CURSA DE LA ROCA NEGRA

(AIXÒ ÉS DEL JUNY PERÒ EL BLOGGER NO M'HA FUNCIONAT FINS ARA)

He format part d'un esdeveniment al qual mai hagués dit que m'hi apuntaria. Una cursa de muntanya al costat de casa, pels llocs on de petitet havia corregut les meves primeres aventures d'infant, acompanyat de tot un escamot d'exploradors de curta edat.

Qui ho havia de dir que després de tants anys em tornarien al cap aquells record de la meva infantesa, i tot per culpa d'una cursa de més de 21Km per muntanya amb 1200m de desnivell positiu i acompanyat, per dir-ho d'alguna manera de 299 participants més.

De fet ha estat un auto desafiament, després de molts anys sense poder correr per problemes als genolls (lligaments exteriors) he aconseguit tornar a fer una cosa que sempre m'ha agradat molt...

                                       CORRER!!!

 ...sempre m'ha encantat correr i al tornar-me a posar m'he trobat amb que els meus bessons no acostumats a correr se'm carreguen moltissim, però soportant una mica el dolor he aconseguit acabar la cursa, cosa sigui dita no tenia gens clar si ho podria fer, i pràcticament sense haver-me entrenat. I m'ha agradat, m'ha agradat l'ambient que es respirava, l'esforç, més companyerisme que competitivitat, pot ser això ho fa anar corrents pels llocs 200 i pico, això fa que a ningú, tret dels primers, li vingui d'un lloc a l'hora de passar la Meta.

I parlant de Metes, jo pensava que igual els bessons no em deixarien acabar la cursa i he fet el recorregut en tres hores, nou minuts i set segons. Molt content, si començo a entrenar-me ara, l'any vinent puc fer molt més bon temps. Ja us ho explicaré.