DECLARACIÓ D'INDEPENDÈNCIA

DECLARACIÓ D'INDEPENDÈNCIA APROVADA EL 14 DE DESEMBRE DE 1961 PER L'ASSEMBLEA GENERAL DE LES NACIONS UNIDES:



TOTS ELS POBLES TENEN DRET D'AUTODETERMINACIÓ.
EN VIRTUT D'AQUEST DRET, ELLS DETERMINEN LLIUREMENT LLUR SITUACIÓ POLÍTICA I LLIUREMENT PROSSEGUEIXEN LLUR DESENVOLUPAMENT ECONÒMIC,
SOCIAL I CULTURAL.
UNA INSUFICIENT PREPARACIÓ POLÍTICA, ECONÒMICA, SOCIAL O D'EDUCACIÓ NO POT SERVIR MAI DE PRETEXT PER AJORNAR LA INDEPENDÈNCIA.

EP, COMPANYS !!!

HOLA, HOLA A TOTHOM, AMICS, AMIGUES, CONEGUTS I CONEGUDES, AMANTS ESTIMADES,
DESCONEGUTS I VIATGERS DE BLOCS...
ANIMEU-VOS I FEU COMENTARIS, ÉS SENZILL I M'APORTA MOLT.
I EN DEIXA PETJADA DE QUI ES PERD PER AQUEST BOSC.

dijous, 29 d’octubre de 2009

DE QUÈ PARLEM?

.
.
Parlem d’amor...
.

.
.
.

Si ara parlo d’amor,
que no sigui cansament,
de cercar inútilment
la dona somniada.
.
S’ha fet de pedra
el meu cor?
després de tants anys
amb la porta barrada.
.
Però la cançó persisteix
dins del meu cervell,
dient que existeix
l’estrella pintada.
.
Ara sé del cert que la cosa és així
i no cal preocupar-se;
que la paciència és la clau
pel final obtenir
la recompensa guanyada.
.
..............................................C.Sartó
.
.
Sant tornem-hi, rebuscant entre papers i paperots amb dibuixos i escrits de fa temps, he trobat això. Un altre dosi d’àcid antipoètic, per dir-ho d’alguna manera. Sense cap esforç destrosso la poesia i sense remordiments.
Per això l’anomeno pseudo-poesia, per que ningú es senti ferit al veure’m nedar per aquestes aigües. Gosadia seria considerar-me poeta, ni tant sols ho pretenc. L’escrit està fet per què els valents/es ho llegeixin sense por i puguin gaudir, si s’escau, de la meva ignorància.
.
.
.
.
Fotografia de l'obra d'Egon Schiele UMARMUNG (Liebespaar II) (ABRAÇADA (Parella II)) del 1917 oli a sobre de tela, 100*170'2 cm
.
+ SOBRE L'EGON ESCHIELE
.

dimecres, 28 d’octubre de 2009

SEGUE'M JA!!!

.
.
D’utopia res,
és la força creixent
que fa mal a aquells
que no deixen
expressar-se.
.
S’ha acabat el temps
d’abaixar-ne el cap
i de viure sotmès
pels d’una altre casa.
.
És el nou sentiment
per les coses que passen.
Insubmissió a tots aquells
que ens imposen reis
que ens maltracten amb lleis
i la terra escapçen.
.
I caldrà ser tots un,
i lluitar tots plegats
reforjant els camins
per al final trobar
la dignitat robada.
.
Exigir el que és nostre
no és de radicals
com diuen els altres,
recuperarem d’un cop
la llibertat perduda
per les seves armes.
.
La raó per bandera
la paraula esmolada
canviarem el rumb
ara, d’una vegada.
.
Sabem què
l’Espanya malvada
reescriu la història
com a ella li agrada
.
I ara és l’hora companys
de cridar ben fort
la història callada.
Observa impotent, Espanya,
com de tu s’allunya
la que mai no ha sigut teva...

CATALUNYA!!!
.
............................................C.Sartó
.
Apa!!!
M’he quedat la mar de bé.
.

.
.

dilluns, 26 d’octubre de 2009

HE SORTIT AL TEATRE VIII

.
.

.
.
............URTAIN
.
..................................OBRA DE
..........................JUAN CAVESTANY
................................I DIRECCIÓ
.............................ANDRÉS LIMA
.
Aquest cop he vist una obra de teatre en versió original, i no és que m'encanti anar a veure teatre en espanyol, però ho consideraré com una obra en versió original, i a més, en un altre llengua mai hagués quedat tant bé retratada la Ecspanya rància, amb un feixisme latent abans i després de la mort del dictador, utilitzant una persona pels seus interessos i pels seus interessos deixar que es destrueixi abandonada a la seva sort.
.
.
.......................................
.
L'obra està molt ben posada en escena, el paper principal, el d'Urtain està fantàsticament interpretat i l'ambient aconseguit et fa viure aquell país fosc on van passar els fets. Un país que al meu parer no ha canviat gens, i continuen sent com eren i continuen sent els que eren...
.
......
.........................................
.
I tret dels que som proscrits, la resta pot reviure a les seves carns la mateixa història que va viure José Manuel Ibar "Urtain", un home de poble, de Zestoa (Gipuzkoa), que ni tant sols sabia parlar en espanyol, abans que el tranformesin en símbol tipus toro d'Osborne, enlairat com a marca pàtria i deixat caure de cop quan ja no va interessar.
.
...................

.
Per tant, no sols estem assistint a la trista història d'un home, sinó al funcionament d'un país (que no és el meu, ho havia de dir) fosc, mesquí, i lladre.
.
................
.
.
..............MÉS INFORMACIÓ
.
.
.........I RECORDEU...,
.........AL TEATRE SEMPRE
.........EN BONA COMPANYIA
.
.
.
fotografies de Valentín Álvarez

dijous, 22 d’octubre de 2009

ADDICCIONS

.
.
Vivim estressadament, tant que tard o d'hora acabem enganyats a alguna cosa. Tenim mil productes al nostre abast que tenen un al risc addictiu. El que implica, que només que baixem la guardia una mica podem caure al pou de les addiccions. Evidentment unes poden ser més nocives que d'altres, però caiem en l'addicció que caiem haurem de reconèixer que som uns/es addictes.
.
.
Hi ha desafortunats/des que viuen submisos/es al poder de les cigarretes, cosa que sobradament contrastada i comprovada és altament nociu per la salut, la de tots i especialment per la del propi fumador/a.
.
Hi ha que l'addicció en la que s'han vist immersos és tant dràsticament terminal, que ja no tant sols juguen amb la seva salut, si no que el què es juguen és directament la seva pròpia vida. Estic parlant del que es coneix com a addictes a les drogues dures.
.
També trobem qui sense anar més lluny s'enganxa a cosses quotidianes, que les tenim a tocar a cada pas que fem i a sobre ens bombardegen amb propagandes constantment, com per exemple a les begudes de Cola, resultant difícil no acabar per caure en una o altre marca d'aquests consumibles.
.
Després trobem aquells/es que la seva addicció és l'esport, com a mínim aquesta addicció és saludable, i si no s'acaba mega-lesionat per sobrecarrega fins a les orelles, pot resultar fins i tot positiva, i tenir de rebot un cos estèticament esplèndid i optima forma física, donant pas això a una ment també sana. Ja ho deien els clàssics "mens sana in corpore sano".
.
.....................
.
I per últim la reina de les addiccions, aquella en la que vas caient per pur plaer, ...i ja tots/es sabem, que després d'un polvet, ja et queden ganes de fer un altre, que encara somrius del regust d'un clau i ja desitges el proper. Està ben clar que el cardar és addictiu, sempre hi haurà qui sabrà escollir d'entre totes les formes d'addicció, aquesta, l'addicció al sexe. Deuen ser els/les
que van amb un somriure pel carrer?
.
..............................................
.
Si és així, haurem de prendre nota amics/gues... sempre serà millor dur un somriure dibuixat a la cara per anar pel món.
.
.

dimarts, 6 d’octubre de 2009

CARTA AL PRESIDENT D'UN PAÍS SENSE ESTAT

.
.
.
Senyor president, m’adreço a vostè, senzillament per què sento la necessitat imperiosa de fer-ho.
.
Últimament, com més me l’escolto, i ho faig, li ben juro, més pena em fa que vostè sigui el president del meu país. Amb presidents com vostè, qualsevol país es sentiria orfe, qualsevol país tindria la sensació de no tenir govern, i davant d’això l’anarquia, que he de reconèixer que tot i no ser el sistema de governar-se en el que més cregui, sempre seria millor que un president que tracta el país com si fos el producte d’una botiga, un botiguer sense classe que per moments devalua el seu producte.
.
Senyor president, president d’un país sense estat des de la meva perspectiva, i una simple regió amb autonomia (autonomia - Facultat de governar-se per les seves pròpies lleis) des de la seva perspectiva , vist el significat d’autonomia ho deixaré en una simple regió per a vostè.
.
Sembla que és ben clar que la visió del territori es molt diferent entre tots dos, em preocupa com fa més pels de fora que pels de dins, de com dóna la raó a l’estat que ens domina, ens espolia, ens insulta i ens maltracta. Em sap greu que el president del meu país es qüestioni la legalitat democràtica d’una consulta popular i defensi el dret d’uns feixistes amb un obscur passat a manifestar-se, per no dir intimidar al poble.
.
M’entristeix que es posicioni en contra del dret a expressar-se d’un poble mitjançant referèndums, que és vostè? si està en contra d’utilitzar les consultes populars democràtiques, si està en contra d’un referèndum per que el poble esculli que vol ser. Si està en contra de tot això, no serà que això de la democràcia ho té mal entès, donat que posar el que sigui a votació del poble és el més democràtic que un es pot trobar. O és senzillament por, por de que la seva opció de vot no sigui la guanyadora i l’Estat pel que treballa quedi qüestionat mundialment si fa cas omís dels resultats de l’exercici democràtic.
.
Sincerament senyor, desitjo que no torni a repetir mandat com a cap de govern del meu empobrit i espoliat país. Ni vostè ni cap altre demòcrata de seu estil.
.
Sort que tot plegat comença a fer olor d’aires nous, alguna cosa ja s’està bellugant i friso per veure i viure el dia en que no se’ns governi des d’un teatre de pantomima, sinó des d’un govern homologat i reconegut arreu del món.
.
Gràcies president, no cal que s’esforci més pel meu país.
.
.