PRETÈRIT IMPERFECTE D'INDICATIU

Hi havia
mentre dormia,
tenia quan somniava,
un somriure.

Jo pensava,
estrenyia un sentiment
i d'entre les mans fugia,
marxava.

I en el meu món tots canviavem,
tots creixiem.
Ens recreavem i complaíem,
nosaltres sabíem
que l'amor naixia
però, s'eternitzava?

A l'aire quedava la pregunta...
jo preguntava, s'eternitzava?
tú contestaves, s'eternitzava
ell assentia, s'eternitzava
nosaltres intuíem que s'eternitzava
vosaltres dubtàbeu si s'eternitzava
i ells ho temien, s'eternitzava.
.
....................................................................C. Sartó
.
.
Pseudo-poesia sense missatge subliminar, sencilla.
És un temps del passat. És un recorregut per la
vida. I reflexa una de tantes preguntes que ens
fem i per sempre queden sense resposta.
Vosaltres que en penseu... s'eternitzava?
.
.
.