Bloc!!!??? doncs sí, BLOC que no és res més que escollir un bon roc, mirar-te'l, observar-lo decidir un itinerari i intentar-ho. Així de simple i molt divertit, ...i molt cansat.
.

.OBSERVAR I DECIDIR L'ITINERARI
..............................
...............................I AAAAA JUGAR!!!!
...
AIXÒ CANSA!!!.......................MENYS ALS COMENTARISTES
.
Després de sopar, vam baixar a Boí a fer unes cervesetes (ens les haviem guanyat), i després ens vam anar a fer un vibac a sota d'un cel..., d'una nit explèndidament estelada.
.
Ben dormits i esmorçats, carreguem amb les motxilles plenes de material i ens posem en marxa. Unes dues horetes ens separen de la paret que havíem escollit fen les cervesetes la nit anterior, i després d'una grimpada un pel selvàtica, arribem a peu de via.
.
L'OFERTA I LA DEMANDA, així es diu la via que hem escollit. És una via de 150m de V+ de grau màxim, poc assegurada, però força interessant. M'ha costat una mica entrar-hi dins de la roca, però després m'ho he passat molt bé.
.
...
.ENTRANT DINS LA PEDRA POQUET A POQUET...
.
...Eeeessssstà bé, ho diiiiré, avui també he passat por, sobre tot en el diedre d'adderència de V+, però buscant el valor pels raconets del meu interior l'he superat i l'he gaudit.
.
El dia ha estat fantàstic, i l'entorn és magnific, Bessiberris, Tumeneja, agulles de Travessany...,
.
..........................
.............................UN DIA MAGNIFIC
.
Xino-xano hem desfet el camí d'aproximació fins arribar al cotxe. Ens hem aturat a dinar i hem continuat el viatge cap a casa. Un cop més, m'atreviria a dir que feliços.
.
...
.L'ALEX....................................EN ROVIRA
.
...
.EN JORDI................................I JO
.
.

dissabte, 11 de juliol de 2009

EL DIA QUE EM MORI

.
.
El dia que em mori d'aquí uns cent disset anys, concretament el vint-i-tres de març del 2116, tothom estarà content, per que hauré assolit la meva última fita. Hauré viscut el que hauré volgut i a més hauré mort feliç.
.I em prepararan els funerals, que seran senzills, i hi serà tothom. Els que van passar per la meva vida i els que hi seran en el moment en qüestió, en l'últim moment.
.
No sé, si em passaran per una d'aquestes esglésies catòliques a vessar d'hipocresia, i si algú d'aquests anomenats capellans es dignarà a fer alguna missa i parlar del seu germà (jo) amb paraules aduladores i recordant tot el que m'han estimat, i que ara s'obrirà per mi una nova vida, la que tots esperem quan deixem aquest món. Quan en realitat, segurament, ni m'haurà conegut, ni sabrà absolutament res de mi, el seu germà (hipòcrita!!!).
.El que si que m'agradaria és que hi hagués força gent, però que hi fossin sincerament, per dir-me un a reveure company...
....mentre de fons sonarà seriosa i solemne LA MUIXERANGA (clickeu aquí si voleu sentir-la).

De ben segur que quan soni, mort i tot se'm posaran els pels de punta en aquest cos que ja hauré deixat i després el purificarem amb foc. I desitjo que algú llenci les meves cendres des de qualsevol muntanya del meu país, des de qualsevol compresa de Fraga a Maó (d'Oest a Est) i de Salses a Guardamar (de Nord a Sud). A qui ho faci li agrairé eternament.
.
No tingueu presa, però heu de saber que us espero a tots. Un petó i una abraçada, i ja ho sabeu, deixeu un espai a l'agenda pels volts del vint-i-tres de març del 2116.
.
MENTRE TANT CUIDEU-VOS MOLT!!!!
.
.

diumenge, 28 de juny de 2009

UN RACÓ

.
.
.
Un racó de món,
un cau on llepar-nos les ferides.
.
Un trosset de món, un forat on
refer-nos dels cops.
.
Una cova, un refugi, un abric on
arraulir-nos, on dormir.
.
Un espai on descansar, on somniar...
.
Un recer on estimar, on existir.
.
Un amagatall pels sentiments,
una caverna pel dolor de l'ànima,
una casa per la calma, per estar.
.
Una closca per la pròpia protecció.
.
Un racó, un cau, un forat, una cova,
un refugi, un abric...
un espai, un recer, un amagatall,
una caverna, una casa,
una closca...
.
Un lloc per compartir.
.
.

SALADETES, SALADETES

.
.
Sí, aquest és el gust de les llàgrimes...
i alguna raó tindrà. Pot ser és per que d'aquesta manera quan la llàgrima que ha saltat de l'ull ens arriba a la boca, i el nostre sentit del gust detecta aquell gustet salat, certifiquem amb tota seguretat que estem plorant...
.
No importa la raó, som tant especials que sentiments radicalment oposats ens provoquen la mateixa reacció, plorem per dolor, per pena i també ho fem per una gran alegria, per felicitat. Realment som una especie digna d'estudi.
.
Llàgrimes doncs que ens acompanyaran tota la vida, llàgrimes pròpies, que segur recordarem sempre. Llàgrimes de persones properes que ens provocaran empatia i en una solidaritat incomprensible faran que nosaltres mateixos també plorem. Llàgrimes que eixugarem amb delicadesa, amb tota la tendresa del món. O llàgrimes que eixugarem amb petons. Sempre però llàgrimes salades.
.

Llàgrimes saladetes com el mar...
.
.
.

C'EST LA VIE...

.
.
-
Doncs sí, així és la vida. Com? que encara no he explicat res...?

Sí, si que ho he fet, el que passa és que tinc una capacitat de síntesi molt grossa. I escrivint "així és la vida" ho estic dient absolutament tot.

Així és la vida per acceptar-la tal com ve, i un cop acceptada exprimir-la i beure't el suc fins a l'última gota. Ja ho sé, que de cops surt un elixir dolç que voldries que durés sempre, però les regles establertes diuen que has de continuar exprimint-la i bevent-te-la contínuament, i de cops la sorpresa del sabor no resulta gaire agradable. Però la capacitat d'adaptació d'homes i dones ens ha dut a poder gaudir fins i tot de les coses no tant agradables, com a exemple el regust amarg de la cervesa, tot i amarg un gran plaer.

I seguim exprimint i seguim bevent sense complexa...
mai es buida del tot la coctelera, unes gotes d'alegria per aquí, un rajolinet d'amor, un bon raig d'aigua pura i un perfum d'esport... una bona sacsejada i vinga ràpid gola avall. UMMMMM!!!!!
energia pura pel cos, la ment i l'ànima.
I seguim remenant beuratges, elixirs, licors...
i sacsejant amb diferents estats d'ànim surten sorprenents resultats, i tots etiquetats amb el nom de VIDA. La meva, la teva, la de tots, la de qualsevol, vides diferentment iguals, banyades amb les mateixes sensacions. Sensacions que ens ajunten o ens separen... tot depend...
i depend tant que ens separen i ens ajunten al mateix temps.

Seguiré fent submarinisme en les sensacions de viure i bevent-me la vida segon a segon, estimant i deixant que m'estimin.
Resumint...

VIVINT per què C'EST LA VIE...
.
.
.
.
.

dimecres, 24 de juny de 2009

S'HA PASSEJAT...

.
.


S'ha passejat la musa pel meu cap. I com que no tenia son i a l'endemà no calia matinar, me la vaig passar quasi bé tota, ...bé anar a dormir a les sis del matí es podria dir que és pràcticament tota... o no?
Doncs això em vaig passar la nit pintant... ummmmmm.... que bé!!!!
.
.
Aquest és el resultat, però encara l'he de donar algunes pincelladetes per donar-lo per acabat
.
.

PINTURA MEVA, FOTOGRAFIA DE L'ORIGINAL. ACRÍLIC SOBRE PAPER 46*33 JUNY 2009
.
.
.

GRÀCIES MUSA PER REGALAR-ME GRANS NITS

diumenge, 31 de maig de 2009

HE SORTIT AL TEATRE VI

.
.
.
.......TRANSCRIPCIÓ
....... APROXIMADA
.
........(NA BLANQUETA I NA MEL)
..................de Maria Antònia Oliver
.
.
.....
....... A L'ESQUERRA MARIA ROTGER (NA MEL) I A LA DERETA
............ ASSUN PLANAS (NA BLANQUETA)
.

Curta i emotiva dramatització teatral de dos contes de Maria Antònia Oliver. On dues gossetes, la Blanqueta i la Mel, expliquen les seves vivències i les dels seus mastressos en els moments aquells en que la vida canvia aquells colors vius i alegres per aquells altres més foscos i grisos que sempre arriben.
.
Una obra tendre i agradable on queda tractada amb elegància la ineludible mort, o com diuen les gossetes el final del fer en una banda per passar a l'altre costat.
.
Resumint...
.
...veig una espurna d'esperança, pot ser ens tornem a retrobar tots algun dia a l'altre costat. Gent, animals, animalets i animalots inclosos.
.
.
.
MÉS INFORMACIÓ
.
I RECORDEU...
...AL TEATRE SEMPRE EN BONA COMPANYIA
.
.

dijous, 7 de maig de 2009

EL PLAER DE LES COSES I JO...

.
.
..............
.
.


De cops ens entestem en buscar plaer en llocs llunyans, de trobar la felicitat fent coses estranyes, quan sovint només girar-te cap al costat i veure que hi ha gent que t'estimes ja és un motiu per sentir-se feliç. És un plaer ensumar l'olor a terra mullada després d'haver caigut quatre gotes, o veure l'arc de Sant Martí a sobre dels prats verds tot just sortir el sol després de ploure, és un plaer beure's una cervesa ben fresqueta quan es fa insuportable la calor de l'estiu, és felicitat veure un cel blau i immens a sobre teu o besar a qui estimes...
.
No negaré, que marxar lluny a fer muntanya, viatjar per terres estrangeres o complicar-me la vida fent esports com l'escalada, l'alpinisme o l'esquí de muntanya també em fa molt feliç. Però en realitat, després de reflexionar-ho, me n'he adonat que tot això no m'aporta l'alegria, la felicitat i el plaer per si sol, el que realment em garanteix tot això és el fet de fer-ho acompanyat.

.
I ara marxo a dormir, i mentre en dormo i no em dormo, pensaré que faré demà per dinar, que no ho podem oblidar això de menjar, i el menjar com no...!!! un altre gran plaer de la vida, una injecció de felicitat.





.
.

...Ja ho tinc, demà faré un arrosset amb carxofes, ceba, carn de vedella i un poquet de tocino...
.
.
...APA!!! BONA NIT I BON PROFIT!!! I UN CONSELL QUE SÓN GRATIS...
SIGUEU FELIÇOS, QUE NO COSTA PAS TANT
.
.

dimarts, 5 de maig de 2009

HE SORTIT AL TEATRE V

.


..............Aquest cop li ha tocat el torn a ...
.

...
..............................................Copyright Thomas Aurin
. .................NORD
.
.......................................de
....................LOUIS-FERDINAND CÉLINE
.
..........................adaptació i direcció de
...........................FRANK CASTORF
.
.......VOLKSBÜHNE AM ROSA-LUXEMBURG-PLATZ
.
Aquest cop tot i haver trobat l'obra interessant, he de dir que no m'ha agradat. Segurament el factor de l'idioma ha sigut determinant. Això i uns quants detallets que afegits al principal problema, la llengua (versió en alemany), han fet que el resultat final per a mi, hagi sigut negatiu, és a dir que després de quasi bé tres hores d'obra, dues hores i quaranta-cinc minuts sense pausa per ser més exactes, aquesta obra no m'ha agradat.
.
Us he de dir que per solucionar el problema de que l'idioma fos l'alemany, l'obra havia estat subtitulada, o millor dit sobre titulada, doncs la traducció simultània, estava a sobre dels actors a molta alçada, el que provocava una dificultat afegida, si volies saber que estaven dient i llegies els sobre títols no veies als actors i actrius, no veies la representació, i està clar que conceptualment et perdies una gran quantitat de detalls importants. Si el que feies era mirar ela actors a les hores no entenies res del que deien, continuant així havent-hi un problema. Aquest és un gran punt negatiu de la representació.
.
I si a això l'afegim que es detectava una certa desincronització entre el que deien els actors i la traducció escrita, i a més hem va donar la sensació que la traducció havia estat feta a cuita corrents, i havia quedat un tant matussera.
.
I per arrodonir els despropòsits l'obra dura tres hores, bé....!!! , dues hores i quaranta-cinc minuts, com he dit abans. I al meu parer, des d'el meu punt de vista de persona poc instruïda en els que fers interiors del món del teatre, l'espectacle es podia haver escurçat força, no calia, fer una obra tant llarga, per explicar el que es pretén explicar, conclusió.... l'obra se m'ha fet molt lenta.
.
Bé, jo ja he dit el meu parer, estic convençut que algú hi haurà que li ha agradat, però això és el que te la humanitat, que som diversos i ens movem en valors diferents. Que al cap i a la fi és el que ens dóna aquest punt tant interessant.
.
I el pitjor de tot, com que era tant llarga, avui no hem pogut ni fer una cerveseta ni un mos, ni res. Però no us penseu, aquestes coses sempre queden pendents, i ja recuperarem, no hi ha cap problema.
.
I RECORDEU AL TEATRE SEMPRE EN BONA COMPANYIA...!!!
.
MÉS INFORMACIÓ
.
.