DECLARACIÓ D'INDEPENDÈNCIA

DECLARACIÓ D'INDEPENDÈNCIA APROVADA EL 14 DE DESEMBRE DE 1961 PER L'ASSEMBLEA GENERAL DE LES NACIONS UNIDES:



TOTS ELS POBLES TENEN DRET D'AUTODETERMINACIÓ.
EN VIRTUT D'AQUEST DRET, ELLS DETERMINEN LLIUREMENT LLUR SITUACIÓ POLÍTICA I LLIUREMENT PROSSEGUEIXEN LLUR DESENVOLUPAMENT ECONÒMIC,
SOCIAL I CULTURAL.
UNA INSUFICIENT PREPARACIÓ POLÍTICA, ECONÒMICA, SOCIAL O D'EDUCACIÓ NO POT SERVIR MAI DE PRETEXT PER AJORNAR LA INDEPENDÈNCIA.

EP, COMPANYS !!!

HOLA, HOLA A TOTHOM, AMICS, AMIGUES, CONEGUTS I CONEGUDES, AMANTS ESTIMADES,
DESCONEGUTS I VIATGERS DE BLOCS...
ANIMEU-VOS I FEU COMENTARIS, ÉS SENZILL I M'APORTA MOLT.
I EN DEIXA PETJADA DE QUI ES PERD PER AQUEST BOSC.

diumenge, 20 de maig de 2012

DONES AL MEU JAÇ




Com cada nit obro la finestra just abans d'anar a dormir. Avui plou i sento el soroll de les gotes espetegant contra el terra al final del seu recorregut cel avall. Relaxat per la cançó de l'aigua, caic abans de sumir-me el el son profund que per l'hora ja pertoca, en el mar dels records i allà m'he trobat amb unes quantes dones de les que per bé o per mal han compartit amb mi un temps indefinit en un espai anomenat llit, precisant més... el meu llit.

Ves per on entre la vigília i la son avui he navegat per sensacions viscudes tot fent un repàs de les meves peripècies varies, danses d'amor i sexe, de sexe, d'amor... 
Recordo la primera parella que vaig tenir, ...Oooh!!! con n'estava d'enamorat, i que bonic va ser anar descobrint la profunditat del sexe, el compartir inexperiència, el descobrir-nos plegats. Un món nou de sensacions que suplia la falta de desenvolupament en el tema, tot i així em queda un agradable record d'aquelles trobades sexuals, segur que va lligat de certa nostàlgia. 
Tot comença i tot acaba, amor/dolor, i m'estalvio força temps tornar a patir, sense amor no hi ha ferida.

Passat el temps i mentre estava  vivint noves sensacions mai pensades, mentre m'anava descobrint  en entorns hostils com la muntanya, em veig immers en una història prohibida. Una dona decidida juga, aposta i guanya la partida. Un gran domini del sexe, ...quina festa (Déu, no us imagineu quan vaig aprendre). L'amor que tenia ben tancat s'escapa per una escletxa, no me'n adono, i de la nit al dia torno a estar ben ferit, molt dolor, tant com per dansar amb la mort.

Escamat d'enamorar-me decideixo a les hores ...només sexe a partir d'ara que l'amor és un turment . 

I  així  fou,  tot llençat  al sexe a  seques i anar  sumant  experiència  per  acabar descobrint  que  el  sexe no sempre és bo, i no sempre és cosa d'homes, que les dones també fallen. 
En  la  vivència desagradable vaig intuir una  lliçó però  no em queda gens clara. Deixo doncs  passar un bon temps,  no hi ha  amor,  no hi ha  sorpreses i el sexe de retruc queda aparcat.

I segueixo fent ma vida i tot el món continua..., la terra segueix voltant, les estacions van passant i jo vaig fent despreocupat i amb tota tranquil·litat. De cop sense ni plantejar-m'ho apareix una altre dona (...aii!!! Déu meu, per què m'agradaran tant), m'atrau molt, més del que jo voldria. Persistint en l'atracció al final acaba al jaç. Tenint present experiències i recordant molt dolor, intento eludir l'amor. Però hi ha sexe, que no fa mal i és bonic, que és tonificant i agradable. Inexperta però entregada, fantàstica... la millor no hi tinc cap dubte, però el Jo insolent l'aparta...

Por d'enamorar-me pot ser!!!???


Sic!!! sempre em penediré de no haver-li fet l'amor. Lliçó apresa i endavant, mentre tant l'amor m'ataca i el rebuig em força a un pols, he de guanyar-lo i el guanyo. Uufff!!! ha anat de ben poc, em dec haver sortit per l'edat que ja m'està fent ser un gat vell.

Arribats a questa alçada potser ara ja tots sabem que amb un clau pots treure un altre... i un bon polvo de vol xàrter  em torna a posar en circuït, però vista l'experiència he renunciat a aquell sexe... només sexe.
Ara sempre va adobat d'amor, doncs en lloc he vist escrit que aquest hagi de ser etern (tot i que pugui). L'amor pot durar un dia, ...una nit, i si cal només unes hores, però sempre ha de ser present a l'hora de jugar al sexe, doncs ho millora moltíssim en tots, tots, tots els aspectes.
Cada dia sóc més gran i aprenc de cada minut que passa...




o que tard que és, ara ja me'n adormo...



Uuuummmm...!!! quina olor a terra mullada.




divendres, 4 de maig de 2012

LES EVOLUCIONS NO SEMPRE PRENEN LA DIRECCIÓ QUE UN VOLDRIA




No tinc gens ni mica de ganes d'escalar. Si ma mare m'hagués sentit dir això de ben segur que hagués saltat de joia. Mai hagués dit que arribaria el dia en que sentiria això. Escalar és molt més que pedres i cordes, són companys, és ambient, és sintonia, tot plegat fa l'essència i jo l'he perdut. Potser algun dia un "tatxingorri" amistós me la retorni al cap vespre mentre es pon el sol més enllà de les muntanyes.


Tot evoluciona i no sempre ho fa en la direcció que un voldria. El distanciament m'ha donat certa perspectiva i he pogut fer un cop d'ull al passat més pròxim, he passat els darrers vint-i-tres anys de la meva vida estretament vinculat al Centre Excursionista Sant Boi, i ara sento que és el moment de respirar aires nous, al mateix temps que el Centre anava mutant fins a convertir-se en l'actual CESBOI jo anava perdent afinitat fins al punt que ara el vincle és un fil de romanticisme i enyorança, teixit en el record d'uns temps que possiblement han sigut els més feliços de la meva vida.
Però les coses són així, tot va cap endavant, tot evoluciona, per què tot és com ha de ser. Cal que sigui així per obligar-nos a fer passes que d'altre manera no faríem,  per obligar-nos a avançar i no quedar clavats i immobils en un redord.


Així que seguiré obrint portes, i tancant com menys millor. M'intriga tot el que puc trobar i experimentar...
...de cop tinc certa presa.
ufff!!! ...quines ganes de viure


Una abraçada companys i companyes, ha estat un plaer.