DECLARACIÓ D'INDEPENDÈNCIA

DECLARACIÓ D'INDEPENDÈNCIA APROVADA EL 14 DE DESEMBRE DE 1961 PER L'ASSEMBLEA GENERAL DE LES NACIONS UNIDES:



TOTS ELS POBLES TENEN DRET D'AUTODETERMINACIÓ.
EN VIRTUT D'AQUEST DRET, ELLS DETERMINEN LLIUREMENT LLUR SITUACIÓ POLÍTICA I LLIUREMENT PROSSEGUEIXEN LLUR DESENVOLUPAMENT ECONÒMIC,
SOCIAL I CULTURAL.
UNA INSUFICIENT PREPARACIÓ POLÍTICA, ECONÒMICA, SOCIAL O D'EDUCACIÓ NO POT SERVIR MAI DE PRETEXT PER AJORNAR LA INDEPENDÈNCIA.

EP, COMPANYS !!!

HOLA, HOLA A TOTHOM, AMICS, AMIGUES, CONEGUTS I CONEGUDES, AMANTS ESTIMADES,
DESCONEGUTS I VIATGERS DE BLOCS...
ANIMEU-VOS I FEU COMENTARIS, ÉS SENZILL I M'APORTA MOLT.
I EN DEIXA PETJADA DE QUI ES PERD PER AQUEST BOSC.

dimecres, 8 de setembre del 2010

MASA PORTES OBERTES, CORRENT D'AIRE

.
.

......
............D'UN TEMPS...
.
...................................................
.....................................................D'UNES MIRADES
.
L'altre dia vaig fer un exercici que feia anys que tenia al cap i no gosava. Vaig fer neteja, sí, vaig ventilar la meva habitació.
.
A més de treure la pols, escombrar, fregar, reestructurar prestatgeries, i reordenar llibres vaig fer una neteja del passat.
.
...................
.................EL RECORD D'UNA FLOR*
.
.
Havent arribat a la conclusió que depend quins record no cal tenir-los, ni en forma de fotos, ni escrits, ni tampoc cal conservar petits objectes que rememorin certes coses que han perdut el valor emotiu que en el seu dia van tenir.
.
Després d'anar mirant-los, com dient-lis un últim adéu, els vaig anar posant en una bossa grossa de plàstic, entre la neteja física i l'emotiva per dir-ho d'alguna manera m'hi vaig passar tot el dia.
.
Un dia que descriuria com agradable. Va ser un recordar continuu, persones, llocs, coses, vivències que mai no llençaré per que restaran en un raconet de la meva memòria amb la importància minoritzada pel inexorable pas del temps. Però el moment important, el que realment va representar un deslligament del passat, i dic deslligament que no oblit, va ser quan a l'endemà vaig fer un petit foc i a poc a poc vaig anar cremant-ho tot, fotos, cartes, i records. I em sentia bé, com si m'alleugeris aquesta desaparició física de certes proves que corroboraven els records ara només existents en el meu cap.
.
Sí, havia tancat una porta, o dues, o tres, ves a saber quantes. El que està ben clar és que per obrir-ne de noves havia de tancar unes quantes. Tenint masses portes obertes et fa correr el risc de refredar-te per massa corrent d'aire.
.
...I ara em venen al cap les cendres, fràgils i efímeres que s'anaven dissipant en el no res...,
...................................... ser i no ser.
.
.......
.............I AL FINAL EL FOC TOT HO PURIFICA
.
.
* AQUAREL·LA MEVA
.
.

1 comentari:

Nur de Catalonia ha dit...

M'agrada sentir com ets capàç de desfer-te de tàntes coses, doncs no deixen de ser coses, aquestes que d'alguna manera han convertit un moment de la teva vida en record, que finalment, has sabut guardar dins la teva ànima. Com tú dius.....el foc tot o purifica.....

Realment bonic