SÓC COM SÓC

LA MIGDIADA SAGRADA

Sóc petit, i faig la migdiada a sota d'una col. Sí, ja ho sé que això és correr riscos innecessaris, però fruit de unes quantes reflexions he arribat a la conclusió que en aquesta vida o assumeixes els riscos o no vas en lloc. Talment com les pors, si et guanyen ja has perdut. El meu avi deia, que la por era com un sac sense fons carregat a l'esquena, en el que sempre hi podies posar més i més, fent-lo cada cop més pesat, fins al punt de no deixar-te avançar.

Deslliurat tant com puc de les pors i assumint els riscos que cada dia m'ofereix. A cada pas et pot sorprendre alguna cosa que no desitges i no per això deixaré de caminar, oi?

...seguir endavant optimitzant el present, que al cap i a la fi només sobre el present més absolut tinc cert control. I viure, sobretot viure, assaborint cada segon, cada raig de sol que em toca a la cara, cada contacte amb qui estimo, perdre'm en l'eternitat d'una carícia,  i reunir tants pics de felicitat com em sigui possible.

SALTANT MUNTANYES

Sóc gran, molt gran i per distreure'm salto muntanyes, m'alimento d'amistat, d'amor, de companyia. Em perfumo amb l'olor de la terra mullada, i de l'herba acabada de segar.

Em relaxo per camins submergit en les olors de sempre, la del romaní i l'espígol, la de la farigola i el pi. I miro el cel ara blau, ara amb núvols. Encaminat direcció a  l'horitzó veient a uns moments  muntanyes, i a d'altres la difuminada  línia  llunyana del confí del mar.

... I volto i giro i sento el meu país en un temps gran, ara limitat, empobrit, escanyat...

Em sorprèn un llamp i l'acompanya un tro, el terra tremola, tot canvia. Respiro la llibertat propera de tot un poble, el meu, el nostre.

HORITZONS DE LA MEVA VIDA

Sóc petit, sóc gran, sóc lliure i visc per veure, i veuré molt, fins i tot els meus desitjos, els meus somnis realitzats.