UN COP CURAT

.
.
.
...........


Ara ja en fred, puc tornar a riure’m d’alguns temes.
Avui companys/es us parlaré de l’enamorament.
.
.
.
Punt 1.
...........L’enamorament és complicat i ataca quasi bé
...........sempre per l’esquena. És a dir, un tant traïdor.
...........Per tant aneu amb conte.

Punt 2.
...........Un cop has caigut a les seves urpes, comença
...........el descontrol, el caos emocional, la distorsió de
...........la realitat. I tot això ja sense poder adonar-te’n.

Punt 3.
...........Ràpidament la inconsciència augmenta i amb ella
...........la incapacitat de raonar amb lògica.

Punt 4.
...........S’aprecia (des de fora) una pèrdua important de
...........les facultats mentals, degut a que la persona
...........desencadenant de l’enamorament ocupa el
...........vuitanta per cent de la ment durant tot el dia,
...........i és clar, utilitzant només el vint per cent que
...........ens queda per fer la resta, doncs això que en
...........aquesta fase tots/es semblem idiotes.

Punt 5.
...........Aquesta fase hi ha gent que es veu mol afectada
...........i gent que no se la nota gens. És on perdem la
...........gana i ens avorrim mirant el plat de macarrons i
...........sospirem.

Punt 6.
...........Arribats a aquest punt, poden passar dues
...........coses:


...(A) Que l’enamorament sigui mutu i la cosa vagi bé i
.........prosperi. I com en els contes... van ser feliços i
.........van menjar anissos. ( ara que ja som grans us
.........diré que de menjar anissos res..., sí, van ser
.........feliços però per que es van passar la resta de la
.........seva vida cardant).

...(B) Que la cosa no vagi bé. Amb la indiferència d’un/a i
.........la desesperació de l’altre/a.
.
.
.
Ara m’hi recrearé una mica en aquesta opció, que és
en la que tinc més experiència.
Doncs sí, aquesta es la fase anomenada pop de
l’enamorament, no POP de música i ritme, POP
de cefalòpod i tentacles.

Aquí és quan l’amor es fa més dur de pair i voldries
treure-te’l de sobre i no hi ha manera, se t’arrapa com
un pop i com més esforç fas per deslliurar-te, més se
t’aferra...
Lluita extenuant, vas desenganxant tentacles per una
banda, cosa que a més fa força mal, és dolorós, i per
un altre banda se’t tornen a enganxar. El pop-amor
és mol dur de pelar.
Hi ha moments que cansat deixes de lluitar i la bèstia
en aquests moments també es relaxa... i acabes tenint
la sensació de que te l’has tret de sobre, però NO!!!
quan menys t’ho esperes tornes a notar un tentacle
pressionant fort al pit, quin mal, un altre al coll i ja
tornem a ser en plena lluita.
Força desesperant, tot s’ha de dir.
A les hores després d’una bona temporada de combat
En un dels curts moments de lucidesa... se t’acut.
Si jo sol no puc, potser demani ajuda.
I al final ho fas, encara que no és una cosa ràpida. Has
de pensar a qui li demanes, com l’hi demanes i el més
important, quan l’hi demanes, i tot això sense deixar de
lluitar amb el pop dels collons.

Un cop passat aquest tràngol, has trobat a qui, el com i
quan, i reps l’ajuda, normalment la fera salvatge queda
estabornida, que no morta.
Moment important per no distreure’s i agafar el pop
pel cap i llençar-lo el més lluny possible.
És ara en aquest punt, diguem-li “Punt 7”, que et
retrobes, tornes a ser tu mateix. Fins i tot et sents més
lleuger, és clar, el pop-amor, pesa.
Jo sempre he tingut sort, però hi ha casos, jo en conec
algun, de pop-amor-bumerang, i amb el temps, amb els
anys els ha tornat a caure el bitxo a sobre, rebotat, ves a
saber de quina part del món.



Trobo que de moment ja n’hi ha prou, tampoc es tracta
de cansar i avorrir. Ja tornaré a entrar en el tema un altre
dia.
Sabeu... dóna molt se sí...



FEU COMENTARIS I AIXÍ AL FINAL ENTRE
TOTS PODREM ACABAR FENT UNA TESI I
COMPARTIR-LA AMB EL MÓM


.