
De fet si ens ho rumiem una mica, la humanitat en conjunt, concebuda tota a la vegada, fa por.
Però mirada per unitats som peculiars, som tan diferents com iguals.
La curiositat que ens ha fet evolucionar com a especie ens mata com a unitats... interessant, no?
Com a unitat reflexiono, i penso en la relació que tinc amb la resta d'unitats, els hi podem dir els altres. Qui en la relació amb els altres no ha pensat mai, dit més clarament no ha volgut saber que en pensa ella, que li volta pel cap o que en pensa ell que és el que li ronda pel cervell.
Segur que ho hem desitjat més d'un cop, que hem desitjat veure els pensament d'un altre.
Espero que per molt que ho desitgem no ho arribem a aconseguir mai, la humanitat perdria la seva gràcia, deixaríem de sorprendre'ns i la tafaneria en un temps possible mare de l'evolució passaria possiblement a ser el començament de la nostra auto destrucció. Encara que igual seria bo pel planeta. De moment haurem d'esperar... i de moment crec que de tant en tant no podré evitar desitjar llegir els pensaments d'algú. I vosaltres podreu resistir-vos?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada