.
.
.
.
Hola estimada:
Feia molt de temps que no et deia res,
i no precisament per que et tingués
oblidada, sempre t’acabes passejant
pel meu cap en un moment o altre i
l’altre dia tornant de fer muntanya,
entre moltes cançons va sonar una
que em va fer pensar en tu...
“Neeena, luna sereeena,
todo és posibleee,
menos tuuu...”
Serà veritat el que diu la cançó,
sincerament espero que no.
doncs si alguna cosa m’agradaria
possible ets tu.
Nena, lluna serena, no canviïs
mai per ningú, per absolutament
ningú. Tot canvi ha de sortir d’un
mateix per un mateix.
L’evolució és bona, molt bona.
I està ben clar que l’estancament
destrueix l’ànima.
Caminar endavant, amb el cap
ben alt i un somriure sincer et fa
entrar al cor més resistent.
Aprofito per besar-te, o el que és el
mateix enviar-te un petó en la
distància i un desig que no et diré,
per si de cas allò que diu la saviesa
popular, que no s’ha de dir el desig
per que es compleixi...
.
.
.
. .......T'
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada