CARTA AL PRESIDENT D'UN PAÍS SENSE ESTAT

.
.
.
Senyor president, m’adreço a vostè, senzillament per què sento la necessitat imperiosa de fer-ho.
.
Últimament, com més me l’escolto, i ho faig, li ben juro, més pena em fa que vostè sigui el president del meu país. Amb presidents com vostè, qualsevol país es sentiria orfe, qualsevol país tindria la sensació de no tenir govern, i davant d’això l’anarquia, que he de reconèixer que tot i no ser el sistema de governar-se en el que més cregui, sempre seria millor que un president que tracta el país com si fos el producte d’una botiga, un botiguer sense classe que per moments devalua el seu producte.
.
Senyor president, president d’un país sense estat des de la meva perspectiva, i una simple regió amb autonomia (autonomia - Facultat de governar-se per les seves pròpies lleis) des de la seva perspectiva , vist el significat d’autonomia ho deixaré en una simple regió per a vostè.
.
Sembla que és ben clar que la visió del territori es molt diferent entre tots dos, em preocupa com fa més pels de fora que pels de dins, de com dóna la raó a l’estat que ens domina, ens espolia, ens insulta i ens maltracta. Em sap greu que el president del meu país es qüestioni la legalitat democràtica d’una consulta popular i defensi el dret d’uns feixistes amb un obscur passat a manifestar-se, per no dir intimidar al poble.

.

M’entristeix que es posicioni en contra del dret a expressar-se d’un poble mitjançant referèndums, que és vostè? si està en contra d’utilitzar les consultes populars democràtiques, si està en contra d’un referèndum per que el poble esculli que vol ser. Si està en contra de tot això, no serà que això de la democràcia ho té mal entès, donat que posar el que sigui a votació del poble és el més democràtic que un es pot trobar. O és senzillament por, por de que la seva opció de vot no sigui la guanyadora i l’Estat pel que treballa quedi qüestionat mundialment si fa cas omís dels resultats de l’exercici democràtic.
.
Sincerament senyor, desitjo que no torni a repetir mandat com a cap de govern del meu empobrit i espoliat país. Ni vostè ni cap altre demòcrata de seu estil.
.
Sort que tot plegat comença a fer olor d’aires nous, alguna cosa ja s’està bellugant i friso per veure i viure el dia en que no se’ns governi des d’un teatre de pantomima, sinó des d’un govern homologat i reconegut arreu del món.
.
Gràcies president, no cal que s’esforci més pel meu país.

.

.