DECLARACIÓ D'INDEPENDÈNCIA

DECLARACIÓ D'INDEPENDÈNCIA APROVADA EL 14 DE DESEMBRE DE 1961 PER L'ASSEMBLEA GENERAL DE LES NACIONS UNIDES:



TOTS ELS POBLES TENEN DRET D'AUTODETERMINACIÓ.
EN VIRTUT D'AQUEST DRET, ELLS DETERMINEN LLIUREMENT LLUR SITUACIÓ POLÍTICA I LLIUREMENT PROSSEGUEIXEN LLUR DESENVOLUPAMENT ECONÒMIC,
SOCIAL I CULTURAL.
UNA INSUFICIENT PREPARACIÓ POLÍTICA, ECONÒMICA, SOCIAL O D'EDUCACIÓ NO POT SERVIR MAI DE PRETEXT PER AJORNAR LA INDEPENDÈNCIA.

EP, COMPANYS !!!

HOLA, HOLA A TOTHOM, AMICS, AMIGUES, CONEGUTS I CONEGUDES, AMANTS ESTIMADES,
DESCONEGUTS I VIATGERS DE BLOCS...
ANIMEU-VOS I FEU COMENTARIS, ÉS SENZILL I M'APORTA MOLT.
I EN DEIXA PETJADA DE QUI ES PERD PER AQUEST BOSC.

dimarts, 28 de setembre de 2010

PLANTEJANT-ME...

.

DES DE LES MEVES MUNTANYES...
.
De cops he tingut la sensació que l'amor em fa feble, que és com un virus que em torna vulnerable.
.
De cops he sentit que l'amor em fa fort, que em fa renéixer i creuar una porta que dóna a l'esperança.
.
I de vegades no he sentit res, tot i remenar, i sumergir-me en un còctel de sentiments m'he trobat desorientat, confús.
.
Ja deu ser això el joc de viure. Anar saltant d'estat d'ànim en estat d'ànim....
.
PUM!!!!! ...avui puges, tot va bé, i gaudeixes i et carregues. Però tot no dura sempre, aquesta és la gràcia i la pena, però hem de renunciar a sentir?
.
Que ningú estigui disposat a deixar de sentir, doncs no seriem res sense sentiments.
.
I se'm continuen generant preguntes, ...pensem el que sentim o sentim el que pensem?
i cada cop més preguntes ... i les emocions???? ....són el resultat del que sentim al pensar?,
o pensem en sentir aquestes emocions? ...serà l'empatia la porta a totes les emocions?
.
Uummmm!!! se m'estan acumulant masses incògnites en una sola nit, però l'auto dilema està servit i em preparo per la reflexió...
.
Espero treure'n alguna conclusió, per que les emocions et fan reviure sensacions i una sensació de felicitat seria fantàstic poder-la gaudir el màxim de temps possible. O dit d'una altre manera:
.
QUE EL PRESSENT US SIGUI SEMPRE FELIÇ!!!
.
.......
.............A LA MEVA MAR MEDITERRANIA
.
.
.

FOTOGRAFIES MEVES, VIBAC AL CIM DEL MONT PERDUT I EL MARE NOSTRUM DES DEL PAS DE LA MALA DONA

dissabte, 25 de setembre de 2010

A LES MARES

.
.
......
.
Amor incondicional,
no hi ha distàncies.
Una mare és una mare
per instint, per natura
és l'exemple
és l'esforç
és la calor en la memòria.
.
Qui t'ha guiat en els somnis
qui t'ha protegit dels malsons
la que no ha dormit vetllant-te
la que et porta dins del cor.
.
Per que donaria la vida
i ni s'ho pensaria tant sols,
per que el lligam és tant gran,
el nexe creat és tant fort
que no hi ha temps,
ni prou espai per dirimir-lo,
ni cap força pot trencar-lo.
.
Per que una mare
és una mare.
Per la mare que és amor,
per que no hi ha condició
i no hi ha res que la iguali
tret d'un bon pare.
.
Tot i així només
la mare és...
MARE
.
-
.
Avui m'ha vingut això, fruit d'una conversa que vaig tenir ahir nit. Una gran mare em va recordar el que mai he oblidat... una mare és una mare i no hi ha volta de full.
.
Un petonarro enorme per totes les mares
.
.

dijous, 23 de setembre de 2010

TEMPS DE TITELLES

.
...
.
.
Temps convulsos els que vivim. Però de fet el que m'importa és com s'estan vivint al meu país.
.
Les coses estan canviant, és evidentissim i ningú no ho pot negar, sobre tot políticament parlant.
La malmirada independència s'està fent un forat seriós entre el politicam ja existent, tant que molts ja s'han apressat a modificar el seu discurs. Ara la dicotomia esquerra/dreta ha quedat desdibuixada i s'ha imposat de forma natural i legítima el posicionament o bé a la banda independentista, sobiranista o a la banda dependentista, unionista. En un país annexionat per un altre, no cal dir que és el nostre cas, és ben normal que al final hàgim arribat a aquest punt.
.
Està ben clar que qui fa i desfà països, que qui mou fronteres ara mateix són els diners. El poder del diner, sic!!! El banc mundial és el que té en propietat el paper i llapis per dibuixar al seu gust la distribució del planeta.
.
A les hores per què hauríem de continuar lluitant per la nostra llibertat com a poble? Doncs per que aquest banc mundial està construït a sobre de la sorra, els seus fonaments són una mentida, que només pot sobre viure si les titelles que dominen no tallen els fils.
.
.......................
.
I en aquest punt entrem nosaltres, comencem a tallar fils des de la base. Hem de tallar els fils dels titelles infiltrats en els moviments populars independentistes i no parar aquí, hem de seguir desmmascarant dirigents de partits que presumint de lliures, en lloc de fils els mouen cordes, donant la cara per la feina bruta, o hauria de dir, gastant la barra que tenen mentint a tot un país per satisfer als seus amos.
.
I aquest "superiors" adinerats escarxofats en les seves poltrones o seria més adequat dir escarxofats en els seus BANCS (dels que no tenen potes vull dir) i que formen lobbys amb molt poder que no són més que eines del Banc Mundial o el Senyor de les Titelles.
.
Així doncs comencem a tallar fils començant pel nostre país, quasi segur que al Senyor de les Titelles no li treurem el seu joc de les mans. Però el sol fet de neutralitzar l'annexió que patim des de fa 296 anys, ens aportarà una molt millor qualitat de vida, també el descans de no haver d'anar pel món explicant lo inexplicable (portem documentació espanyola però que no som espanyols, això és molt cansat), i serem legitimament lliures i reconeguts, i viurem amb tota la dignitat dels homes i dones lliures.
.
COMENCEM A TALLAR FILS ,TOTS. ELS DELS TITELLES I ELS QUE ENS VAN COSIR PER FORÇA A UN ESTAT QUE NO ÉS EL NOSTRE.
.
DESCOSIM-NOS, DESANNEXIONEM-NOS...
.
INDEPENDITZEM-NOS!!!!
.
.
.

dimecres, 8 de setembre de 2010

MASA PORTES OBERTES, CORRENT D'AIRE

.
.

......
............D'UN TEMPS...
.
...................................................
.....................................................D'UNES MIRADES
.
L'altre dia vaig fer un exercici que feia anys que tenia al cap i no gosava. Vaig fer neteja, sí, vaig ventilar la meva habitació.
.
A més de treure la pols, escombrar, fregar, reestructurar prestatgeries, i reordenar llibres vaig fer una neteja del passat.
.
...................
.................EL RECORD D'UNA FLOR*
.
.
Havent arribat a la conclusió que depend quins record no cal tenir-los, ni en forma de fotos, ni escrits, ni tampoc cal conservar petits objectes que rememorin certes coses que han perdut el valor emotiu que en el seu dia van tenir.
.
Després d'anar mirant-los, com dient-lis un últim adéu, els vaig anar posant en una bossa grossa de plàstic, entre la neteja física i l'emotiva per dir-ho d'alguna manera m'hi vaig passar tot el dia.
.
Un dia que descriuria com agradable. Va ser un recordar continuu, persones, llocs, coses, vivències que mai no llençaré per que restaran en un raconet de la meva memòria amb la importància minoritzada pel inexorable pas del temps. Però el moment important, el que realment va representar un deslligament del passat, i dic deslligament que no oblit, va ser quan a l'endemà vaig fer un petit foc i a poc a poc vaig anar cremant-ho tot, fotos, cartes, i records. I em sentia bé, com si m'alleugeris aquesta desaparició física de certes proves que corroboraven els records ara només existents en el meu cap.
.
Sí, havia tancat una porta, o dues, o tres, ves a saber quantes. El que està ben clar és que per obrir-ne de noves havia de tancar unes quantes. Tenint masses portes obertes et fa correr el risc de refredar-te per massa corrent d'aire.
.
...I ara em venen al cap les cendres, fràgils i efímeres que s'anaven dissipant en el no res...,
...................................... ser i no ser.
.
.......
.............I AL FINAL EL FOC TOT HO PURIFICA
.
.
* AQUAREL·LA MEVA
.
.

dimecres, 1 de setembre de 2010

COM UNA SENSACIÓ

......
.
.
.
He estat nedant per les onades del temps,
i la sal d'aquest mar no m'ha deixat veure-hi clar.
En tu he pensat poc i encara ha sigut massa.
.
I ara descanso, relaxat, conscient.
Nedar a contra corrent cansa, però et fa fort
i curteix.
Estirat a sobre de la sorra del pressent respiro fons
i optimista...
quant se'n aprèn observant la pròpia vida.
.
I ara un cop sec, fora de l'aigua, sentint la vida a cada
segon que el sol m'escalfa.
Els ulls oberts mirant a l'horitzó... uummmm!!!
Quina gran sensació veure-hi clar, quina gran
sensació d'un nou contacte, com una suau brisa,
com fresca marinada.
.
I el soroll constant de la mar picada repetint-se
com un mantra que serenament em diu ...
així és la vida Carles, pren-te-la
..........així és la vida Carles, pren-te-la
....................així és la vida Carles, pren-te-la
.
.................................................C.Sartó
.
.
.
Aqüarel·la meva de petites dimensions 2002
.
.