ESPURNA

.
Ha saltat una espurna en el meu cervell tot just em posava a dormir. Es impressionant com una llum tant clara pot passar tant de pressa. Com un estel fugaç a dins del cap.
.
"Quan algú passa a ser un dels records més agradables de la teva vida, és trist i bonic a l'hora..."
.

Aquest és el pensament que com un flaix se'm va passar pel cap ahir nit. Per no oblidar-lo vaig encendre el llum i ho vaig escriure en un paper, d'aquells que sempre tinc a mà per si de cas. Vaig tancar el llum, em vaig recol·locar dins del llit i se'm va dibuixar un gran somriure a la cara.

.

I no sé ben bé per que, però madurant-ho ara...

Crec que ho he entès, he comprés el somriure. Era fruit del convenciment d'haver superat alguna cosa, d'haver superat alguna persona de la meva vida a jutjar per la frase flaix. Una espurna de llum per certificar que he reconquerit una llibertat que havia perdut, o a la que havia renunciat.

.

...Amb un somriure un s'adorm més ràpid, i es dorm millor.

.

Ara mentre escric, torno a somriure, sembla inevitable. Apa!!! de turment mental a un tros de vida més que va a parar al calaix de records molt agradables. I ja no es perd, resta arxivat, com a mínim mentre hagi llum a la meva biblioteca (pel cap baix uns cent cinc anys més).

.

...........................
.
.

hahahahahahahahahaha....!!!!!

.

.

.