.

.
.
És evident que els estats de felicitat no duren sempre.
Està clar que per anar bé, la cosa ha de funcionar així.
Si sempre fossim feliços no tindriem referència per
adonar-nos de la felicitat i això seria trist. O sigui que
seriem tristament feliços, i en aquest format, a mi no
em convenç.
.
De totes maneres del que es tracta és de ser feliç el
major temps possible i quantes més vegades millor. Per
aixó davant d'un estat de desànim hem de fer un esforç.
Com penjar-nos un somriure d'orella a orella encara que
de l'últim que tinguem ganes és de somriure. Pensar en
coses positives, i més que pensar en coses positives...
positivar les coses que es pensen. D'absolutament tot
podem treure alguna cosa bona.
Doncs això, pensant així i amb el somriure posat el
major temps posssible, acabes entrant en una felicitat,
diriem constant però de baixa intensitat. Cosa positiva
també, el fet de que sigui de baixa intensitat, així quan
tenim pics d'augment d'aquesta intensitat,
instantàniament som conscients del fet i això fa
augmentar encara més la felicitat propiament dita.
.
Bé, no sé si m'he expresat amb claredat. No sé si l'escrit
arriba a ser entenible.
De totes formes accepteu-me un consell.
.
SIGUEU FELIÇOS/CES!!!!
QUE LA FELICITAT ALLARGA LA VIDA.
.
Ah!!! I QUE TINGUEU MOLT DE SEXE...
QUE TAMBÉ ALLARGA LA VIDA.
.
...I DE VIURE ES TRACTA, NO?
.
.
.
-
Pintura de Mark Rothko. 1968.
acrílic sobre paper sobre tela.
.
.
3 comentaris:
Felicitat, què bonic és buscar-la.
Ens veiem.
Neus.
Sí, company,sí, hem de positivar.
Si positivem estem més a prop de la felicitat.
Agur ba
De fet només de lleigir aixó que dius ja fa dibuixar un somriure a la cara.
Publica un comentari a l'entrada