DECLARACIÓ D'INDEPENDÈNCIA

DECLARACIÓ D'INDEPENDÈNCIA APROVADA EL 14 DE DESEMBRE DE 1961 PER L'ASSEMBLEA GENERAL DE LES NACIONS UNIDES:



TOTS ELS POBLES TENEN DRET D'AUTODETERMINACIÓ.
EN VIRTUT D'AQUEST DRET, ELLS DETERMINEN LLIUREMENT LLUR SITUACIÓ POLÍTICA I LLIUREMENT PROSSEGUEIXEN LLUR DESENVOLUPAMENT ECONÒMIC,
SOCIAL I CULTURAL.
UNA INSUFICIENT PREPARACIÓ POLÍTICA, ECONÒMICA, SOCIAL O D'EDUCACIÓ NO POT SERVIR MAI DE PRETEXT PER AJORNAR LA INDEPENDÈNCIA.

EP, COMPANYS !!!

HOLA, HOLA A TOTHOM, AMICS, AMIGUES, CONEGUTS I CONEGUDES, AMANTS ESTIMADES,
DESCONEGUTS I VIATGERS DE BLOCS...
ANIMEU-VOS I FEU COMENTARIS, ÉS SENZILL I M'APORTA MOLT.
I EN DEIXA PETJADA DE QUI ES PERD PER AQUEST BOSC.

dimarts, 28 de desembre de 2010

MOMENTS PER TOT (limitar-se a viure t'empobreix)

.
.
.......
........AIXÍ ES VEU EL SILENCI
.
.
No sempre cal ser un membre actiu, tampoc cal ser una persona passiva. El que si que cal és aturar-se sovint a observar.
.
Cal observar-ho tot, tot el que t'envolta, tothom que t'influeix, en cal aprendre de l'observació.
.
Per què tot és com ha de ser, i tant mateix sovint ho posem en dubte.
.
Tots som fantàsticament diferents, i de cops tant diferents que ens fa prendre consciència d'enemics. Enemics dels que també aprenc. Observo als amics/gues, gent que m'estimo, ens mouen a tots motivacions i valors molt diferents i l'observar-los m'enrriqueix i m'ensenya. Miro encuriosit als ningú en particular, a tots/es aquells/es que no representen res per a mi, i també aprens coses només de veure'ls. I dels animals simples que amb el seu amor incondicional ens fan la vida més bonica, també podem aprendre.
.
Descobreixo que hi ha moments on per les coses de la vida el teu enemic pot acabar sent estimat, amics odiats i animals fidels transformats en bèsties ferotges sorgides de la seva part primitiva. Per sort o per desgràcia això només passa alguns cops.
.
Tot observant veig que som vulnerables als canvis sobtats. Però que gaudim d'una de les forces més potents que podem tenir per sobre viure. Capacitat d'adaptació. Amb ella ens adaptem al fred, a societats formades, i com no... també podem adaptar-nos a qualsevol canvi en la concepció del que sigui. Com també podem provocar el canvi i adaptar el que sigui a les nostres necessitats.
.
Observo i veig que tot és possible, a nivell individual i a nivell col·lectiu.


.......
.......OBSERVAR, PRIMER PAS PER APRENDRE
.

Deu ser que s'acaba l'any, i que els nadals m'estoven l'ànima, i trobo a faltar ara ja massa gent asseguda a taula depend quins dies. Per això he decidit ralentitzar una mica i observar un poc més. No he abandonat ningú, ni deixat de fer cap tasca...
.
Però em senta molt bé prendre certa distància per retrobar certs ànims, i carregar la caixa de les ganes. Per netejar els vidres de les ulleres mentals i veure així les coses amb més intensitat, per veure-les amb la llum que m'agrada.
.
... i aquí estic omplint d'estris, ferros, cordes i tot el necessari la maleta de l'alpinista. I començo a caminar direcció a l'aigua quieta. Picarem com miners en les mines blanques d'energia positiva. I a cada cop li trobem gust de vida. I tornarem per compartir sensacions. Per fer el que calgui, guerra si toca guerra, pau si toca pau i amor... toqui el que toqui.
.
PETÓ TRES COPS ENORME I ABRAÇADOTA PER A TOTHOM!!!
.
QUE TINGUEU TOTS/ES UNA MOLT BONA ENTRADA AL 2011!!!
................

............LIMITAR-SE A VIURE T'EMPOBREIX
.
.
.

ELS DIBUIXOS SÓN APUNTS MEUS, POT SER ALGUN DIA ACONSEGUEIXO DONAR-LIS LA VIDA QUE ES MEREIXEN

dimarts, 7 de desembre de 2010

ESPURNA


.
Ha saltat una espurna en el meu cervell tot just em posava a dormir. Es impressionant com una llum tant clara pot passar tant de pressa. Com un estel fugaç a dins del cap.
.
"Quan algú passa a ser un dels records més agradables de la teva vida, és trist i bonic a l'hora..."
.
Aquest és el pensament que com un flaix se'm va passar pel cap ahir nit. Per no oblidar-lo vaig encendre el llum i ho vaig escriure en un paper, d'aquells que sempre tinc a mà per si de cas. Vaig tancar el llum, em vaig recol·locar dins del llit i se'm va dibuixar un gran somriure a la cara.
.
I no sé ben bé per que, però madurant-ho ara...
Crec que ho he entès, he comprés el somriure. Era fruit del convenciment d'haver superat alguna cosa, d'haver superat alguna persona de la meva vida a jutjar per la frase flaix. Una espurna de llum per certificar que he reconquerit una llibertat que havia perdut, o a la que havia renunciat.
.
...Amb un somriure un s'adorm més ràpid, i es dorm millor.
.
Ara mentre escric, torno a somriure, sembla inevitable. Apa!!! de turment mental a un tros de vida més que va a parar al calaix de records molt agradables. I ja no es perd, resta arxivat, com a mínim mentre hagi llum a la meva biblioteca (pel cap baix uns cent cinc anys més).
.
...........................
.
.

hahahahahahahahahaha....!!!!!
.
.
.

dijous, 2 de desembre de 2010

POLARITZANT


Avui rius
i demà plores,
de qui coneixes
t'anyores.
.
Ara llum
després foscor,
collons de sentiment,
a voltes amor.
.
Tot l'aire
d'un camp obert,
l'olor a ranci
al soterrani.
.
I de cops
tot ve de cara
i a dies
de cul se't posa .
.
Som així
variables constants
estimats
éssers humans.
.
I de tant humans
que som
ara hem oblidat
a l'ésser.
.
Tant de temps
cercant per fora
i el que busquem
resta endins.
.
Fora presses,
fora rols.
Prou de camins marcats,
de retalls de llibertats.
.
I de caure
força per aixecar-se.
Mata dins teu al babau,
i pren consciència.
.
Fins ara reclús vexat,
retrobat la dignitat
i la raó com espasa
el silenci s'acabat.
.
Pren coratge
i surt de casa...

.....

.
.
ELS DIBUIXOS SÓN APUNTS MEUS

dimecres, 1 de desembre de 2010

PELS TEUS ACTES SE'T CONEIXERÀ

...
A jutjar pels resultats del 28N. Mig poble de Catalunya ha escollit continuar patint espoli diari, ha escollit continuar aguantant vexacions i insults de tota mena. Ha escollit continuar amb el cap cot, ha escollit la covardia. I amb actitud covard, ni guanyes res, ni allargues el temps de vida.
.
De totes formes hem de recordar que ha quedat pendent de definir-se el cinquanta-tres per cent de la població. El cinquanta-tres per cent de la població és molta gent per pensar que tots tenen la mateixa tendència.
.
Ara estic reflexionant sobre el país... i de moment quan generalitzo, que mai és bo fer-ho, arribo a conclusions com aquestes:
.
PELS TEUS ACTES SE'T CONEIXERÀ... doncs per aquest fet, per escollir un esclau per governar, un subjugat per dirigir el país, un conformista per perpetuar la nostra situació com a poble, per haver escollit un venedor de fum, un mentider. Per això se'ns reconeixerà com a un poble de majoria covarda, vençuda, mesquina...
.
Però, sort que en aquest cas també hi ha un "PERÒ..." si durant 296 anys hem resistit vol dir que mai han aconseguit matar tots els valents, sembla que sempre se'ls ha escapat algú que ha tornat a escampar la llavor de la LLIBERTAT, i la sort o dissort l'ha fet arrelar en uns quants. I aquests/es la multipliquem a base d'esforços i superar decepcions.
.
Va molt bé que de tant en tant et recordin que no estàs sol, que ens recordem entre nosaltres que no estem sols. Que davant els vençuts estem els que hem recollit la falç del terra i aixecant-la, enlairant-la tornem a cridar "VISCA CATALUNYA LLIURE!!!" i continuarem lluitant, perquè si una cosa no ens pot negar ningú és la nostra perseverança.
.
ENDAVANT COMPANYS/ES, AMICS/GUES, NO PODEM PERMETRE'NS EL DEFALLIR, PERQUÈ QUI ES SOMNIA LLIURE, SERÀ LLIURE!!!
.

.
CONTINUU REFLEXIONANT...
.
.
.

dimarts, 30 de novembre de 2010

LLAÇOS ESTRANYS

.
..........
.
Fa un temps vaig entrar a formar part d'una xarxa social. M'hi vaig posar d'una forma un tant escèptica, evidentment vaig començar afegint a la meva llista d'amistats a tos els amics de la vida real que també s'havien afegit a aquest grup social del ciber-espai.
.
Fins aquí tot normal, no era res més del que m'esperava, un lloc on compartir fotos i comentaris amb els amics/gues que possiblement veuria divendres a la nit.

I un bon dia algú que no coneixes et demana amistat, i després de tafanejar el seu perfil, i veure que coincideixes en gustos, en política... l'acceptes.
.
I ara com qui no vol tinc un bon grapat d'amics/gues que no he vist mai, amb alguns pràcticament no interactuu, però el que expliquen es força interessant, i allà estant; d'altres han acabat sent ben diferents a com em pensava que eren i aquests en curt desapareixeran del cercle d'amistats, seria de tontos forçar-se a ser amic d'algú que en realitat no t'agrada pel motiu que sigui. També tinc qui des de la seva forma "happy" de viure es fot sempre pel mig tot desbarrant, però com que no hi veig mala fé, permetré que continuï incordiant.
.
I per últim hi són els/les que m'aporten molt. Molt més segurament del que es pensen. Aquests/es (que són poquets/es) els considero realment amics/gues, tot i que mai ens hem pogut donar la mà ni fer-nos una abraçada els/les sento molt aprop. Tant que en moments com ara sento una mica d'enyorança.
.
Mai hagués imaginat que aquest invent del ciber-espai tingués aquesta capacitat tant bèstia de trencar distàncies, i reduir-les tant, fins al punt que de cops em sembla sentir la respiració de qui esta a l'altre banda de la pantalla. Puc dir, que tinc amics/gues íntims/es que no he vist mai. Que curiós com evolucionem els humans i com és de vital la necessitat de comunicar-nos.
.
D'aquí uns dies tornaré a la xarxa, de fet ja en tinc ganes. Però primer vull posar ordre en el meu "tetrix" mental reevaluar certes coses i seguir endavant.
.
Que bé fa sentir-se el saber que no estàs sol, que la teva manera de veure la vida, de valorar les coses, de sentir el meu país petit i oprimit, fins hi tot d'estimar..., que bé saber que hi ha que ho comparteix i ho entén.
.
A tots ells i elles l'abraçada més forta que mai us haguéreu pogut imaginar i un petó tres cops enorme.
GRÀCIES!!!
.

dilluns, 29 de novembre de 2010

DECEPCIÓ

.

.
.

Diria que aquest és el sentiment que tinc ara mateix, un profund sentiment de decepció. De tots els països on podia haver nascut, vaig néixer en aquest, vaig néixer a Catalunya....
També és mala sort. Podia haver nascut a Suècia, a Alemanya o a Noruega i ara mateix viuria en un país digne i seria nacionalment feliç.
.
He anat creixent i m'he anat forjant una identitat de grup, de poble, de país.
Un país del que em sento orgullós, o hauria de dir em sentia, un poble on la gent ha deixat de ser persones per ser només gent, com si d'un ramat d'homes i dones es tractés. On pensar i tenir criteri propi és massa feina pel cervell. Pertanyo a un poble, que no vol aventures, vol que li muntin excursions en autocar al poble del costat. Pateixo un poble covard amagat darrera excuses per auto protegir-se de la seva consciència. Sóc part d'una gent que renuncia constantment a la seva pròpia llengua amb qualsevol excusa. Sóc d'un país on traïdors que xuten pilotes tenen el rang d'herois. Sóc d'una terra que perd dia a dia els seus orígens i no protesta, d'una terra malbaratada, insultada i espoliada a diari i on ningú aixeca el cap per dir prou. Som una gent que naixem i morim en la estètica, peró sense pebrots per traduir la indignació en actes seriosos i valents.
.
Com els mussols, els llops i els óssos ens extingim de forma inevitable i un tant miserable, assumint la condició d'esclaus. Sense objectius, sense inquietuds, sense perspectives de futur, sense aspiracions. Ni d'una forma digna passarem a la història, per que no l'escriurem nosaltres. Ens han anorreat, ens han pres l'ànima, ara ja som molt poca cosa, demà... no serem res.
.
És hora d'aprendre altres llengües i començar a mirar el món sencer com a possibles ubicacions futures. Estic cansat, molt cansat.
.
Pot ser demà, o un altre dia em retrobo, torno a sentir-me capaç de resistir de continuar lluitant. Pot ser demà torno a trobar la il·lusió d'un futur digne i tranquil. Si passa així ja ho escriuré. Avui seria impossible.
.
Ara hauria de dir visca Catalunya, però si Catalunya és el poble que la omple, vist el que hi ha ni d'això tinc ganes.
.
Ho deixo en bona nit a tothom!!!
.

.
.

dilluns, 22 de novembre de 2010

AMB UN BRI D'HERVA A LA BOCA



Assegut a la vorera del món amb les cames penjant i observant com els seus habitants es desembolupen, criexen ,viuen.
.
Sense cap mena de pressa i observant constantment he aprés a distingir força tipus de personalitats diferents, i al temps elles mateixes poden ser agrupades en conjunts de gent amb el mateix funcionament.
.
I així que mentre miro i jugo amb un bri d'herva entre les meves dents, vaig repassant mentalment la tipologia de gent observada....
.
I de tots hi ha uns que no acabo d'entendre. Uns són aquelles persones que es construeixen una bombolla on viure i en ella viuen una vida de fantàstica-ficció, intentant creure's que tot és molt més bonic i excepcional del que realment és.
.
Ves que jo no tingui una mica d'enveja de tota aquesta gent que ha fet de la ficció "astupenda" un lloc on viure, obviant tot allò negatiu que els /les envolta.
.
Tampoc entenc a les persones que defugen el contacte físic, el tocar a d'altres, els petons, les abraçades, i no parlem d'acaronar-se. Aquest contacte els hi suposa un gran esforç. A aquesta mena de grup no envejo en absolut. Jo no podria viure sense el contacte físic amb la gent que m'estimo, no m'ho puc ni arribar a imaginar.
.
L'altre tipus de gent que em costa comprendre és aquella gent de la qual percebs el malestar interior, perquè fan les coses buscant només el reconeixement dels altres, en lloc de fer-les senzillament per gaudir-les, per sentir-les, em fi per viure. D'aquesta gent sento pena, empatitzo perquè em sap greu que hagin caigut en aquest pou.
.
De la gent malvada, dolenta no en diré res. De ser-hi hi són però són com la ferida en el cor de l'existència, i les ferides si les toques gaire no es curen.
.
M'entristeix que totes aquestes menes de gent siguin com són perquè els rols estipulats per la societat els ha fet esclaus d'ells mateixos, d'elles mateixes. I em sap greu que aquesta societat ens condicioni tant com per no deixar-nos ser feliços, quan en realitat ho podríem ser molt, molt, molt ,molt més sovint.
.
Comencem a prendre consciència, aquest món necessita un canvi, i aquest ha de sortir de dins nostre, tots/es estem més junts del que creiem. De fet som una sola cosa, la humanitat, i compartim vulguem o no , l'Esser. que és allò que ens fa Ser.
.
I el que ens fa ser precisament... ESSERS-HUMANS.
.
.
REFLEXIONEM-HI,
JO JA HO ESTIC FENT...
.
.
.

diumenge, 21 de novembre de 2010

RECUPERANT LA MEMÒRIA GRÀFICA

.

RESCATS DEL FOTOLOG
10/01/08
.
.
...............
.
.

UN DIA DE PLUJA
.
AQUEST ESTIU, PASEJANT PER MUNGIA, UN POBLET D'EUSKADI PROP DE BILBO EM BAIG SALTAR TOTES LES REGLES DE L'EDUCACIÓ I VAIG TREPITJAR EL RESPECTE A LA GENT GRAN.
NO SÉ SI VAN SER LES GANES DE TREPAR, SI VA SER LA PLUJA O L'INCITACIÓ DEL AMICS/GUES PERÒ EL CAS ÉS QUE EM VAIG EMPARRAR AVI AMUNT FINS PUJAR-ME A LA TXAPELA.
PROMETO QUE INTENTARÉ CONTINUAR SENT UNA PERSONA CIVILITZADA...
ENCARA QUE QUAN LA FERA QUE PORTEM DINS VOL SORTIR JA T'HI POTS NEGAR,
QUE ACABA SORTINT
.
....QUE HI FAREM!!!
.
.

RECUPERANT LA MEMÒRIA GRÀFICA

.
RESCATS DEL FOTOLOG
08/01/08
.




.
.
ÉS BONICA?
.
.
PERQUÈ SÍ,
PERQUÈ LA BELLESA RESIDEIX DINS DEL QUE MIRA.
.
-ALGÚ/NA SAP QUE ÉS BELL?
SÍ I TANT...
MIL PERSONES, MIL RESPOSTES DIFERENTS I TOTES BONES.
.
LA BELLESA ÉS EL RESULTAT D'UN ANALISI PERSONAL. I NOESTEM OBLIGATS A TENIR TOTS ELS MATEIXOS GUSTOS.
.
QUE TRIST SERIA SI AIXÍ FOS, NO?
.
.
PINTURA DE TAMARA DE LEMPICKA, La bella Rafaela, 1927

RECUPERANT LA MEMÒRIA GRÀFICA

.
RESCATS DEL FOTOLOG
07/01/08
.
.
.
.
ARRISQUEM-NOS!!!
.
Serà aquesta la cadena que hem de trencar per gaudir de plena llibertat....
O simplement serà una més?
.
...o pot ser alliberarà a uns altres?
.
...i si deixa lliure a la fera ferotge?
.

...no tinguem pressa, aturem-nosun moment, pensem i valorem.
.

.
-Si la trenquem i som lliures... bé... molt bé.
.

-Si la trenquem i deixem lliures a uns altres... bé... molt bé.
.

-Si deixem lliure a la fera ferotge i ens destrueix...... al cap i a la fi també serem lliures...
.

.
ASSUMIM EL RISC
.
.

divendres, 19 de novembre de 2010

HE SORTIT AL TEATRE

.
...
.......
.
....FEDERICO DE PASEO
........DRAMA FOTOGRÁFICO
.
................DRAMATÚRGIA I DIRECCIÓ
..........JOAN FULLANA I XAVIER MARTINEZ
.
................A PARTIR DE TEXTOS DE
.............FEDERICO GARCIA LORCA
.
.
No acostumo a anar a veure teatre en espanyol, però Garcia Lorca bé es mereix un esforç.
.

..........................
.
En aquesta obra he fet una passejada per un món surrealista de la mà d'aquest gran escriptor, recordem que el feixistes espanyols el van assassinar, per què no podem permetre'ns el luxe d'oblidar aquestes coses. Doncs sí, ha sigut una molt lenta passejada pel surrealisme Lorqià.
.

.................
.
Ha sigut com obrir un àlbum de fotos de la seva època on els personatges, de cops alegres, de cops tristos, enfadats o compungits t'expliquen les seves emocions, ...no sempre entenedores.
.
Entre penombres i dolces cançons he viatjat a un passat en blanc i negre on a les fotos de casament sortia el capellà i la guàrdia civil, l'escolanet, l'àvia i fins i tot els nuvis.
.
Ha sigut un bon volt pel surrealisme al teatre.
.
.
.
AAAAH!!! ... I RECORDEU AL TEATRE SEMPRE EN BONA COMPANYIA.
.
.
I després, com NO, ens hem submergit en el ritual de cervesa i conversa. Sense el qual la sortida al teatre no seria el mateix. Està molt bé,això d'anar al teatre i després explicar-nos la vida. Si tothom tingués bons amics/gues els psicòlegs passarien molta gana.
.

.
.

dilluns, 8 de novembre de 2010

1 + A LA PILA

.
........
.
.


Hi ha dies que no cal marcar-los al calendari. De fet hi ha moltissims dies que es mereixen aquest gest. Però d'entre tots aquest, sempre vivim alguns que són especialment irrecordables, per lo buit que han arribat a ser. Dies apàtics on les hores passen i no sents emocions, res sembla aportar-te res. I el dia va passant i fas el que va tocant fer a cada moment. I el sol va perdent la seva força, i al temps la foscor guanya terreny, i tu ni te'n adones i ja és de nit. Mogut per la desgana acabes el dia. Per què de l'únic que ets conscient és de que tens ganes de que s'acabi. Tornes a mirar per la finestra i ara sí, ara ja és ben de nit...
.
Avui ha sigut només un dia dels que omplen els anys. Ha sigut un dia d'aquests, buits, tebis, lents.
.
El mato ara. Demà serà un altre dia i segur que millor. Clavat en l'ahir deixo un dia per no recordar, no per res en especial, sinó perquè no hi ha res a recordar.
.
.
.

dissabte, 6 de novembre de 2010

REMENANT FOTOGRAFIES

.
.
.......
.
Fotografies, he obert una capsa de fotografies, i el temps s'ha aturat. I més que aturar-se s'ha distorsionat. He tornat a viure passejades amb el meus avis i les meves àvies. He tornat a somriure amb els dinars de Nadal, on hi era tothom, no hi faltava ningú.
.
I anant remenant fotos, algunes en colors deteriorats pel temps passat, però no menys emotives, m'he retrobat amb els arbres de la meva infantesa, aquells que tant estimava amb els que tantes coses vaig aprendre, i un dia van decidir arrencar-los tots i deixar erm el meu esplèndid camp de garrofers.
.
.........
.
M'he tornat a banyar en les aigües de la meva Mediterrània i m'he enfilat de nou descalç pel rocam de les platges de la Costa Brava. He tornat a besar a ma mare, als meus avis i àvies, a "tiets" i "tietes".
.
.................
.
He recordat sentiments i lliçons de vida que tenia arraconades. He sigut un nen tanta estona que ara em sento cansat i feliç. El moment actual digitalitzat està molt bé, però perquè arribi a donar les sensacions que dona obrir una caixa de cartró i sentir la olor a records acumulats, encara ha de fer un bon recorregut.
.
........
.
Resumint, una tarda de plaer al tenir entre els dits tota aquella família i amics dels que ja no puc disposar físicament. Una tarda ballant entre records. Una molt bona tarda.
.
.
.

dimecres, 27 d’octubre de 2010

RECUPERANT LA MEMÒRIA GRÀFICA

.
RESCATS DEL FOTOLOG
06/01/08
.

...

....L'OT I EL CARLES EN BILBO
.

ESCOLTANT AL SENYOR FANAL

.

.
I EL SENYOR FANAL ENS EXPLICAVA UNA HISTÒRIA.

INTERESSANT, DISTRETA I DURA, DONCS LA SEVA VIDA ENCARA QUE DISTRETA NO LI PERMETIA MOURES I AIXÒ L'AFLIGÍA. COMPRENENT EL SEU PROBLEMA ENS VAM ASSEURE AL SEU DAVANT I EL VAM ESTAR ESCOLTANT. NO VAM FER RES MÉS. I L'ÀNIMA L'HI VA QUEDAR DESCANSADA......

.
QUAN DE BÉ PODEM FER NOMÉS ESCOLTANT.
.
.

RECUPERANT LA MEMÒRIA GRÀFICA

.
RESCATS DEL FOTOLOG
04/01/08
.

..LA ABRAÇADA, UMARMUNG 1917 EGON SCHIELE
.

CERCANT EN L'ETERNITAT
.
.

I SI RESULTA QUE L'AMOR QUE CERQUEM, LA PART QUE ENS COMPLETA, L'ÚNIC PEL QUE ESTEM PREDESTINATS......
.
NO TANT SOLS L'HEM DE BUSCAR EN L'ESPAI, SI NO QUE TAMBÉ EN EL TEMPS. I SI POT SER QUE NO ENS ARRIBEM A TROBAR EN AQUESTA VIDA...
.
DONCS AGAFEM-NOS AL QUE HI HA, AL QUE AQUEST PERIODE DE TEMPS ENS RESERVA. AIXÍ DONCS ESTIMEM SENSE COMPLEXES, ESTIMEM SINCERAMENT. QUE POT SER AL FINAL LA SORT ENS SOMRRIU......
.
I L'ESPAI ÉS AQUÍ I EL TEMPS ÉS ARA.
.
.
.

dilluns, 25 d’octubre de 2010

HE SORTIT AL TEATRE

.
.........
.
..JUGANT AMB MOLIÈRE
.......de Juan Antonio Castro
.....Versió de Josep Ma. Vidal
.
.................Direcció
..........Esteve Polls
.
.

Avui hem trobat a dalt de l'escenari una serie de personatges clàssics de Molière, reunits en una mateixa obra, una serie de personatges ben diferents com són un nou ric, una dona que es creu sàvia, un hipocondriac, un avar i la seva filla un tant curteta o fleuma, com més us agradi, una criada ben espavilada, i un criat per l'estil, un galan estrafolari i un mestre de cerimònies que marca el ritme de l'obra.
.
Tots plegats van ordint una dansa en forma de comèdia fresca que et posa un bon somriure a la cara, i et va arrencant riures. Obra entretinguda i simpàtica apta per a tots els públics on evadir-se una estona en el fabulós món imaginari.
.
.
AAAAAH!!!
...I RECORDEU,
AL TEATRE SEMPRE...
EN BONA COMPANYIA.
.
.
Evidentment després hem dut a terme el ritual cervesístic on no és permès de callar, on posar ordre a les idees en interessant conversa fins que el seny aconsella plegar que a l'endemà és laborable i toca dur a terme la condemna d'aquells poc recordats (no m'estranya) Adam i Eva.
.
.

dijous, 21 d’octubre de 2010

DISBAUXA EN LA BIBLIOTECA DEL ÀTIC

.
.
.....
.
.
.....UUUUUUMMMMM!!!!! avui les neurones no estan de festa, de fet estan treballant freneticament. Totes ben enfeinades, i en la cerca de respostes a cada instant que passa apareixen noves preguntes.
.
.
.
Si fins ara el ritme de treball era frenètic, amb la tongada de noves preguntes el ritme de recerca d'informació s'accelera. Les neurones van de bòlit, ara es lliguen conceptes, ara es deslliguen, quan tot sembla tenir sentit, quan s'albira una estona de descans, PAM!!! de sobte una nova pregunta i tot es deslloriga. Ara tornen a ser on han començat o més enrrere encara. I torna a pujar el ritme, frenesí d'idees, bombardeig de preguntes i cap resposta concreta, tot al contrari, a cada projecte de resposta, noves preguntes....
.
Però que collons cerquen que no em deixen descansar, si jo només vull calma, pau i viure tranquil...
.
Ara ja el món neuronal en plena espiral inventivo-qüestionaria es perd en un aberrant descontrol, la biblioteca de l'àtic tremola, ...és un caos, les incoherències es sumen, ...i cap resposta.
.
Un sense sentir enervant...
.
PROOOOOOOOUUUUUUUUUU!!!!
.
STOP!!!
.
.....
.
L'àtic és meu i en el terrat mano jo....
.
....Totes quietes, ni un moviment, que ni la brisa d'un pensament trenqui aquest silenci...
.
.
ooooooooooooommmMMMM...!!!
.
.
TARE TUTARE MAMA AYUR PUNYE GYANA POSTHIM KURU SOHAM..... TARE TUTARE MAMA AYUR PUNYE GYANA POSTHIM KURU SOHAM... TARE TUTARE MAMA AYUR PUNYE GYANA POSTHIM KURU SOHAM... TARE TUTARE MAMA AYUR PUNYE GYANA POSTHIM KURU SOHAM... TARE TUTARE MAMA AYUR PUNYE GYANA POSTHIM KURU SOHAM....
.
.
I en ple enaltiment de la part femenina de Déu o de l'univers, de la part Yin de tot, emparat en l'amor i la compassió redueixo el dansar de les neurones a la mínima expressió...
...................... ...i jo per fi ...descanso.
.
.
.
...
.
.

dilluns, 18 d’octubre de 2010

FENT BULLIR L'OLLA EN LA RECERCA

.

....
.
Seus, tanques els ulls, respires i comences a explorar...
...i vas recordant i revivint vivències cercant on va passar, quan va succeir, i segueixes buscant i vas i vens en el temps. Poc a poc es lliguen caps i vas veient la llum, diga-li llum, diga-li entrellat o la resposta al per què?
.
I l'olla va bullint a dins de la closca, i entre bullida i bullida vaig extreien la informació que busco.
No és el primer cop que arribo en aquest punt, on un fort cop a la diana de les emocions em va fer trontollar a l'extrem. I dic extrem amb tota la conseqüència. Mai havia estat tant emocionalment desorientat, cada cop ho veig més clar...
...i torno a l'olla que bull, i segueixo remenant, i cada cop que tasto el brou em confirmo en les meves sospites, va ser allò, el cop de puny emocional me'l vaig generar jo.
.
Crec que no va ser per debilitat, ...per amor potser, ara tampoc n'estic del tot segur, si que està clar que em vaig trair, que em vaig fallar, però l'entorn ho va propiciar i jo no vaig ser prou fort per sortir-me'n. Que no soni a excusa, no ho és. Em vaig deixar endur sense pràcticament resistència, quan evidentment la podia haver ofert.
.
I reviscuda l'experiència en el meu cap, me'n adono de que no me'n penedeixo, però al mateix temps sóc conscient i molt segur de que no ho tornaria a fer, de que no ho tornaré a repetir.
Ara em sento més descansat, crec que ho he trobat.
.
.......
.
.
I ara que tinc la resposta, que me la miro i la passo d'una ma a l'altre valorant el que m'ha costat trobar-la, que la llenço cap al cel i sembla fer-se petita com si d'una pilota de tennis es tractés i torna a prendre la seva mida normal quan torno a tenir-la, jugant amb ella entre les mans.
.
El que passa, el que ara mateix sento és que identificada la resposta que cercava, em trobo que tinc un petit problema i el problema és que no sé ben bé que fer amb ella.
.
Respiro fons, obro els ulls, m'aixeco, em miro les mans i no estan buides......
.
.
.....

.
.....

.

dimecres, 13 d’octubre de 2010

RECUPERANT LA MEMÒRIA GRÀFICA

RESCATS DEL FOTOLOG
.
03/01/08
.

.
.
CHARLES-EDOUARD JEANNERET (1855-1926)
.
.
LE CORBUSIER
.
Aquí un home amb visió de futur, un geni,
un "crack", una revolució en l'arquitectura.
Nascut a les darreries del segle XIX
continua sorprenent-me el seu llegat.
Em trec el barret davant d'ell i de tots/es
qui han sigut capaços/ces de deixar una
petjada positiva en la història de la humanitat.
.
.
.

RECUPERANT LA MEMÒRIA GRÀFICA

RESCATS DEL FOTOLOG
01/01/08


.
.
PORS
.
.

PER QUÈ ENS ENFRONTEM A ALGUNES PORS SENSE PROBLEMA... O MILLOR DIT, SENSE GAIRES PROBLEMES I PER ENFRONTAR-NOS A D'ALTRES POT SER MÉS SIMPLES, NO REUNIM PROU VALOR
.
...SÓN UN MUR GLAÇAT MÉS INFRANQUEJABLE CERTES VERGONYES I TEMORS AL RIDICUL ?
.
ENS HAUREM DE TREBALLAR LES PORS, ESTÀ COMPROVAT QUE AMB INSISTÈNCIA I PERSEVERANÇA TOTS HO PODEM ACONSEGUIR.
.
.
.

RECUPERANT LA MEMÒRIA GRÀFICA

RESCATS DEL FOTOLOG

30/12/07


.
.

.
...QUAN SOM?
.
.
DE COPS DEIXEM DE SER PERSONES
PER FORMAR PART DEL PAISATGE.
ÉS EN AQUEST MOMENT QUE COMENCEM A SER?
... O ÉS EN AQUEST MOMENT QUE DEIXEM DE SER?
.
.
.
.

dissabte, 9 d’octubre de 2010

ELLES, JO I ELS CAFÈS DE MÉS

.
.

.
.
I és que en la meva vida hi ha unes dones fantàstiques, moltes són amigues i algunes ho són gràcies a un cafè de més...
.
I aquest és el punt del que volia parlar, aquest cafè pres amb la inconsciència que provoca el fet de no saber que un cop l'hagi consumit no hi haurà marxa enrrera, i amb això vull dir que la dona que m'està mirant i parlant mentre ens prenen l'aromàtica poció, deixarà per sempre més de ser una possible parella sexual per convertir-se en una amiga. I les amigues són amigues.
Tot i que sempre has de ser amic de la teva parella és complicat ser amic abans que parella. Ara, ja començo a dubtar de si m'estic entenent jo mateix....
.
.......
.
I és que aquest és un dilema al que l'he de trobar resposta. De tant en tant m'hi veig sense adonar-me'n prenent aquell cafè. Aquell cafè de més que en principi és com tots els altres que has compartit amb la mateixa persona, però......No!!! aquest és El cafè de més que hauria de venir obligatoriament amb una petita nota on digués:
.
..........ATENCIÓ!!!
.
..........Si preneu aquest cafè i mentre tant
parleu
..........amb la dona que us acompanya, la presumta
..........seduible, passarà instantàniament a ser amiga seva.
..........Amb les renúncies que tot això implica i amb els
..........beneficis de tenir a parir d'ara una altre dona com
..........amiga.
.
..........Així la marca "CAFÈS MOLGUT" no es fa responsable

..........dels resultats del seu lliure acte, i declina totes les
..........responsabilitats, sent aquestes exclusivament seves.
.
.
. .....
.
I bé, ja m'agrada tenir moltes amigues, però d'altra banda em comença a resultar una mica trist.
.
Hauria de trobar alguna sol·lució. No pot ser que acabi fent cafès de més en un tant per cent tant elevat de vegades. Però la veritat és que no acabo de trobar la formula per evitar-ho, serà que m'agrada massa el cafè, els talladets concretament, i al estar agust amb la companyia baixo la guardia. I la conseqüència lògica acaba sent que la quantitat d'amigues supera de llarg a la d'amants.
Però jo... feliç eh!!! ... No us penseu!!!
A més de tant en tant, aconsegueixo renunciar al cafè i a sobre gaudixò d'unes quantes bones amigues.
.
.......
.
.
UN PETÓ BEN GROS PER TOTES. PER LES QUE VAN PASSAR I VAN MARXAR, PER LES QUE VAN SER AMANTS, PER LES QUE AVUI SÓN AMIGUES ...I EL RECONEIXEMENT AL CAFÈ BEN AROMÀTIC AMB EL PUNTET JUST DE LLET , AL QUE ANOMENEM TALLAT.
.
.
.

dimarts, 5 d’octubre de 2010

TOT ESTÀ CONECTAT

.
.

.......
.
Tot és com ha de ser, ni més ni menys.

.
I al mateix temps em pregunto si realment tot el que passa té una raó de ser, o senzillament ha de passar.
.
Hem de combregar amb tot allò que no ens és bo, per que d'aquí treurem el coneixement d'allò que d'altra manera no hauríem tingut necessitat?
És necessari tenir ferit el cor per saber que és el dolor?
.
Una insignificant brossa, que el destí o el vent, digueu-li com volgueu, ens la posa dintre l'ull i fa que coneguem una altre persona que al seu temps ens canviarà la vida. Pot ser casualitat o pot ser no, però començo a estar segur de que havia de passar, igual la brossa no és important, però el fet de trobar la persona sí. I això si que crec que és com havia de ser.
.
I anem vivint o sumant vivències, i coneixem gent, uns es queden en forma d'amics, uns se'n van però no sense deixar petjada, i d'altres passen per la pròpia vida només per canviar-te la direcció que portaves. No en podem prescindir de ningú, ni de nosaltres mateixos, per que gràcies als altres ens coneixerem millor a cada moment que passa.
.
Fins i tot els enemics són una lliçó del llibre que hem obert, i pot ser ens ensenya que convertir mans en punys no acaba aportant res, i que un sentiment projectat pot fer trontollar al més xulo.
.
I ara reflexiono, i faig un petit repàs, i arribo a la conclusió que la família que et toca, la família que esculls, els amics que has anat trobant, i els enemics o simplement la gent que no suportes, i aquells desconeguts que han passat per la teva vida com un alè però tant intens que t'han deixat donant voltes sobre un mateix per partint de zero començar a caminar amb ànims renovats sense importar la direcció a prendre, les parelles passades i amants viscudes, tot i tothom ha jugat el seu paper per que ara mateix jo sigui com sóc, on sóc i el que sóc. I aquest és el resultat per que tot acaba sent com ha de ser.
.

.
.......
.
També pot ser hagués arribat ara i aquí seguint un altre camí i coneixent altre gent....
el cas és que fins aquí he arribat, i d'aquí partint, ...doncs a seguir evolucionant
.
.
......
.
.
Un petó amb abraçadota for every body
.
.
.
FOTO 1 DE l'VAN VEGA, FOTO 2 NEUS VERGE, FOTO 3 CARLES SARTÓ

dilluns, 4 d’octubre de 2010

RECUPERANT LA MEMÒRIA GRÀFICA

RESCATS DEL FOTOLOG

27/12/07
.

.
VA PER TU SOMNIA TRUITES...
.
.
... I POT SER NO SÓN TAN FICTÍCIES,
SI ESTAN DINTRE DEL MEU CAP.
POT SER DEFORMANT LA REALITAT
LA FAIG MÉS MEVA....
I AL FINAL ÉS EL RESULTAT D'UNA VIVÈNCIA
O ÉS LA VISUALITZACIÓ D'UN DESIG?
.
.
.
QUI HO SAP?
.
.
ACUAREL·LA MEVA 2007

divendres, 1 d’octubre de 2010

RECUPERANT LA MEMÒRIA GRÀFICA

RESCATS DEL FOTOLOG
24/12/07
.
.
ÚNIC EN EL SISTEMA
.
QUIN REGAL EL SOL,
QUIN PLAER PODER-LO GAUDIR.
UN PUNT DE LLUM BALLANT PER L'HORITZÓ....
JUGANT A FER OMBRES,
LES MATEIXES QUE MODELEM CADA DIA
I PER SI FOS POC...
AL FER-SE DE NIT,
ENS IL.LUMINA LA LLUNA.
.
.
SANTUARI DE BELLMUNT 2007