DECLARACIÓ D'INDEPENDÈNCIA

DECLARACIÓ D'INDEPENDÈNCIA APROVADA EL 14 DE DESEMBRE DE 1961 PER L'ASSEMBLEA GENERAL DE LES NACIONS UNIDES:



TOTS ELS POBLES TENEN DRET D'AUTODETERMINACIÓ.
EN VIRTUT D'AQUEST DRET, ELLS DETERMINEN LLIUREMENT LLUR SITUACIÓ POLÍTICA I LLIUREMENT PROSSEGUEIXEN LLUR DESENVOLUPAMENT ECONÒMIC,
SOCIAL I CULTURAL.
UNA INSUFICIENT PREPARACIÓ POLÍTICA, ECONÒMICA, SOCIAL O D'EDUCACIÓ NO POT SERVIR MAI DE PRETEXT PER AJORNAR LA INDEPENDÈNCIA.

EP, COMPANYS !!!

HOLA, HOLA A TOTHOM, AMICS, AMIGUES, CONEGUTS I CONEGUDES, AMANTS ESTIMADES,
DESCONEGUTS I VIATGERS DE BLOCS...
ANIMEU-VOS I FEU COMENTARIS, ÉS SENZILL I M'APORTA MOLT.
I EN DEIXA PETJADA DE QUI ES PERD PER AQUEST BOSC.

dijous, 28 de febrer de 2008

ELLA

.
.
.


.
.

He exaurit l'estoc d'imaginació que utilitzava
per visualitzar la dona de la meva vida. Ara m'esforço
i no aconsegueixo imaginar res, en canvi em venen
imatges reals, cares conegudes. Destrio, jugo , remeno,
imagino futurs...
Interessant exercici aquest. Tot i que no hi ha conjur
ni balsam ni beuratge que faci que les coses vagin
com t'agradaria que anessin, aquest joc mental dóna
força de sí. És divertit imaginar-te vides futures amb
diferent gent, es podrien arribar a escriure novel·les...
Algunes de divertides, altres intrigants, també sortiria
algun drama i fins hi tot la més real, la que contindria
una miqueta de tot.
.
Vagi com vagi, això és la vida i m'encanta viure.
M'encanta la vida amb tota la seva intensitat, amb
tota la seva calma, i tots els seus estats d'ànim.
.
La dona que s'apropa ja em comença a omplir, ja em
fa bategar el cor més ràpid, una mirada i em fonc, un
petó ...upstairs to heaven, una abraçada ...i ploro.
.
La pintura de a sobre de l'escrit és una dona, està
pintat entre el dosmil-dos i el dosmil-tres. En aquell
temps ni estava enamorat ni volia estar-hi, és més
lluitava continuament contra l'enamorament, i la
pintura era simplement un retrat de dona on hi havies
de fer un esforç per veure-la. Ara, mirat amb la nova
prespectiva que dóna el temps, ara que he deixat de
lluitar contra l'enamorament i que no només no estic
enamorat ni vull estar-hi sinó tot el contrari...
la pintura ha adquirit un altre significat, m'arriba un
altre missatge. És la dona que sense veurés clarament
saps que hi és, la veus, la sents i la indefinició és
sencillamnet una questió de temps...
algun dia prendrà identitat.
.
.
Em dec estar fent gran, que no vell, però... sincerament:
.
.
.
COMPANYS/ES...
VISCA L'AMOR!!!
.
.
.
Pintura meva, esmalt acrílic sobre paper. 2002/2003

dijous, 21 de febrer de 2008

FELICITAT

.
.


.
.

És evident que els estats de felicitat no duren sempre.
Està clar que per anar bé, la cosa ha de funcionar així.
Si sempre fossim feliços no tindriem referència per
adonar-nos de la felicitat i això seria trist. O sigui que
seriem tristament feliços, i en aquest format, a mi no
em convenç.
.
De totes maneres del que es tracta és de ser feliç el
major temps possible i quantes més vegades millor. Per
aixó davant d'un estat de desànim hem de fer un esforç.
Com penjar-nos un somriure d'orella a orella encara que
de l'últim que tinguem ganes és de somriure. Pensar en
coses positives, i més que pensar en coses positives...
positivar les coses que es pensen. D'absolutament tot
podem treure alguna cosa bona.
Doncs això, pensant així i amb el somriure posat el
major temps posssible, acabes entrant en una felicitat,
diriem constant però de baixa intensitat. Cosa positiva
també, el fet de que sigui de baixa intensitat, així quan
tenim pics d'augment d'aquesta intensitat,
instantàniament som conscients del fet i això fa
augmentar encara més la felicitat propiament dita.
.
Bé, no sé si m'he expresat amb claredat. No sé si l'escrit
arriba a ser entenible.
De totes formes accepteu-me un consell.
.
SIGUEU FELIÇOS/CES!!!!
QUE LA FELICITAT ALLARGA LA VIDA.
.
Ah!!! I QUE TINGUEU MOLT DE SEXE...
QUE TAMBÉ ALLARGA LA VIDA.
.
...I DE VIURE ES TRACTA, NO?
.
.
.
-
Pintura de Mark Rothko. 1968.
acrílic sobre paper sobre tela.
.
.

dimecres, 20 de febrer de 2008

SEMPRE HI HA ALGÚ QUE NO DORM




Diuen que les nits estan fetes per dormir.
Discrepo!!!
.
A mi se m'acuden mil maneres diferents
d'omplir les nits. Sense gaire esforç li puc
trobar molts ussos a part de dormir.
.
Amb la tranquilitat que no et dona el dia
un pot passar-se tota la nit pintant fins que
surti el sol, o escribint fins altes hores de la
matinada. És un bon moment (que no l'únic )
per fer l'amor o per llegir un bon llibre tot
relaxat.
A mi la nit m'activa, em sento viu,actiu,
creador. Em revitalitzo tot just posar-se
el sol. Potser és que el sol m'omple tant
d'energia que necessito les nits per
gastar-la.
.
Nits!!!
Aquelles llargues nits d'ivern, reclòs calentet
a casa, gaudint del confort de la modernitat
o les curtes nits d'estiu on tranquils a l'exterior
passen les hores xerrant o mirant la lluna.
.
Viviu les nits de mil maneres, i si no se us acud
cap, doncs dormiu, que el cos també ho agraeix.
Fantàstiques nits que ens il·luminen, digueu-li
il·lumunen o digueu-li que ens inspiren, nits de
musses, nits d'esperit creador, nits llargues i nits
curtes, totes amb la seva albada, clar preludi d'un
nou dia. Anunci del final del temps nocturn...
.
.
i amb el dia la gestació d'una nova nit...



CERCLE VICIÓS O UN VICI DE CERCLE, O
SENCILLAMENT, ...VIDA?
.
.
.
Pintura meva. Acrilic.
Nocturn de ciutat amb avió.
2002 Apunt
.
.

diumenge, 17 de febrer de 2008

AVUI, JO TAMBÉ SÓC KOSOVAR

.


Moment de la proclamació
d'independència al parlament de
Kosova
.
... . ...
....Kosovars expresant la seva..........Nova bandera del
....alegria........................................nou estat
.
..........
...........Gent gran
...................................
...................................i gent jove

.........EM SOLIDARITZO AMB ELLS!!!

KOSOVA amb una superficie de 10.887 km2 i
d'uns dos milions i escaig de persones ha proclamat
la seva independència el dia 17 de febrer del 2008.


AVUI, JO TAMBÉ SÓC

KOSOVAR

IN-DE-PEN-DÈN-CI-A!!!!!!!
.
.

HE SORTIT A MUNTANYA DECIDIT A SENTIR-ME VIU

.
.

................
.................Corredor Maribel
.
.
..... ..........
........En Mines menjant-se............Jo treballant-me el
........els 80º................................mixte
.
.
.... ........
.......60º i amunt!!!....................Sortint de l'últim
................................................resalt


Doncs sí, el passat dia 10 de febrer en Jordi Martinez i
jo vam encarar el repte de pujar pel corredor Maribel
de Penya Telera.
Les condicions dures del corredor aquesta temporada
ens van posar a prova... en el fons no som tant dolents
en això de l'alpinisme.
Va ser una jornada fantàsticament dura, on retrobat
amb l'essència i la por, em vaig sentir feliç i viu, molt
viu.
Gràcies company... m'agrada tenir-te a l'altre extrem
de les cordes.


..............
..............Cansats i feliços


Salut i alpinisme a tothom!!!


La piada detallada de l'ascensió la trobareu
.
.
Fotografies meves i de'n Jordi
.

dimarts, 12 de febrer de 2008

SEGUIM CAMINANT

.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
Just ara sóc,
abans en tenia.

En el futur lliure
t'espero.

Vida que em dones
entusiasme animal,
intuició en embrió,
gemecs.

Nomada a l'aire
oblidant camins i...
misteris en el temps;
ésser que ha de venir,
silènci.

Confí llunyà,
onades de verd blat
mar d'il·lusió.

Un presentiment daurat,
nacre fet joia.
Amor, amor.

Al·legoria rebuscada,
mel pels sentits,
incipient flamarada,
gira la vida
abans controlada.
.
...................C. Sartó
.
.
Hola de nou, amics/gues. Veig que teniu un puntet
de masoquisme i continueu llegint aquestes pseudo
poesies. Ho reconec, ja m'agrada que ho feu i això del
masoquisme és broma.
Com deia a la primera pseudo-poesia, una amiga
comentava que per entendre millor la poesia s'havia
de coneixer a l'autor i la seva vida. Doncs l'hi farem
cas i com que em dono ja per conegut us explicaré
només com em sento ara mateix. Estic totalment
immers en un estat d'optimisme respecte a tot. L'amor
que cerco està al caure, potser ja ha agafat l'avió o el
vaixell o igual ve en tren, o ja és per aquí... es qüestió
d'estar sensiblement obert a l'amor i ara lliure de manilles
sentimentals, ho estic i potser per primer cop a la
meva vida no perdré el tren. La feina m'anirà perfecta i
de postres m'acabaré la casa. Fins hi tot crec que la
mancança d'aigua a la muntanya es sol·lucionarà aquesta
primavera...
Veieu com si que estic d'un optimisme total.
Doncs això, sabent qui sóc, com sóc i com em sento...
torneu a llegir la pseudo-poesia que aquesta també
torna a portar un clar missatge subliminar.
.
.
.
.
Fotografia meva. Escala Dei. El Priorat.
.



PRETÈRIT IMPERFECTE D'INDICATIU

Hi havia
mentre dormia,
tenia quan somniava,
un somriure.

Jo pensava,
estrenyia un sentiment
i d'entre les mans fugia,
marxava.

I en el meu món tots canviavem,
tots creixiem.
Ens recreavem i complaíem,
nosaltres sabíem
que l'amor naixia
però, s'eternitzava?

A l'aire quedava la pregunta...
jo preguntava, s'eternitzava?
tú contestaves, s'eternitzava
ell assentia, s'eternitzava
nosaltres intuíem que s'eternitzava
vosaltres dubtàbeu si s'eternitzava
i ells ho temien, s'eternitzava.
.
....................................................................C. Sartó
.
.
Pseudo-poesia sense missatge subliminar, sencilla.
És un temps del passat. És un recorregut per la
vida. I reflexa una de tantes preguntes que ens
fem i per sempre queden sense resposta.
Vosaltres que en penseu... s'eternitzava?
.
.
.

dilluns, 4 de febrer de 2008

EL GRAN BLAU

.
.
...I no és el mar companys/es, i no és el mar.
Hi ha moments a la vida de tothom en que
se sent la necessitat de remenar en el passat.
Mirant aquelles pel·licules de 8 i SUPER-8 mudes,
que havia enregistrat el meu pare quan jo era petit
o passant hores remenant els albuns i les caixes de
fotos o mirant diapositives, les mitiques i famoses
diapositives.
Doncs l'altre dia vaig tenir un moment d'aquests... i
vaig tornar a l'infantessa, em vaig veure creixer,
vaig recordar la parella omologada que vaig tenir en
un temps, també amants. Moments amb amics, grans
moments. Em vaig sumergir en els meus inicis alpinistics,
agradables moments plens de sensacions noves...
Vaig reviure reptes assolits, escalades importants per
a mi, ascensions memorables i moments critics. Vaig
recordar pors, moments viscuts al limit i la sensació de
l'amistat incondicional...i entre tot el material en el que
m'havia sumergit em vaig quedar enganxat a la
diapositiva que repressentava el gran canvi radical de
la meva vida.
Canvi important pensat, repensat... madurat en el temps
i al cap d'uns anys materialitzat en la meva personalitat.
La diapositiva és aquesta, la que he titulat el gran blau,
cop rebut a l'esquena que em va saccejar el cervell, i
inevitablement em va fer creixer un bon grapat d'anys
de cop.

....................
.
.
I darrera del blau, a sota de pell i musculatura, ... un
trenca-closques d'ossos.
Com qui no vol, fractura de les apofisis espinoses i
transverses dretes de les vertebres L2,L3,L4, i L5
aquesta última amb una fissura de premi i per arrodonir
tot això un altre fissura a la cadera allà on s'inserta el cap
del femur.
De sobreviure, vaig passar a un estat anímic un tant
kamikaze, arriscant més del que caldria en les activitats
de muntanya.
...I amb el temps he arribat a una conclusió que voldria
transmetre. I és que després de tot, sobreviure no vol
dir que a partir del moment "X" estàs vivint de més, el
que vol dir és que tens un altre oportunitat per continuar
gaudint del que t'agrada.
...I companys/es preneu bona nota, millor fer-ho amb
una mica de seny, el just i necessari, no més.
.
Questió d'equilibri.
.
Arriscar, sí... sempre, però amb seny i plenament
conscients.
.
UNA GRAN ABRAÇADA A TOTHOM...
DE LES GROSSES, GROSSES.
.
.
.
Fotografia de'n Carles Segú, hospital de Sant Boi, 1993