ESTIMANT LA ROCA

... i el món es fon, desapareix. ja no més existeixes tu i dos metres quadrats de pedra, no hi ha problemes, no hi ha demà, no més ara i sempre és ara. La ment buida, no queda lloc per romanços. El cor bategant fort, no queda lloc per amors. El cos en tensió, les glàndules suprarenals segregant adrenalina a tort i dret. Respirant fons. Visualitzant el pas següent i vivint així. Passat, present i futur reduïts al pas a pas...

Deliciós moment que hauria de durar sempre... el món es torna tant petit que el tens tot sencer a l'abast d'una abraçada. M'hi estaria sempre... bé, no més baixaria per fer l'amor. Un altre moment que voldria etern.

........................................................

Dibuix meu, apunt, boligràf, inversió de colors amb el Paint. C. Sartó