DECLARACIÓ D'INDEPENDÈNCIA

DECLARACIÓ D'INDEPENDÈNCIA APROVADA EL 14 DE DESEMBRE DE 1961 PER L'ASSEMBLEA GENERAL DE LES NACIONS UNIDES:



TOTS ELS POBLES TENEN DRET D'AUTODETERMINACIÓ.
EN VIRTUT D'AQUEST DRET, ELLS DETERMINEN LLIUREMENT LLUR SITUACIÓ POLÍTICA I LLIUREMENT PROSSEGUEIXEN LLUR DESENVOLUPAMENT ECONÒMIC,
SOCIAL I CULTURAL.
UNA INSUFICIENT PREPARACIÓ POLÍTICA, ECONÒMICA, SOCIAL O D'EDUCACIÓ NO POT SERVIR MAI DE PRETEXT PER AJORNAR LA INDEPENDÈNCIA.

EP, COMPANYS !!!

HOLA, HOLA A TOTHOM, AMICS, AMIGUES, CONEGUTS I CONEGUDES, AMANTS ESTIMADES,
DESCONEGUTS I VIATGERS DE BLOCS...
ANIMEU-VOS I FEU COMENTARIS, ÉS SENZILL I M'APORTA MOLT.
I EN DEIXA PETJADA DE QUI ES PERD PER AQUEST BOSC.

divendres, 28 d’octubre de 2011

SÓC COM SÓC

LA MIGDIADA SAGRADA

Sóc petit, i faig la migdiada a sota d'una col. Sí, ja ho sé que això és correr riscos innecessaris, però fruit de unes quantes reflexions he arribat a la conclusió que en aquesta vida o assumeixes els riscos o no vas en lloc. Talment com les pors, si et guanyen ja has perdut. El meu avi deia, que la por era com un sac sense fons carregat a l'esquena, en el que sempre hi podies posar més i més, fent-lo cada cop més pesat, fins al punt de no deixar-te avançar.

Deslliurat tant com puc de les pors i assumint els riscos que cada dia m'ofereix. A cada pas et pot sorprendre alguna cosa que no desitges i no per això deixaré de caminar, oi?
...seguir endavant optimitzant el present, que al cap i a la fi només sobre el present més absolut tinc cert control. I viure, sobretot viure, assaborint cada segon, cada raig de sol que em toca a la cara, cada contacte amb qui estimo, perdre'm en l'eternitat d'una carícia,  i reunir tants pics de felicitat com em sigui possible.


SALTANT MUNTANYES

Sóc gran, molt gran i per distreure'm salto muntanyes, m'alimento d'amistat, d'amor, de companyia. Em perfumo amb l'olor de la terra mullada, i de l'herba acabada de segar.

Em relaxo per camins submergit en les olors de sempre, la del romaní i l'espígol, la de la farigola i el pi. I miro el cel ara blau, ara amb núvols. Encaminat direcció a  l'horitzó veient a uns moments  muntanyes, i a d'altres la difuminada  línia  llunyana del confí del mar.

... I volto i giro i sento el meu país en un temps gran, ara limitat, empobrit, escanyat...

Em sorprèn un llamp i l'acompanya un tro, el terra tremola, tot canvia. Respiro la llibertat propera de tot un poble, el meu, el nostre.


HORITZONS DE LA MEVA VIDA



Sóc petit, sóc gran, sóc lliure i visc per veure, i veuré molt, fins i tot els meus desitjos, els meus somnis realitzats.



dijous, 20 d’octubre de 2011

COM UNA SENSACIÓ


Crec que m'estic asocialitzant. I a més no em preocupa gaire, darrerament em sento bé sol, potser massa bé fins i tot. Faig i desfaig al meu gust, sense pressions, sense presses. Podria dir que flueixo per la meva vida, observant-ho tot, observant tothom i treien les meves conclusions.

En la soledat no hi ha discussions, ni baralles, ni molestes quan cantes o xiules i tens temps per reflexionar, per pensar. Diria que té un punt d'addictiva la soledat, i com amb tot allò addictiu s'ha de tenir cura de no caure en l'espiral fins al punt de no retorn.

He de dir que tot i trobar-me bé sol, espero amb ganes certs moments al mes, on amb companyia grata comparteixo i gaudeixo unes hores que no tenen preu.

Continuant amb el meu pseudo estat d'asocialització, darrerament estic somniant que duc un subfussell d'assalt penjat a l'esquena durant la meva vida quotidiana, és a dir, que amb tota la normalitat del món, vaig armat pels meus somnis. Vés... quines coses de somniar, si algú sap interpretar somnis que em faci cinc cèntims, que jo no acabo de treure l'entrellat.


-Es presenta bel·licós el futur immediat?

-Quan s'acaben les galtes per posar, i cansat de bufetades t'hi tornes. És lícit?

-En cas de conflicte armat, s'acaben les ales on amagar-se sota?

-Arriba un moment en el que tothom ha de prendre posicions, tothom s'ha de definir?



Reflexiono i ni els somnis que es repeteixen posen gaire llum a l'esdevenidor. De totes formes no crec que sigui gaire significatiu, per que també somnio amb una dona molt blanca de pell, pèl-roja, de complexió atlètica, i somriure gran que passa pel meu costat corrents, va vestida amb una samarreta de color taronja intens sense mànigues i uns pantalons verds fosc curtets, ens creuem les mirades i seguim corrents cada un en la seva direcció.

Si aquesta dona no ha aparegut per la meva vida, fàcil és que no dugui mai un subfussel penjat a l'esquena...


... i si algun dia la conec, hauré d'anar a l'armeria. 

El que deia, potser m'estic asocialitzant.   





UNA EINA COM AQUESTA ÉS LA QUE DUC PENJADA DE L'ESQUENA EN ELS MEUS SOMNIS






...I UNA GUAPISSIMA COM AQUESTA, PERÒ AMB UNA MICA MÉS DE ROBA ES CREUA AMB MI CORRENTS, MALAURADAMENT... TAMBÉ EN SOMNIS. 




KAATXIIIIS!!!


.