PLANTEJANT-ME...

.

DES DE LES MEVES MUNTANYES...

.

De cops he tingut la sensació que l'amor em fa feble, que és com un virus que em torna vulnerable.

.

De cops he sentit que l'amor em fa fort, que em fa renéixer i creuar una porta que dóna a l'esperança.

.

I de vegades no he sentit res, tot i remenar, i sumergir-me en un còctel de sentiments m'he trobat desorientat, confús.

.

Ja deu ser això el joc de viure. Anar saltant d'estat d'ànim en estat d'ànim....
.

PUM!!!!! ...avui puges, tot va bé, i gaudeixes i et carregues. Però tot no dura sempre, aquesta és la gràcia i la pena, però hem de renunciar a sentir?

.

Que ningú estigui disposat a deixar de sentir, doncs no seriem res sense sentiments.

.

I se'm continuen generant preguntes, ...pensem el que sentim o sentim el que pensem?

i cada cop més preguntes ... i les emocions???? ....són el resultat del que sentim al pensar?,

o pensem en sentir aquestes emocions? ...serà l'empatia la porta a totes les emocions?

.

Uummmm!!! se m'estan acumulant masses incògnites en una sola nit, però l'auto dilema està servit i em preparo per la reflexió...

.

Espero treure'n alguna conclusió, per que les emocions et fan reviure sensacions i una sensació de felicitat seria fantàstic poder-la gaudir el màxim de temps possible. O dit d'una altre manera:

.

QUE EL PRESSENT US SIGUI SEMPRE FELIÇ!!!

.

.......

.............A LA MEVA MAR MEDITERRANIA
.

.

.

FOTOGRAFIES MEVES, VIBAC AL CIM DEL MONT PERDUT I EL MARE NOSTRUM DES DEL PAS DE LA MALA DONA