DECLARACIÓ D'INDEPENDÈNCIA

DECLARACIÓ D'INDEPENDÈNCIA APROVADA EL 14 DE DESEMBRE DE 1961 PER L'ASSEMBLEA GENERAL DE LES NACIONS UNIDES:



TOTS ELS POBLES TENEN DRET D'AUTODETERMINACIÓ.
EN VIRTUT D'AQUEST DRET, ELLS DETERMINEN LLIUREMENT LLUR SITUACIÓ POLÍTICA I LLIUREMENT PROSSEGUEIXEN LLUR DESENVOLUPAMENT ECONÒMIC,
SOCIAL I CULTURAL.
UNA INSUFICIENT PREPARACIÓ POLÍTICA, ECONÒMICA, SOCIAL O D'EDUCACIÓ NO POT SERVIR MAI DE PRETEXT PER AJORNAR LA INDEPENDÈNCIA.

EP, COMPANYS !!!

HOLA, HOLA A TOTHOM, AMICS, AMIGUES, CONEGUTS I CONEGUDES, AMANTS ESTIMADES,
DESCONEGUTS I VIATGERS DE BLOCS...
ANIMEU-VOS I FEU COMENTARIS, ÉS SENZILL I M'APORTA MOLT.
I EN DEIXA PETJADA DE QUI ES PERD PER AQUEST BOSC.

dimecres, 26 de març de 2008

ABRAÇADES

.
.
Dedicat a una amiga que m'estimo molt, molt.
Molt més del que es pensa...
.
.

.
.

Tampoc es tracta de viure en el món dels
"TELETUBIES", però no siguem tontos/es i no
renunciem al plaer de donar i rebre abraçades.
De sentir a la gent que ens envolta, que ens
estimem, des de tant aprop que es podria dir que
l'arribes a sentir des de dintre. cosa que omple
d'energia, que revitalitza l'ànima i fa que el fet de
viure sigui més fàcil i bonic.
..Abraçada..., gest humà i positiu, contacte total que
sempre podem culminar fent-nos un petó. Convinació
perfecte. Així que deixeu-vos anar, no reprimiu aquest
acte. I si la falta de costum, la poca pràctica us provoca
recança o por, no patiu doncs es perd al covertir el fet
en un hàbit.
..Gaudiu d'abraçar i besar, millora la sensació de viure,
ens millora com a persones. Dona una pincellada de
colors a la vida i equilibra amb la negativitat de la gent
infeliç que va pel món patint.
..Eulàlia aquí va una abraçada forta, immensa, de ple
contacte i un petó enorme que no queda a l'aire.
Cuida't, sent i deixat anar. Ets gran, gran, molt gran.
.
.
.
Aquarel·la meva, fotografia de l'original

dilluns, 24 de març de 2008

MAPA...?

.
.
.




Potser és senzillament un mapa per
fer un recorregut sensual de petonets,
llepadetes i carícies.

Un apunt per no perdre’s en el joc de
l’amor. Un recorregut de sensibilitat,
d’admiració, d’amor profund. Un camí
en gamma de grisos on poder posar tota
una sèrie de matisos de color que
personalitzi l’acte realitzat. O potser
només és un tros de paper que s’ha de
rebregar fins fer una boleta petita i
llençar-lo a la brossa...

Per que en el joc de l’amor no hi ha
regles, ni mapes que predeterminen com
i cap a on van les sensacions. En lloc és
escrit el que sentirem cada cop que ens
hi posem, per tant que ningú us vengui
mapes, formules magistrals, ni accions
quadriculades.

El joc de l’amor, es senzillament ... un
altre dimensió.

Deixeu-vos emportar per les sensacions
de cada moment, doncs cada moment és
únic.
.
.
.

dilluns, 17 de març de 2008

CARTA PER A TU...

.
.


.
.
.
Hola estimada:
Feia molt de temps que no et deia res,
i no precisament per que et tingués
oblidada, sempre t’acabes passejant
pel meu cap en un moment o altre i
l’altre dia tornant de fer muntanya,
entre moltes cançons va sonar una
que em va fer pensar en tu...

“Neeena, luna sereeena,
todo és posibleee,
menos tuuu...”

Serà veritat el que diu la cançó,
sincerament espero que no.
doncs si alguna cosa m’agradaria
possible ets tu.

Nena, lluna serena, no canviïs
mai per ningú, per absolutament
ningú. Tot canvi ha de sortir d’un
mateix per un mateix.
L’evolució és bona, molt bona.
I està ben clar que l’estancament
destrueix l’ànima.
Caminar endavant, amb el cap
ben alt i un somriure sincer et fa
entrar al cor més resistent.
Aprofito per besar-te, o el que és el
mateix enviar-te un petó en la
distància i un desig que no et diré,
per si de cas allò que diu la saviesa
popular, que no s’ha de dir el desig
per que es compleixi...
.
.
.
. .......T'

dimarts, 11 de març de 2008

HE SORTIT ACOMPANYAT A EMPARRAR-NOS PEDRA AMUNT

.
.......... BILLY ....
.
.
PRIMER LLARG V+
.
............... SEGON LLARG V+ ...
.
.... SEGONA REUNIÓ ...
.
TERCER LLARG VIa
.
..... QUART LLARG V ...
.
....... CINQUÉ LLARG V-
.
Feia dies que l'hi teniem l'ull posat a sobre.
Hem d'anar a fer la via "on vas Vicenç" a la
Roca dels Arcs a Vilanova de Meià, i finalment
ens hem decidit, doncs el tercer llarg, el difícil,
com a minim està ben assegurat.
Les sensacions de sempre, grates sensacions que
ens fan creixer en tots els aspectes.
Poquet a poquet anem menjant-nos les tirades,
i el resultat final, 150m de vida intensa.
.
M'encanta la fusió home-roca, i la sensació d'un
cordó umbilical de 60m que t'uneix al company,
a aquell que vella per tú mentre puges dansant
amb la roca, dansant per la paret i després li
tornes el favor cuidant tú la seva integritat durant
el temps que concentrat guanya metres al terra pla
en direcció al cel, desafiant la gravetat.
.
..................
.................. JORDI MARTINEZ
.................. CARLES SARTÓ
.
Trobo que això d'escalar en via llarga et redimensiona
la visió de la vida, t'obliga a valorar-la i et dóna seguretat.
Sense l'escalada, res no seria igual i sense nosaltres
menys encara.
.
.
.
.
...I ÉS QUE AVUI EM SENTO TANT SEGUR DE MI,
QUE ME'N ADONO QUE FEIA ANYS QUE NO ERA
AIXÍ... ÉS EL QUE TÉ ESTAR I SENTIR-SE VIU.
.
.

dilluns, 10 de març de 2008

CARTA A AQUELL PUNT LLUMINÒS QUE IL·LUMINA LES NITS

.
.

.
.
Estimadissima lluna:
.
Fa tants anys que m'ecoltes que ja deus estar una
mica cansada.
Ets recurs de moments fluixos... i en el teu silènci
hi és el consol, fas companyia en moments de soledat.
Dones llum a les nits ...i a l'ànima.
.
Contrapés dels estels en la balança de l'univers visual
nocturn.
Sentim la teva influència, força real, que ens afecta.
Alegria pels llunàtics , inspiració de llops, excusa
pels assessins i destí per somniadors i novel·listes.
.
Lluna nova, quart creixent, lluna plena, quart
mimbant i lluna nova ... és la història de sempre,
és el mai acabar, ets la eterna companyia.
Tall de meló reflexat en estanys d'aigua trànquila,
vestit d'argent mirant el mar, tot trànquil des de
la platja.
Lluna clara uns cops i uns altres tenyida de roig
inspirant revolució. Unes nits lluna descarada i unes
altres timida, amagant-te sensual i vergonyosa
darrera d'un translúcid i prim vel teixit amb núvols.
.
Avui, demà , ahir ... sempre. Fent-te un lloc entre
els estels has estat i estaràs per il·luminar camins
en les llargues nits d'hivern i en les curtes nits d'estiu.
Camins nocturns dels homes i les dones, d'animals,
animalets i animalots, camins de bésties, les mateixes
que ens terroritzen a tots, que li fan por a tothom.
Tú no fas distincions, ni a rics, ni a pobres. Ni a bons,
ni a dolents. Ni a blancs, ni a negres, ni a grocs, ni a
vermells.
Lluna que ens acompanyes, que en escoltes i ens
recolzes.
Lluna amiga.
.
Amiga lluna de les nits
.
.
GRÀCIES!!!
.
.
.
LluNallUnAlLUnaLlUnALlunaLLUnaLLUNA
.
.

dimarts, 4 de març de 2008

HELP ME!!!


.
.
.
Els últims claus, no m'han sentat gaire bé.
Tot i anar molt bé. Després en el meu interior
em sento com si m'hagués mossegat un vampir.
.
Se'm crea un buit que va creixent... lentament
i de forma progressiva. I res no l'omple, ni el tanca,
ni el fa desapareixer, fins hi tot es podria dir que
resulta dolorós.
.
És com tenir una llosa al pit...
.
Cada matí exerceixo la meva dinamica del somriure
constant, i la llosa segueix pressionant. Amb un
somriure a la cara però la pressió no marxa.
.
.
Algú sap que coll... em passa?
.
.
.
Això dels blocs està força bé. És com parlar amb algú
que sap escoltar.
.