COM UNA ONADA

.
................
.........................SEGON ASSALT
.
.
Com una onada que va agafant embranzida i va creixent de cara a la costa on al final espetegarà i deixarà anar de cop tota la seva energia transformant-se en plena llibertat.
.
Com una onada aquell primer pas donat sense por, sense complexes, i amb el cap ben alt a Arenys de Munt el tretze de setembre del 2009 (recordeu per sempre aquesta data) va agafant poc a poc però sense parar la força que aquest país havia anat perdent des de fa tres-cents anys aproximadament (gràcies a la feina d'un país veí que després d'envair-nos, de no estimar-nos, i d'expoliar-nos constantment), aquest municipi ha aconseguit fer-nos reaccionar. Arenys ha posat als polítics del nostre parlament al seu lloc, els ha despullat i tots ho estem veient, ara hauran de deixar de fer "la puta i la Ramoneta" i posicionar-se. O s'estimen aquest país o s'estimen al país que ens vol mal. S'han acabat les mascares. ara toca mullar-se.
.
Aquest 13 de desembre 170 municipis s'han tornat a expressar en una consulta democràtica sobre el futur que desitgen pel país. Ha hagut una participació de prop del 30%, evidentment és ben clar que no és una gran participació. Però si tenim en conte que la societat civil no ha pogut tenir suport polític, municipal (ja es sabut de sobres que aquest suport no és possible legalment, per què qui ens marca la legalitat en aquest país és el tribunal constitucional del país invasor, i mai es cansen de donar lliçons de democràcia), i si mediàticament no s'ha pogut donar el resó que es dóna a les eleccions celebrades cada quatre anys, entre d'altres coses per què econòmicament una iniciativa popular no disposa de tants diners com per fer-ho. Doncs això, si tenim en conte que al cap i a la fi ha sigut una iniciativa popular sense ajuda i abastant un ample tros del nostre territori, aconseguir gaire bé un trenta per cent de participació no està tant malament. I a sobre el resultat dóna un 94'88% a favor de la independència de Catalunya, un 3'21% ha estat en contra, el 1'54% vot en blanc i un 0'37% han sigut vots nuls. La lectura simple és que el vot a favor ha sigut aclaparador.
.
Molts diran que el tant per cent de gent en relació a Catalunya és insignificant, que aquest referèndum no vinculant, no significa res, que tot plegat és una tonteria. Però en realitat ja noten, com tothom, una brisa pel clatell, que a ells en concret els posa els pels de punta.
.
I aquí no s'ha acabat tot, ja s'estan preparant més consultes al país pel 2010, i això no agrada a tots aquells que dient-se d'aquí han de prendre posicions i fixeu-vos, al final acaben posicionant-se al costat de la dreta espanyola, "falange" inclosa, i evidentment això els hi posa "el plumero" al descobert.
.
Per un altre banda tenim als del país que es miren les coses des del confort del terreny sec, i sí un cas ja es pujaran al carro quan no hi hagi cap risc, quan l'esforç d'engegar ja s'hagi fet i vegin clar que això ja no té aturador. Això sí, després un cop assolida la fita seran els primers a intentar col·locar-se medalles. I mireu que us diré, no m'importa que així sigui, prefereixo que al final siguem tots a dalt del carro.
.
Així, hem d'aprofitar que ja ens estem movent, hem d'aprofitar que recuperem la consciència i que d'aquí poc podem ser un país més, compartint amb plena llibertat, amb capacitat per decidir per nosaltres mateixos, dins d'una Europa de pobles lliures.
.
A més a Europa ja ho saben, observadors, mitjans de comunicació europeus, com els britanics BBC i Financial Times, francessos com Le Monde, Libération i La Croix, noruegs com Sami Press, holandessos com Volkskrant entre d'altres, i també de la resta del món junt a observadors internacionals. Han estat seguint aquesta jornada democràtica i pacifica on reclamem un dret propi que amb la força de les armes ens van prendre. Però nosaltres no oblidem i volem el que és nostre de ple dret. I més d'hora que tard ho aconseguirem i de forma pacifica. I tornarem a donar una lliçó a tot el món.
.
.