DECLARACIÓ D'INDEPENDÈNCIA

DECLARACIÓ D'INDEPENDÈNCIA APROVADA EL 14 DE DESEMBRE DE 1961 PER L'ASSEMBLEA GENERAL DE LES NACIONS UNIDES:



TOTS ELS POBLES TENEN DRET D'AUTODETERMINACIÓ.
EN VIRTUT D'AQUEST DRET, ELLS DETERMINEN LLIUREMENT LLUR SITUACIÓ POLÍTICA I LLIUREMENT PROSSEGUEIXEN LLUR DESENVOLUPAMENT ECONÒMIC,
SOCIAL I CULTURAL.
UNA INSUFICIENT PREPARACIÓ POLÍTICA, ECONÒMICA, SOCIAL O D'EDUCACIÓ NO POT SERVIR MAI DE PRETEXT PER AJORNAR LA INDEPENDÈNCIA.

EP, COMPANYS !!!

HOLA, HOLA A TOTHOM, AMICS, AMIGUES, CONEGUTS I CONEGUDES, AMANTS ESTIMADES,
DESCONEGUTS I VIATGERS DE BLOCS...
ANIMEU-VOS I FEU COMENTARIS, ÉS SENZILL I M'APORTA MOLT.
I EN DEIXA PETJADA DE QUI ES PERD PER AQUEST BOSC.

diumenge, 27 de novembre de 2011

UN CÀNCER EN LA CONSCIÈNCIA





En la política catalana actual hi ha molts personatges que em fastiguegen, però hi ha un en concret que em resulta especialment repulsiu, és en Duran i Lleida, aquest home és com un tumor maligne en la consciència nacional catalana.

En aquest país ja fa tants anys que vivim respirant la contaminació que ens arriba de l'exterior, que ja  la tolerem com a normal i ens ha acabat semblant respirable. Amb tanta porqueria amarant-ho tot no m'estranya que acabin apareixent càncers com en Duran amb una metàstasi anomenada  UDC (Unió Democràtica de Catalunya), que ens xucla l'energia vital per sobreviure com a poble i ens va deixant ofegar lentament en la cada cop més letal contaminació de l'exterior.

I si per si això fora poc, aquesta contaminació afavoreix l'aparició d'una mena de paràsits agressius, d'antigens que poc a poc però sense treva ens van colonitzant, ens fagocitan la personalitat pròpia del país, la manera de ser i de fer i van imposant sense cap escrúpol el seu caràcter i tarannà. I estan tant ego-inflats   que s'atreveixen a acusar els leucòcits d'esvalotadors sense control, pel sol fet de fer la seva feina, per desenvolupar la seva tasca d'agents immunitaris.

Els medicaments que ens han receptat mentint-nos, dient-nos que eren la cura definitiva a la malaltia que patim, han resultat ser el que ens esperàvem, el xarop Artur Mas de la marca CDC (Convergència Democràtica de Catalunya) no cura aquesta malaltia.

És evident que la fusió d'aquestes dues marques CDC i UDC dóna  un producte que resulta no ser un medicament efectiu, és simplement un placebo. Aquest placebo anomenat CyU hi ha molts que se l'han pres i es pensen que estem curats, però això només ens fa perdre un temps preciós per lluitar contra la malaltia de forma efectiva, un temps que el càncer utilitza per anar guanyant terreny amb l'ajuda dels agents infecciosos abans anomenats.  
Després de certes experiències vitals me'n adono que només ens queda confiar en nosaltres mateixos i la nostra voluntat de voler curar-nos. La vacuna ja està preparada, doctors de tot el món asseguren que és una solució  totalment viable, a més se sap que funciona per que està més que provada, allà on s'han vacunat els està anant molt bé, i no només s'han curat sinó que ara són molt més forts que abans de fer-ho.


VACUNEM-NOS AMB INDEPENDÈNCIA,
...ENS VA LA VIDA I ÉS URGENT!!!





dimecres, 9 de novembre de 2011

EMOCIONS POTENTS


                                                  


JESÚS DE NATZARET                                           ERNESTO GUEVARA


Tant l'amor com l'odi són dues emocions realment potents, i incontrolables. De fet només en sé d'un que va dominar aquestes emocions, que les va controlar. Va ser un tal " ישוע " Jeixua o Jeixu en arameu, Jesús en català per que ens entenguem (per cert bons cristians heu de saber que l'arameu, la llengua de Jesucrist està en greu perill d'extinció, ...sic!!! ...no anem bé).

Doncs això, Jesús va dominar el seu amor, va controlar el seu odi i va deixar anar allò tant bonic de "estimeu-vos els uns als altres com jo us he estimat" i tot això abans de ser assassinat per uns que havien ocupat el seu poble, envaït el seu país, ...i pel que sembla fins i tot per a ells també hi tenia amor. Devia ser un gran home, molt gran aquest Jeixua, m'hagués agradat conèixe'l.
Evidentment jo no passaré a la història per estimar als que m'oprimeixen, als que oprimeixen al meu poble, a aquells que no permeten que tingui una vida lliure i plena com qualsevol habitant d'un país normal i lliure.

Tant bonic com seria que tots ens poguéssim estimar els uns als altres, i que feliços seriem tots i totes. Però  és clar, dos-mil anys després que en Jesús ens donés el consell, continua sent molt difícil estimar a qui no t'estima, i ja no a qui no t'estima, a mi em resulta impossible estimar a qui m'odia, serà per això entre d'altres coses que no sóc cristià.

Així que continuaré endavant assumint el que hi ha, potser qualsevol dia d'aquests passa un miracle i desapareixen les classes socials , les fronteres, totes. I cada poble del món podrà cuidar la seva cultura, la seva llengua, la seva llibertat en el respecte a tots els altres pobles. Un món nou on cap persona, cap país vulgui imposar-se a d'altres, un món de respecte i solidaritat. Un món on es gaudeix vivint i deixant viure, un món que viu en pau i feliç.

M'oblidava de dir-vos que no hi crec en els miracles i que en resposta a cada acció hi haurà una reacció en igual mesura, i que a l'agressió no respondré amb petons i abraçades. Com tampoc respondré amb violència a cap gest de pau i respecte.

No fa tant va haver un altre profeta que va dir: " és millor morir dempeus que viure agenollat" i en aquest també el van matar, ...ves quins collons!!!

Trec la conclusió que tant si odies com si estimes, tant si et mantens ferm i no et deixes trepitjar, com si vius assimilat i subjugat, davant un agressor carregat d'odi, tens tots els nombres per acabar finiquitat. Per tant i en conseqüència, prefereixo caminar amb el cap ben alt i no permetre que m'agredeixin impunement.

AAAAaaaaaiii!!!  ...quant d'amor tinc per donar i que poques oportunitats se'm brinden. En fi, a continuar vivint, que ja fa uns quants anyets que m'hi vaig posar i tampoc em va tant malament.


ESCENA DE JESUS CRHIST SUPERSTAR 

dijous, 3 de novembre de 2011

ABSTENCIÓ, UNA OPCIÓ DAVANT LES URNES


JO PRACTICARÉ EL MEU DRET A ABSTENIR-ME


Tornaré a practicar l'ABSTENCIÓ per què després de molts anys, he vingut observant que al parlament dels espanyols no hi pintem res. I no pintem res per què a diferència d'ells, nosaltres som catalans. I ara com ara nosaltres som d'ells, però ni hem sigut, ni som, ni serem mai part d'ells, i els espanyols ho saben, ho tenen més clar que molts de nosaltres. D'aqui el seu constant menyspreu .

M'ABSTINDRÉ per què guanyi qui guanyi les eleccions al parlament de l'Estat, tot seguirà igual, doncs el més semblant a un feixista és un espanyol de dretes, i el més semblant a un espanyol de dretes és un espanyol d'esquerres. 
Així que guanyi qui guanyi, a nosaltres els catalans ens continuaran espoliant any rera any, exprimint-nos com si fóssim una llimona ben madura. I no trobo cap diferència en que el lladre porti bandera vermella o la porti blava, el resultat serà sempre el mateix, el nostre empobriment en benefici seu. 


NO VOTARÉ per què guanyi qui guanyi continuaran insultant-nos impunement, continuaran atacant la nostra llengua i la nostra cultura. Mentre la justicia suprema de l'Estat se'n en riu descaradament de la nostra impotència davant dels mecanismes del "sacrosantoEstadoconstitucional".


No exerciré el meu dret a Vot per què guanyi qui guanyi seran hostils al meu país i faran el que han fet sempre, intentar anorrear-nos.

ABSTENCIÓ per què tenir representació al parlament espanyol ve a ser com predicar sol al mig del desert, per què els diputats i ministres espanyols són tant receptius amb nosaltres com una paret de totxo. Per què la seva catalanofòbia indissimulada fa fàstic i no em dóna la gana d'entrar en el seu joc.

Per totes aquestes coses i alguna més que segur em deixo, no aniré a votar a les properes eleccions del 20N, i no serà pas per mandra, ni per marxar a gaudir del cap de setmana. No hi aniré cent per cent conscient del fet de no anar-hi. No votaré per què allà a espaÑa no se m'ha perdut res ( si un cas m'ho han robat), no votaré per que aquesta mentida anomenada espaÑa no és més que una  expansió de Castella i resta demostrat mil vegades que és terreny erm per les llibertats, no votaré al cap i a la fi per què no és el meu país.

així doncs...


 el 20N m'abstindré de VOTAR

PER UN FUTUR LLIURE...
VISCA LA TERRA!!!




divendres, 28 d’octubre de 2011

SÓC COM SÓC

LA MIGDIADA SAGRADA

Sóc petit, i faig la migdiada a sota d'una col. Sí, ja ho sé que això és correr riscos innecessaris, però fruit de unes quantes reflexions he arribat a la conclusió que en aquesta vida o assumeixes els riscos o no vas en lloc. Talment com les pors, si et guanyen ja has perdut. El meu avi deia, que la por era com un sac sense fons carregat a l'esquena, en el que sempre hi podies posar més i més, fent-lo cada cop més pesat, fins al punt de no deixar-te avançar.

Deslliurat tant com puc de les pors i assumint els riscos que cada dia m'ofereix. A cada pas et pot sorprendre alguna cosa que no desitges i no per això deixaré de caminar, oi?
...seguir endavant optimitzant el present, que al cap i a la fi només sobre el present més absolut tinc cert control. I viure, sobretot viure, assaborint cada segon, cada raig de sol que em toca a la cara, cada contacte amb qui estimo, perdre'm en l'eternitat d'una carícia,  i reunir tants pics de felicitat com em sigui possible.


SALTANT MUNTANYES

Sóc gran, molt gran i per distreure'm salto muntanyes, m'alimento d'amistat, d'amor, de companyia. Em perfumo amb l'olor de la terra mullada, i de l'herba acabada de segar.

Em relaxo per camins submergit en les olors de sempre, la del romaní i l'espígol, la de la farigola i el pi. I miro el cel ara blau, ara amb núvols. Encaminat direcció a  l'horitzó veient a uns moments  muntanyes, i a d'altres la difuminada  línia  llunyana del confí del mar.

... I volto i giro i sento el meu país en un temps gran, ara limitat, empobrit, escanyat...

Em sorprèn un llamp i l'acompanya un tro, el terra tremola, tot canvia. Respiro la llibertat propera de tot un poble, el meu, el nostre.


HORITZONS DE LA MEVA VIDA



Sóc petit, sóc gran, sóc lliure i visc per veure, i veuré molt, fins i tot els meus desitjos, els meus somnis realitzats.



dijous, 20 d’octubre de 2011

COM UNA SENSACIÓ


Crec que m'estic asocialitzant. I a més no em preocupa gaire, darrerament em sento bé sol, potser massa bé fins i tot. Faig i desfaig al meu gust, sense pressions, sense presses. Podria dir que flueixo per la meva vida, observant-ho tot, observant tothom i treien les meves conclusions.

En la soledat no hi ha discussions, ni baralles, ni molestes quan cantes o xiules i tens temps per reflexionar, per pensar. Diria que té un punt d'addictiva la soledat, i com amb tot allò addictiu s'ha de tenir cura de no caure en l'espiral fins al punt de no retorn.

He de dir que tot i trobar-me bé sol, espero amb ganes certs moments al mes, on amb companyia grata comparteixo i gaudeixo unes hores que no tenen preu.

Continuant amb el meu pseudo estat d'asocialització, darrerament estic somniant que duc un subfussell d'assalt penjat a l'esquena durant la meva vida quotidiana, és a dir, que amb tota la normalitat del món, vaig armat pels meus somnis. Vés... quines coses de somniar, si algú sap interpretar somnis que em faci cinc cèntims, que jo no acabo de treure l'entrellat.


-Es presenta bel·licós el futur immediat?

-Quan s'acaben les galtes per posar, i cansat de bufetades t'hi tornes. És lícit?

-En cas de conflicte armat, s'acaben les ales on amagar-se sota?

-Arriba un moment en el que tothom ha de prendre posicions, tothom s'ha de definir?



Reflexiono i ni els somnis que es repeteixen posen gaire llum a l'esdevenidor. De totes formes no crec que sigui gaire significatiu, per que també somnio amb una dona molt blanca de pell, pèl-roja, de complexió atlètica, i somriure gran que passa pel meu costat corrents, va vestida amb una samarreta de color taronja intens sense mànigues i uns pantalons verds fosc curtets, ens creuem les mirades i seguim corrents cada un en la seva direcció.

Si aquesta dona no ha aparegut per la meva vida, fàcil és que no dugui mai un subfussel penjat a l'esquena...


... i si algun dia la conec, hauré d'anar a l'armeria. 

El que deia, potser m'estic asocialitzant.   





UNA EINA COM AQUESTA ÉS LA QUE DUC PENJADA DE L'ESQUENA EN ELS MEUS SOMNIS






...I UNA GUAPISSIMA COM AQUESTA, PERÒ AMB UNA MICA MÉS DE ROBA ES CREUA AMB MI CORRENTS, MALAURADAMENT... TAMBÉ EN SOMNIS. 




KAATXIIIIS!!!


.

dijous, 15 de setembre de 2011

CURSA DE LA ROCA NEGRA



(AIXÒ ÉS DEL JUNY PERÒ EL BLOGGER NO M'HA FUNCIONAT FINS ARA)

He format part d'un esdeveniment al qual mai hagués dit que m'hi apuntaria. Una cursa de muntanya al costat de casa, pels llocs on de petitet havia corregut les meves primeres aventures d'infant, acompanyat de tot un escamot d'exploradors de curta edat.
Qui ho havia de dir que després de tants anys em tornarien al cap aquells record de la meva infantesa, i tot per culpa d'una cursa de més de 21Km per muntanya amb 1200m de desnivell positiu i acompanyat, per dir-ho d'alguna manera de 299 participants més.




De fet ha estat un auto desafiament, després de molts anys sense poder correr per problemes als genolls (lligaments exteriors) he aconseguit tornar a fer una cosa que sempre m'ha agradat molt...
                                       CORRER!!!

 ...sempre m'ha encantat correr i al tornar-me a posar m'he trobat amb que els meus bessons no acostumats a correr se'm carreguen moltissim, però soportant una mica el dolor he aconseguit acabar la cursa, cosa sigui dita no tenia gens clar si ho podria fer, i pràcticament sense haver-me entrenat. I m'ha agradat, m'ha agradat l'ambient que es respirava, l'esforç, més companyerisme que competitivitat, pot ser això ho fa anar corrents pels llocs 200 i pico, això fa que a ningú, tret dels primers, li vingui d'un lloc a l'hora de passar la Meta.



I parlant de Metes, jo pensava que igual els bessons no em deixarien acabar la cursa i he fet el recorregut en tres hores, nou minuts i set segons. Molt content, si començo a entrenar-me ara, l'any vinent puc fer molt més bon temps. Ja us ho explicaré.


dimarts, 26 de juliol de 2011

PROBLEMES

AIXÒ TORNA A FUNCIONAR....
PREPAREU-VOS QUE TINC FEINA ACUMULADA




.

divendres, 1 de juliol de 2011

HE SORTIT AL TEATRE


               
          COSES QUE DÈIEM AVUI
                  De Neil LaBute

        Direcció Julio Manrique
 



Com és de difícil viure, i més si ens ho compliquem amb una relació de parella.
A Coses que dèiem avui ens formulem la pregunta simple però de complicada resposta, per què costa tant ser feliç en parella?


                        
                        DESAMORS
...si ho tenim tot..,
amics, casa, no ens falten diners per viure, parella...
Si no ens falta de res per què el desamor acaba infiltrant-se en les parelles més diverses per causar dolor i mal viure?


                        
                        MALENTESOS


Tant fàcil com hauria de ser viure estimant i deixant-nos estimar. Serà condició dels éssers humans el complicar-nos l'existència quan senzillament podriem ser feliços amb el que tenim?

Força reflexions provocades per aquesta obra que se m'ha fet molt curta.

                       
                       INFIDELITATS

És complicat ser feliços o es que mai ens han ensenyat com ser-ho?



aaah!!!
AL TEATRE SEMPRE EN BONA COMPANYIA







dilluns, 9 de maig de 2011

M'HA ARRIBAT UN E-MAIL SOBRE LA MEVA LLENGUA

.
........



Avui m'ha arribat un correu elèctronic que parlava de la meva llengua. No cal que us digui quina és la meva única llengua, ...i tant de bo algun dia en sàpiga cinc llengües més, però només una continuarà sent la meva.

Sense cenyir-me estrictament al correu que he rebut, venia a dir més o menys això...

No es pot estimar la llengua si no la pensem, si no la parlem, per que la llengua no és únicament una eina útil que serveix per comunicar-nos. La llengua i el pensament tenen un lligam molt estret, directe.

Els homes i les dones d'un poble creen la seva llengua i aquesta determina la manera de ser. És a dir que la llengua ens identifica, ens dóna caràcter. Aquesta llengua ens lliga a una terra d'una forma molt simple i tanmateix amb molta força, ens lliga amb amor. Estimem la terra i la fem el nostre país.

................


Bé, el correu era més curt i simple, però l'he volgut explicar, per que s'entengués ben bé. I la conclusió que trec, ara sintetitzant al màxim, és que si no estimes la teva llengua ni el teu país aleshores no ets d'enlloc, per molt que ho emmascaris pretenent ser de tot arreu.


....................


Felicitats als que sabeu d'on sou, sigueu d'on sigueu, i un dol sentit, real pels que sou apàtrides.

.

.

dissabte, 7 de maig de 2011

RECUPERANT LA MEMÒRIA GRÀFICA

RESCATS DEL FOTOLOG


1/18/08

.

......





SENSUAL



...I DE LLUM LA JUSTA,
I EN LA FOSCOR SE SENT
...LA BELLESA FEMENIA.
DOLÇA, DURA, FORMIDABLE.
EM PREGUNTO...
QUE HE DE POSAR A L'ALTRE
PART DE LA BALANÇA
PER TROBAR-LI L'EQUILIBRI
PENSO, I PENSO...


LA SENSUALITAT EM BLOQUEJA...
...NO TINC RESPOSTA.

.

.

RECUPERANT LA MEMÒRIA GRÀFICA

.

RESCATS DEL FOTOLOG
1/17/08



HA ARRIBAT EL RELLEU



AQUÍ SÓN, APUNT D'AGAFAR EL RELLEU A LES ANTIGUES BOTES.

ESPERO VIURE MOMENTS TANT INTENSOS COM BAIG VIURE AMB LES VELLES.

AMB ELLES HE PASSAT POR, NERVIS, STISFACCIONS VARIES, HE DONAT MILS DE PATADES AL GEL, MILS DE PASSES PER SOBRE LA NEU I SEMPRE M'HAN RESPOST PERFECTAMENT, PERÒ TOT TÉ UN FINAL, UNA VIDA ÚTIL I ARA SE'N VAN AL MUSEU DE LA MEMÒRIA I DEIXEN LLOC A AQUEST PARELL DE BOTES NOVES. TENEN EL LLISTÓ MOLT ALT, I MOLT TERRENY PER RECORRER...

ESPERO QUE M'ACOMPANYIN EN TANTES ALTRES EXPERIENCIES ALPINES I M'AJUDIN EN AQUESTA SUPERACIÓ PERSONAL.

.
.

RECUPERANT LA MEMÒRIA GRÀFICA

RESCATS DEL FOTOLOG
1/16/08


.......



AIXÒ ÉS UN GENI


Qui pot fer parlar al ferro?
Qui pot fer que una pedra t'expliqui alguna cosa?
Qui pot fer-te sentir petit davant de la magnitut de la seva obra
i al mateixtemps fer-te sentir privilegiat al poder tocar-la en tota la seva dimensió.


Per mi ho pot fer i ho fa....


EDUARDO CHILLIDA
.
.

dijous, 5 de maig de 2011

VA DE L'ESGLÉSIA CAÒTICA...

.
.









Darrerament i per qüestions que no venen al cas, estic reflexionant sobre l'església, aquella en la que fa molts anys em van batejar introduint-me en la seva fe...


Cosa que amb el pas dels anys, a mesura que he anat posant seny i guanyant capacitat crítica, me n'he anat allunyant.


I ara mateix em pregunto com aquesta església que encobreix la pedràstia i la pedofília des dels seus més alts estaments, que acumula riquesa mentre al món hi ha gent que es mora de gana, que posa com a pal de paller a la família sempre númerosa es clar per que la prohibició d'utilitzar preservatius ja ho té això de fomentar el tenir molts fills, encara que la situació econòmica i social no doni per tenir més d'un, i no poder donar una vida de qualitat al nens nascuts en aquestes condicions.


Com aquesta església continua fen adeptes, que refermem la seva fe i a sobre en un ritual en el que et bufetegen?


... de debò que ho he intentat i no ho puc entendre.


Algú refermat en aquesta fe que prodiga aquesta església, hauria de seguir les seves regles, s'hauria de deixar dirigir com manen els cànons, i no fer tot allò que sigui pecat. El que em porta a pensar que qui accepta formar part d'aquesta mena de secta, hauria d'estar disposat/da renunciar a tot allò "que no està bé".


Si et ratifiques en aquesta forma de religió, als vuitanta-cinc anys, no veig gaires inconvenients per seguir les directrius que marquen els seus sagrats gurus, però si et refermes als vint anys, la vida es deu complicar un tant. O et busques una parella i et cases, i així podràs fer l'amor (sempre és bonic) tant com vulguis, això si filant prim amb les temperatures si no vols que casa teva acabi semblant una escola de la quantitat de criatures que acabaran havent. I si no et cases, ooooh!!! putada, a viure amb zero sexe, i si ets feble i caus en la tentació (això de caure en la tentació sempre és una excusa, un no cau si no vol) no et posis un preservatiu per què a les hores el pecat és doble.


Segueixo preguntant-me com pot haver qui se'n fa fervent seguidor, d'una organització que està en contra d'un mètode simple i barat però molt efectiu contra una malaltia com el SIDA o AIDS, tant m'és com se l'anomeni. Quins valors morals busca ningú en un sistema geràrquic corrupte que masses vegades s'ha posat al costat del feixisme més descarat, tot i els milions de morts que ha causat.


Em fa l'efecte que deixo de donar-li voltes a l'assumpte, jo crec en Déu, en el meu Déu, en els meus Déus, crec en la Mare Terra i en l'Univers, i els valors morals me'ls va donar ma mare i han anat evolucionant amb mi tal com he anat creixent. No necessito ningú que en nom del seu Déu em digui que està bé i que està malament, i menys si pertany a una església que prohibeix i censura l'amor lliure i en canvi hi té capellans als exèrcits (recordem que els exèrcits fan guerres), d'una església hipòcrita, que en nom d'un Déu bo i ple d'amor ha aniquilat cultures senceres per introduir el seu missatge en nom d'un tal Crist que si veiés com és aquesta església segur que s'arrepentiria d'haver deixat aquesta tasca en mans dels homes. Posaria la mà al foc que si Crist pogués veure en que s'ha convertit el seu somni, passaria vergonya, molta vergonya.


Fins aquí he arribat, necessitava buidar, per que no hi ha manera de trobar resposta a la meva pregunta, i d'aquesta forma quedo molt descansat.


Aaaaah!!! gràcies a Déu, un/a si amb el temps no ho veu clar sempre pot apostatar...

........


APA!!! ...ANEU AMB DÉU, QUE TOT I QUE VA FER MIRACLES NO HA ACONSEGUIT QUE L'ESGLÉSIA CAÒTICA SIGUI COM DÉU MANA.





.


.

divendres, 29 d’abril de 2011

I'M BEWITCHED

.
.
.........
.........ROSE McGOWAN



Doncs sí, fa temps que li dono voltes i he arribat a la conclusió que estic sota els efectes d'un encanteri.

Hi ha una dona guapissima que em té embruixat, el poder de les escombres ingràvides és molt gran.

Sabeu, jo tinc les coses molt clares, sé el que vull, sé quina mena de dona vull, sé qui sóc, com sóc i perquè sóc. El meu ordre mental i els meus sentiments totalment sota el meu control, i apa... anar vivint sense presa i feliç.

Però..., tots sabem que els "però" ho compliquen sempre tot, hi ha una dona fantàstica que me'n boira les coses clares, em fa dubtar, segueixo sabent qui, com i perquè, peeeeerò el meu ordre mental es transforma en un caos i els meus sentiments dansen com els indis en un ritual al voltant d'una foguera on les espurnes pugen i s'ajunten amb els estels que donen vida al cel fosc de la nit...

Això ha de ser bruixeria, en algun moment m'hauran colat una poció d'aquelles que et transformen, o han fet un ninotet amb algun objecte meu i uns quants pels del meu cap (segur que són canes) amb el que manipular les meves emocions.

Jo en la meva ignorància sobre el tema he intentat contrarestar els efectes d'un possible beuratge màgic amb certes dosis de whiskey (està ben escrit, es que és whiskey irlandès) però no ha funcionat. També he provat amb infusions varies d'herves combinades.... i res. En quan estic a prop d'ella perdo el món de vista.

La sort és que el sortilegi, l'encanteri o el que sigui només funciona quan estic aprop, així doncs aplicant-me una auto-ordre d'allunyament, visc tranquil, feliç i amb les meves capacitats al cent per cent per continuar buscant la meva dona perfecta.

Que avorrit seria el món, sense escombres llegendàries i les dones que les munten.


PETONARRO PER TOTES I QUE LA SAVIESA US ACOMPANYI!!!



..........


..........ROSE McGOWAN UN ALTRE COP


...i A MI QUE M'HAVIEN DIT QUE LES BRUIXES EREN LLETGES


.
.

dilluns, 25 d’abril de 2011

UN ALTRE SANT JORDI...





23 'd'abril del 2011, no pot fallar ja hem tornat a viure un altre diada de Sant Jordi. Tot i que jo no sóc pas gaire de sants i santes, en aquest Sant Jordi podria dir que el venero. I no per les proeses que pogués haver fet per ser sant, a última hora em penso que era un croat, i dels que van anar a fer la guerra a Terra Santa, no me'n refio ni un pèl.
.

Dit això, en aquest país, va ser un home que va trepitjar una sargantana que havia espantat una donzella, i salvada de l'esglai que el pobre bitxet li havia propinat es va entendre com un acte d'amor...
i ja ho tenim, a l'heroi salvador de la donzella en nom de l'amor. Ja se sap que la informació que corre de boca en boca es distorsiona amb molta facilitat, i a resultes d'això aquella pobre sargantana va anar creixent amb el temps i li van sortir ales i uns ullals enormes i amb la capacitat de llençar foc per la boca i rostir a qualsevol valent temerari que se li acostés.

.Però prescindint de tot això resulta que tenim un Sant de l'amor diferenciat de la resta del món, aquí el pobre Sant Valentí no en té gaire de feina, el seu dia de l'amor no és el nostre. Aquí el dia del enamorats és Sant Jordi, I les roses corren amunt i avall de tots els carrers del país per trobar destinatària, de cops és l'estimada parella, però no acaba aquí la cosa si estimes. Així doncs, no només es regalen roses a l'estimada sinó que també es regala a les mares, a les germanes, a les amigues, a les companyes que valores i si cal també als amics. I per que la rosa no visqui el seu dia de gloria en solitari en aquest país petit i fantàstic en regalem llibres. Sí, sí... encara que sembli mentida ens regalem llibres, segurament molts aniran directament al prestatge del llibres que fan bonic i no seran llegits mai. Però l'important és el fet de regalar cultura, amor i cultura en una abraçada i sempre acompanyat d'un petó. Ningú pot negar que som un país diferentment fantàstic.
.

Un país que està despertant del son dels esclaus per agafar les regnes del seu destí, i esclafar al drac opressor, per que en el fons tots sabem que aquest drac espoliador, lladre i a cops assassí, aquest drac sí que és una veritable sargantana, i dient això no li vull faltar el respecte en aquest petit animalet.
.

.

VISCA SANT JORDI,

VISCA CATALUNYA,

VISCA LA TERRA!!!

............


AQUEST ANY M'HAN REGALAT AQUEST LLIBRE, MOLT ENCERTAT. ENCERTADISSIM, AIXÍ ARA PODRÉ SABER COM ACABA L'OBRA DE TEATRE QUE UNA BAIXADA DE TENSIÓ ALIENA EM VA DEIXAR SENSE FINAL DE L'OBRA.

MOLTES GRÀCIES COMPANYA DE NITS TEATRALS, ESPERÒ QUE T'AGRADI EL QUE T'HE COMPRAT JO.


AAAAH!!!

...QUE M'HO DEIXAVA, FELIÇ SANT JORDI A TOTHOM I QUE L'AMOR SIGUI AMB VOSALTRES

.

.

.

diumenge, 27 de març de 2011

HE SORTIT AL TEATRE


..............GUSEF

....UN CONTE DE TXÈKHOV


....Direcció Jaume Villanueva

..


...Sí, he tornat al teatre i aquest cop he pogut veure l'obra sencera sense que cap incident m'hagi deixat amb ganes de saber com acaba.

Aquest cop hem fet un bany en el drama d'aquells que bassant-se en la observació de tot allò quotidià se'n adonen que l'esperança que tenien només era una il·lusió, i que realment no tenen cap mena de futur, tret de la pròpia mort.

GUSEF UN CONTE DE TXÈKHOV, ens transmet l'angoixa dels últims dies d'uns homes que passen de l'esperança a entendre i acceptar que no hi ha futur per a ells.


Dramàtic, angoixant i trist final moment acompanyat de música en directe de piano, que accentua les emocions que transmeten els personatges.

Jo he tret una conclusió ben simple, no hem de perdre mai les esperances, pot ser mai assolirem els objectius que ens marquem però tenir esperança en la possibilitat de que així sigui, fa el fet de viure molt més agradable.


Per tant m'atreveixo a donar un consell a tothom, homes, dones, criatures i gent gran...

"NO PERDEU MAI LES ESPERANCES EN RES, NI EN L'AMOR, NI EN LA SORT, NI EN ELS ALTRES, NI TANT SOLS EN EL DESTÍ QUE CREIEU QUE US PERTOCA"

.....

AAAHH!!!

...AL TEATRE SEMPRE EN BONA COMPANYIA

.

MÉS INFORMACIO AQUÍ - ESPAI ESCÈNIC BROSSA-

.

.

.

dimecres, 23 de març de 2011

D'ALLÒ QUE ES DESPREN DEL COS I ...

.
.
L'acompanyo a la porta i miro com marxa cap al seu cotxe. M'espero i quan passa pel davant ens llencem un petonet.
.
Tanco la porta, faig una respirada ben profunda i somric, ...fantàstic!!! exclamo mentalment. És el moment d'una bona dutxa, ben pensat en lloc de dutxar-me, em banyaré. Preparo la banyera, em despullo i començo a gaudir d'un genial i relaxant bany.
.
Els ulls tancats, música de fons... aquest cop he escollit METALLICA & SAN FRANCISCO SINFONY ORCHESTRA, unes barretes d'incens ...i vaig repassant mentalment l'intens moment viscut, que bonic que és viure.
.
Vaig sortint lentament de la letargia, torno a ser al pressent, net polit i relaxat. Trec el tap de la banyera, i al temps que em vaig eixugant miro com l'aigua comença a fer l'inevitable remoli i és engolida cap a un submón que l'espera, i quan la darrera gota a marxat pel desaigua he arribat a una simple i clara conclusió...

.
...quan d'amor se'n va de cops pel desaigua de la banyera

.
...........
.

.

dijous, 3 de març de 2011

TOT ÉS MÉS FÀCIL


Si un sap el que vol, tot és més fàcil. Entre d'altres coses perquè sabent que vols no perds el temps en tot allò que no t'interessa.
Sabent que és el que un vol, es pot anar més per feina, més directe, encara que si vols fer una mica de volta ningú et priva de fer-ho.
.
Materialment, pràcticament ja estic servit. Només em falten alguns matisos, acabar uns quants detalls i tindré els objectius materials coberts.
.

........
...........UN LLOC ON VIURE
.
Políticament sóc independentista, i coherentment vull la independència, res de mitges tintes ni embaucaments de politicastres subjugats a l'amo anexionador. I mal que pesi a qui no vulgui entendre'm defensaré la meva cultura, la meva llengua i el meu país fins que ja no calgui perque serem lliures i aquesta tasca recaurà principalment sobre el nostre Estat, el propi, no l'imposat pel "justo derecho de conquista", paraules que va dir en el seu dia el "veï" que porta 297 ocupant-nos la casa.
.
....
.....LA LLIBERTAT DEL MEU POBLE
.
D'entre coneguts, companys i amics, tinc molt clar qui són els meus amics, qui són les meves amigues i me'ls estimo i les estimo. Fins i tot tinc amics i amigues en la distància, igual que coneguts a tocar que practicament ni ens coneixem.
.
...
.....UN DELS MEUS AMICS
.
D'amor, el que s'entén per parella, ara mateix no en tinc cap, però l'experiència m'ha ensenyat qui vull com a parella. De tots els amors que he sentit, em quedo amb un molt especial, i ara sabent com la vull en tots els aspectes, només cal buscar... segur que hi ha com la que cerco, i sense presa, també aquesta meta l'assoliré tard o d'hora.
.
...
....SENSUAL, FEMENINA, BONA PERSONA, FANTÀSTICA...
.
Tot és més fàcil sabent que vols, i un cop saps que vols, no et quedis esperant que t'arribi.
Surt i lluita, surt i cerca, surt i troba. Assoleix els objectius per que està en les teves mans el fer-ho.
.
.
.
LA PINTURA ÉS MEVA, ACRÍLIC SOBRE PAPER
.
.

diumenge, 20 de febrer de 2011

NATACIÓ RELAXADA

.
Ara d'esquena, ara braça, ara crol... anar respirant i gaudint del medi.
.
A l'AIGUA???
.....noooooo, estic parlant de nedar pels sentiments, sense cap pressió, sense cap presa. Estimant i deixant-me estimar, en un oceà immens. On no hi ha sal que et molesti als ulls, senzillament gaudint del moment, dels moments. Dels del present i dels records del passat dels que tant he aprés.
.
Com deia Osho:
.
"NO HI HA CAP NECESSITAT DE SABER CAP A ON ESTÀS ANANT. NO HI HA CAP NECESSITAT DE SABER PER QUÈ ESTÀS ANANT. TOT EL QUE HAS DE SABER ÉS SI VAS GAUDINT, PER QUE QUAN ES VA GAUDINT NO ES POT ESTAR EQUIVOCAT"
.
I en això estem, en anar gaudint, de tot, de tothom, invertint temps en allò que val la pena, i estimant a qui m'estima.
Enyoro una mica estar enamorat, qui ho havia de dir. Tant de temps negat a enamorar-me i ara ho trobo a faltar.
Eeeep!!! No penseu que això em deprimeix, m'ho prenc com la forma única de poder valorar-lo com cal quan ho torni a trobar.
.
Plego d'escriure, no estic molt inspirat, un petonarro enorme i una abraçadota per tots/es aquells/es que creguin que se la mereixen, i molt en especial a totes les dones que m'han enamorat en aquesta vida. Que tampoc són tantes, no deu ser fàcil enamorar-me (estic somrient, això és bo).
.
.
......
.
.

dilluns, 14 de febrer de 2011

HE SORTIT AL TEATRE

.
...I s'han fos els ploms a mitja obra aproximadament.
.

........
.....................
FOTOGRAFIES DE ROS RIBAS
.
.
.
Doncs SÍ, he sortit al teatre i no us parlaré de l'obra per que només he vist la meitat, no l'he pogut veure acabar.
No hi ha cap enigma senzillament avui he sortit al teatre i he acabat a l'Hospital Clínic .
.
L'obra prometia, L'ARQUITECTE de David Greig amb direcció de J. Manrique. Espero poder veure-la sencera un altre dia i ja us explicaré que m'ha semblat.
.
Queda ben clar que les nits saps com comencen però mai saps com acaben, ara que penso això també és aplicable als dies. Bé, el que és ben cert és que no saps mai que passarà d'aquí mitja hora.
.
.......

............
L'HOSPITAL CLÍNIC DE BARCELONA
.
AAAH!!!! .....I AL TEATRE SEMPRE EN BONA COMPANYIA, MAI SABRÀS FINS A QUIN PUNT LA POTS ARRIBAR A NECESSITAR.
.
.
.
ABRAÇADOTA DE LES GROSSES COMPANYA DE NITS TEATRALS I ALTRES MOMENTS

diumenge, 30 de gener de 2011

QUAN ES TANQUEN ELS ULLS

.

Just en aquell moment que amb els ulls tancats t'acomiades de l'activitat del dia per entrar a voltar pel regne de Morfeu. Just en aquell instant és quan de tant en tant s'encén una llumeta en el meu interior, allà tant en dins que si no hi caus ràpid es torna a apagar sense estar segur d'haver-la vist.
Fa dos nits, en aquell moment que es troba entre la vigília i el son es va encendre la llumeta en forma d'interrogant.
.
.
.............És egoisme l'estimar a algú?
.............o és que tot sovint ens confonem
.............entre l'estimar i el voler?

.............Volem les possessions i
.............estimem en la llibertat de fer-ho
.............i sempre en l'esperança que l'amor
.............ens sigui retornat amb la màxima llibertat.
.
.
.....i s'apaga de nou la llumeta, com sempre vaig prendre nota, l'endemà era un nou dia. I segueixo treballant-me per ser feliç com més sovint millor.

.........
.
.
.
EL DIBUIX ÉS UN APUNT MEU, "CURIOSITAT"
.
.

dimecres, 19 de gener de 2011

RECUPERANT LA MEMÒRIA GRÀFICA

.
.

RESCATS DEL FOTOLOG
15/01/08
.
.......

.

EL RECORD

.
ARA JA NO ÉS NI EL RECORD DEL QUE VA SER.
EN UN DIA FOU ROSA FRAGANT I DE COLORS VIUS
I INTENSOS. ARA PINTADA EN EL SEU ÚLTIM TRAM D'EXISTÈNCIA, NATURA MORTA, I CONTINUA SENT BELLA...
.
ON DEUEN SER LES SEVES RESTES?
DE FET NO IMPORTA PERQUE ÉS
...MORTA IMMORTALITZADA
.
.
AQUAREL·LA MEVA
.

RECUPERANT MEMÒRIA GRÀFICA

.
RESCATS DEL FOTOLOG
13/01/08

...............
.
LA VIDA, COM UN MEDI OSTIL...
.
.
A l'aigua t'has de posar a poc apoc..., gaudint de l'aclimatació. Aclimatació que et permet gaudir molt més del medi ostil.
Com sempre a la vida. Les coses, totes, en la seva justa mesura. Amb la seva velocitat concreta, tot demana el seu temps...
i quan dic tot,
...vull dir TOT!!!
.
.

dimarts, 18 de gener de 2011

RECUPERANT LA MEMÒRIA GRÀFICA

RESCATS DEL FOTOLOG
12/01/08
.


.
.

DEIXEU-VOS ESTIMAR
.
.
NO SÓC L'ÚNIC QUE HA DESCOBERT L'ANGEL EN EL VOSTRE SON, NI TAMPOC L'ÚNIC QUE ES RECREA PINTANT-LO. EM SENTO UNA MICA LLADRE D'ÀNIMES... PERÒ LA BELLESA ÉS LA BELLESA, I ÉS TONTERIA RESISTIR-SE. SI NO FÓSSIU TANT GUAPES NO HI HAURIA PROBLEMA. CONTINUEU AIXÍ ETERNAMENT...
.
.
PETONS PER TOTES...!!!
.

.
PINTURA DE TAMARA DE LEMPICKA, DORMENT, 1935 .